Hi has tornat, benvolguda Nintendo. Com vas fer en revisar a la baixa 3DS i servir 2DS el 2013, de nou, benvolguda Nintendo, has anunciat una nova versió d’una de les teves videoconsoles. Si llavors vas sacrificar la faceta plegable i les tres dimensions de la portàtil, dos dels seus principals atractius, ara fas quelcom similar amb el teu dispositiu híbrid.

No me’n sé avenir, me’n faig creus, benvolguda Nintendo. Perquè justament, si hi ha res d’específic i intransferible de Switch és la característica que fa d’ella un fantàstic giny d’entreteniment electrònic portàtil i alhora un igualment sòlid centre d’oci interactiu domèstic –trobo jo, modestament, ja em perdonaràs, oh, gran ena, l’apreciació. Aquesta versatilitat que, com et dic, sembla un tret imbatible de la màquina, és la que ara elimines en la versió Lite de Switch. Switch Lite és, doncs, inequívocament, una videoconsola portàtil… que no podrem gaudir en pantalla gran perquè t’has encaparrat que no comparteixi amb la seva antecessora la possibilitat de connectar-se a un televisor.

Switch Lite és, inequívocament, una videoconsola portàtil… que no podrem gaudir en pantalla gran perquè Nintendo s’ha encaparrat que no comparteixi amb la seva antecessora la possibilitat de connectar-se a un televisor.

Això no és nou, disculpa l’observació, benvolguda Nintendo. I és que no entenc com dimoni fas les coses. No és d’ara, no. Em deixa estupefacte que hagis venut tantes New Nintedo 3DS XL, per exemple. És cert que, a diferència de 2DS, amb aquest model vas sumar funcions a la 3DS original, i ho celebro: Al·leluia! I confesso que mossegaria l’esquer i n’hauria comprat alguna… si no fos que segueixo jugant amb la meva 3DS original i a causa de la teva dèria per fer coses estranyes i tocar-me el voraviu, benvolguda Nintendo, impedeixes que pugui tenir el meu perfil instal·lat en dos dispositius diferents. Llavors hauria de triar en quina de les meves dues 3DS jugo, perquè si se m’acudís de migrar les partides desades de l’original a una de nova, ja no podria jugar-hi més, si més no amb el meu perfil. No fos cas, suposo, que de cop ens poséssim d’acord tots els videojugadors i cometéssim el frau definitiu i féssim servir el mateix usuari per a, jo què sé, descarregar-nos tots els jocs de l’eShop i jugar-hi per la cara havent passat per caixa un sol cop. Per no parlar dels jocs en què hi ha una sola ranura per desar-hi les partides o que les emmagatzemen al cartutx, cosa que fa les delícies, suposo, de les famílies en què diversos germans, o progenitors i fills, comparteixen una mateixa videoconsola o uns mateixos jocs. Quina ràbia que fas, benvolguda Nintendo.

El súmmum del ridícul, benvolguda Nintendo, és que fa poc que m’he trobat que aquesta teva mania de fer-nos la punyeta no té aturador. Què t’hem fet? Per què ens tortures així? Fa un temps, vaig deixar la meva Switch a un bon amic que se n’ha acabat comprant una de pròpia. He mantingut el seu perfil a la consola per a aquelles ocasions en què coincidim i juguem plegats quan ve a veure’m a casa, també perquè té partides desades dels jocs que li vaig deixar i vaig pensar que en algun moment podria voler recuperar-les. Precisament, ara ell voldria migrar la seva antiga partida de The Legend of Zelda: Breath of the Wild al dispositiu que fa poc que ha estrenat. Però ens hem trobat que resulta que no pot, benvolguda Nintendo. Es veu que només podria si no hagués comès la imprudència d’instal·lar directament el seu perfil a la consola per comptes de migrar-l’hi des de la meva.

Per acabar-ho de fer divertit, fa poc aquest mateix amic em va recomanar que comprés Mario + Rabbids Kingdom Battle perquè hi havia una oferta imbatible a l’eShop. M’he trobat que no puc adquirir-lo, el coi de joc, benvolguda Nintendo, perquè tinc el seu perfil encara a la meva consola i consta que ell ja l’ha comprat, i jo no me’l puc instal·lar. És clar, perquè a Switch has estat prou magnànima de permetre’ns de tenir un mateix perfil instal·lat a dues consoles… però el que ens prives de fer és tenir un mateix joc digital instal·lat en més d’una consola. Per què sospites així dels teus clients? Excusa’m si, potser, perdo una mica els estreps i et demano però què coi és això, què dimoni significa, quina mena de puta broma és aquesta, benvolguda Nintendo. Jo no puc comprar amb el meu perfil alguns jocs de la botiga virtual perquè ell ja els té. I posaria fi a aquesta situació si fos un mal amic, m’agafés un rampell i esborrés el seu perfil de la meva videoconsola, sí. Ell perdria les seves partides, jo descarregaria el joc, tu faries caixa, a mi m’engoliria el Revers Tenebrós. M’hi rebel·lo, benvolguda Nintendo. Em fotré i no compraré el collons de Mario + Rabbids Kingdom Battle, apa. O el compraré en format físic, per molt que em surti més car, au. Per què ens poses en aquestes situacions, benvolguda Nintendo?

Suposo, benvolguda Nintendo, que és anant sempre contracorrent que t’has distingit de la competència i que has assolit fama mundial i l’admiració pràcticament unànime de la comunitat de videojugadors global. Tot i que sóc un d’aquests admiradors confessos, també confesso la meva perplexitat per aquesta manera, tan fastigosament teva, de fer les coses. Mentre les companyies rivals revisen els seus productes normalment a l’alça, per fer-los més potents i augmentar-ne les prestacions (i quan fan altrament reben de valent, com en el cas de Sony, que amb la seva maniobra de sacrificar la retrocompatibilitat de la primera fornada de PlayStation 3 va enfurismar tothom), tu, benvolguda Nintendo, en restes funcionalitats i, malgrat tot, te’n surts. Ens captives a tots igualment, perquè mira que són bufones, atractives, una preciositat, aquestes noves andròmines amb què ens engalipes.

Quina ràbia, quins romanços, quin desastre… però posa-me’n una de cada color, d’aquestes estupendes, relluents, refotudes, maleïdes Switch Lite dels trons, benvolguda Nintendo.