Barcelona, capital del videojoc del sud d’Europa

Barcelona, capital del videojoc del sud d’Europa

Barcelona atrau cada cop més empreses de videojocs d’arreu del món i concentra la gran majoria d’estudis catalans.

Segons recull el Llibre blanc de la indústria catalana del videojoc 2020, informe publicat per l’ICEC en col·laboració amb la patronal espanyola del videojoc DEV, la indústria del videojoc de Catalunya manté la tendència de creixement dels últims anys. El 2019 va facturar uns 473 milions d’euros, que suposen un increment del 10,3% respecte de l’any anterior.

Gràfic de previsions de creixement econòmic del videojoc a Catalunya.
Facturació anual en milions d’euros. Font: DEV

Respecte de les dades del conjunt d’Espanya, Catalunya representa el 46% de les empreses, el 51% de la facturació i el 46% dels llocs de feina. Si mirem a la resta de països del sud d’Europa, Catalunya té més empreses que Itàlia —que en té un centenar però amb algunes de molt importants— i supera en diversos aspectes a les indústries del videojoc de Portugal, Grècia i la resta de la Mediterrània. Ara bé, si ens comparem amb França, el Regne Unit o Alemanya, hi ha una distància enorme.

Estat del teixit empresarial català del videojoc

El 2020, hi havia 167 empreses en funcionament, de les quals 46 són estudis que encara no estan constituïts com a empreses, però que ja treballen en projectes. Les 121 empreses constituïdes donen feina a 3.300 treballadors, d’entre els quals és notori que només hi hagi 660 dones, el 20%.

L’informe assenyala que tot i l’augment anual de la facturació hi ha una reducció continuada del nombre d’empreses del sector; al voltant del 2020, 35 estudis han tancat o estan a punt de fer-ho.

Gràfic de previsions de creixement de l'ocupació en el sector del videojoc a Catalunya.
Font: DEV

Barcelona concentra el 91% dels estudis catalans, entre els quals destaquen King, Social Point, Scopely, Digital Legends i Novarama, que sobretot es dediquen als videojocs per a mòbils. La capital ha atret recentment les filials de grans estudis internacionals com Bandai Namco Mobile, CI Games, IGG Barcelona, Madbox, Outfit7, Paradox, Smilegate, Starbreeze, THQ Nordic, Tilting Point, Zeptolab i IO Interactive. Totes elles poden augmentar en poc temps la facturació i l’ocupació del sector.

El sector del videojoc català presenta una gran disparitat de dimensions i facturació entre les empreses. Més de la meitat són microempreses de cinc o menys treballadors. Del 2019 al 2020, però, hi ha hagut un increment d’estudis mitjans d’entre 10 i 50 treballadors que ja suposen un 24% del sector. Una altra dada que apunta a una certa consolidació de la indústria és que el 56% de les empreses tenen més de cinc anys.

Tanmateix, el grapat d’empreses grans són les que donen feina a la gran majoria de professionals de la indústria catalana i facturen molt més que les empreses petites.

Gràfic de distribució de les empreses de videojocs segons el nombre de treballadors.

La principal activitat de les empreses és el desenvolupament de videojocs originals, sovint autopublicats. Molt menys freqüent és el desenvolupament per a tercers i la resta d’activitats com el màrqueting i comunicació, l’edició per a tercers o l’adaptació a diferents plataformes. Els videojocs catalans es venen sobretot a Europa occidental, que representa el 52% de les vendes, i les plataformes preferides pels desenvolupadors catalans són, per ordre, l’ordinador, iOS i Android.

Reptes i demandes del sector

El sector s’ha adaptat bé a la pandèmia gràcies al fet que els desenvolupadors estan avesats al teletreball i a la col·laboració internacional. Quant a vendes ha anat millor del que és habitual perquè el consum s’ha disparat durant el confinament. Per contra, la cancel·lació de fires i congressos ha perjudicat les reunions de negoci amb inversors i editores, cosa que ha provocat greus retards a molts projectes.

El punt feble més assenyalat pels mateixos professionals és la manca d’una xarxa d’editores catalanes que ajudarien a comercialitzar els videojocs d’aquí. Hi ha comptades empreses editores i el seu impacte és molt humil, de manera que la majoria d’estudis han de cercar editores estrangeres.

El 55% dels estudis necessiten entre 50.000 i 300.000 euros per finançar el seu projecte. El 80% dels estudis ha optat per l’autofinançament, la qual cosa sorprèn sabent que l’ICEC disposa d’ajuts específics per avançar els diners. Els estudis més joves reclamen que se’ls faciliti l’accés a les subvencions públiques. Hi ha molt poca inversió privada, sovint els fons demanen rendibilitat a curt termini i desconeixen el sector, mentre que a l’administració se li demana crear incentius fiscals que atreguin capital estranger, més ajudes a la internacionalització i facilitats per a la cessió d’espais de treball col·laboratiu.

També es demana a tots els partits polítics catalans que pressionin per aconseguir la modificació de l’article 36.2 de la Llei espanyola de l’impost de Societats per tal que contempli les deduccions fiscals que, creuen, calen per competir en el mercat global.