Aquest mes hem tingut ocasió de jugar un bon nombre de videojocs ben interessants, de manera que la discussió per determinar quins d’ells passaven el tall i quins no ha estat intensa i les posicions en la llista final prou disputades. Hem deixat fora alguns jocs que ens han entretingut i als que seguirem jugant però que, per un motiu o un altre, ens ha semblat que calia relegar en favor d’una recomanació més arriscada.

Per exemple, hem vist com un motorista acostumat a viure fora de la llei descobria que la seva experiència prèvia, que només li havia dut problemes a la vida, finalment convalida quan el món es veu immers en una pandèmia global i només els més murris, intrèpids i agosarats tenen una oportunitat de sobreviure a l’apocalipsi. Malgrat algunes petites mancances que penalitzen especialment les aventures d’acció en món obert —com missions un pèl massa repetitives—, a priori Days Gone reuneix mèrits de sobra per formar part d’una llista del millor de l’abril del 2019… però hem optat per destacar propostes menys evidents. És cert que és una de les exclusives més potents de PlayStation 4 per a aquest semestre i el primer títol ‘triple A’ de l’actual generació de Bend Studios (els pares de l’enyorat Syphon Filter), però no és ni el primer ni el millor joc de zombis del que duem d’any —Resident Evil 2, aparegut el gener, roman imbatut, què hi farem.

Potser podríem dir que Days Gone és “el millor joc de zombis del mes”, però tampoc no és l’únic perquè aquest abril també ens ha caigut a les mans World War Z, un títol amè i intens, a mig camí entre Left 4 Dead i The Division, però que, lamentablement, no s’atreveix amb solucions gaire innovadores. Ha fet que ens ho passéssim bé i hi seguirem passant l’estona, però reuneix massa problemes tècnics a hores d’ara, tot i algunes actualitzacions recents, com perquè l’haguem contemplat a la llista.

I no pertanyem a cap club cànnabic però tot i així ens ha cridat l’atenció i ens ha agradat força Weedcraft Inc, un peculiar simulador amb un apartat artístic ben destacable que explora de forma virtual el negoci de la cria, producció, venda i distribució de marihuana als Estats Units d’Amèrica. Lluny de ser un vehicle d’apologia del consum de drogues, el joc de Vile Monarch abunda en aspectes econòmics, culturals i polítics del fenomen i exposa la controvertida, peculiar, problemàtica, i sovint hipòcrita i paradoxal relació d’aquesta planta amb la societat i la legislació dels EUA. Amb tot, es tracta d’una proposta massa de nínxol com perquè aconsellem de provar-lo a tothom.

Imperator: Rome és l’opció per als amants de la gran estratègia, complex i rigorós amb l’era de la República i l’Imperi Romà, però no el podem recomanar més que als fanàtics de la Història, perquè per a la resta de mortals és molt feixuc. I, finalment, el malson demencial de l’aventura Yuppie Psycho és l’opció més estranya del mes… potser massa.


Anno 1800

Blue Byte (Ubisoft) | Windows


Després de dues entregues navegant cap a possibles futurs, la saga de gestió econòmica i urbanística insígnia d’Ubisoft reprèn el rumb cap a èpoques històriques. En aquesta entrega, el context és el segle XIX, marcat per la Revolució Industrial, el colonialisme i el sorgiment de la classe obrera. Com en tota la saga, Anno 1800 consisteix en construir ciutats, gestionar recursos, serveis i tecnologies en una dinàmica de progrés que va escalant sense parar i, en menor mesura, cal comerciar, establir relacions diplomàtiques i lliurar batalles navals, les quals es desenvolupen en escenaris específics i que són l’aspecte més fluix. Donat el context de lluita de classes, s’ha afegit la novetat de la premsa, que fiscalitza les teves polítiques, però que es pot manipular per evitar revoltes. En definitiva, un ‘més i millor’ de la fórmula Anno amb un apartat artístic encantador per als amants de la gestió.


Katana Zero

Askiisoft | Windows, Switch


El desenvolupador independent Askiisoft brinda un títol d’acció plataformera i estratègia brillant que la seva estètica de neó pixel art no fa ni menys salvatge ni menys sanguinolent. En aquesta aventura neo-noir que es descabdella de forma no lineal encarnem un assassí ninja ciberpunk que pot manipular el temps, rebobinar i tornar a enfrontar-se als seus oponents si les coses van mal dades i el derroten. Això sí, és un joc tan basat en la repetició de cada fase que la rejugabilitat del títol en certa manera se’n ressent: es tracta d’una aventura desafiant que ens absorbeix des del principi però en què hem abordat cada nivell tantes vegades de formes diferents que ens sembla que difícilment ens quedaran ganes de rejugar-la almenys per una bona temporada.


Outward

Nine Dots Studio | Multiplataforma


Ens trobem davant d’un joc de rol en món obert en què no encarnem cap ésser superpoderós, ni cap gran mag, ni cap criatura fantàstica, ni cap heroi, però on, tot i així, maldem per fer front a un món ple de perills i descobrim una història que ens atrapa i que ens convida a seguir jugant. No n’hi ha per llançar coets amb el seu apartat tècnic però sí que volem aplaudir el seu enfocament refrescantment realista. El joc ofereix gran diversitat d’ítems i habilitats, receptes nombroses, múltiples entorns i una pila de masmorres. Hem de reconèixer que una de les coses que més ens ha agradat és poder compartir l’experiència amb un amic, tant en xarxa com en mode local, a pantalla partida. Segurament, sobre el paper, Outward queda en molts aspectes lluny de l’espectacularitat dels grans noms de les sagues més importants del gènere, però tot i així Nine Dots Studio se les ha arreglat per fer quelcom que pensem que cal aplaudir: defugir els llocs comuns i aventurar-se a provar el que altres ni intenten.