Crònica de la fira NiceOne Barcelona 2019

Lúdica, tots els drets reservats

El polèmic canvi de nom i concepte de la NiceOne Barcelona 2019 ha estat, al final, imperceptible. La proporció de les facetes menys relacionades amb els videojocs, com les sèries o els technosports, hi ha tingut una presència testimonial. Les competicions professionals o esports electrònics, per la seva banda, van consolidant any rere any el seu públic adolescent. Les atraccions de realitat virtual i mixta han tingut gran pes i són un bon reclam, ja que és un tipus de joc que no es pot tenir a casa, però les cues les fan inaccessibles pels qui no volen esperar mitja hora per uns minuts de joc. Les dues atraccions principals, de fet, no eren de realitat virtual, sinó una scape room basada en Man of Medan, i una casa del terror de zombis (actors) contra els qui havies de disparar amb armes de laser tag.

Enguany la redistribució de l’espai ha estat notòria. Comparada amb l’any passat —quan la fira es va traslladar per primer cop de Montjuïc a Gran Via—, la disposició del conjunt d’elements és molt més harmònica i evita la contaminació acústica i les aglomeracions. I és que cal que hi hagi prou espaiat entre cada paradeta, perquè l’any passat la massificació en certs punts els dies més concorreguts feia que no s’hi pogués passar. S’han ocupat tres pavellons adjacents que han aportat més lloc per a les diverses paradetes i escenaris, i no era excessivament complicat trobar totes les coses a veure. Com a punt negatiu, però, els tres pavellons d’enguany estaven bastant lluny de l’entrada del recinte firal. Per arribar-hi calia travessar pel pis de dalt pavellons enormes sense res que donaven sensació de buidor, feien perdre’s als visitants i empetitien l’esdeveniment. Ignoro perquè exactament s’ha deixat de fer al recinte de Montjuïc, però penso que aquest de l’Hospitalet li ve gros i arribar-hi és més complicat.

En Jan Ros i jo vam estar parlant amb els estudis catalans que exposaven a l’espai que hi posa cada any Catalan Arts, que estava situat a l’entrada. Cal aplaudir el paper de la Generalitat en facilitar la visibilitat dels projectes locals. Val a dir que els jocs independents espanyols tenien reservat un racó molt menys vistós, i més que res gràcies al suport de PlayStation Talents. El nivell de la incipient indústria catalana sembla haver augmentat respecte a l’any passat. Hi havia des de projectes d’estudiants fins a productes d’empreses solvents, molts en fase de desenvolupament i cercant finançament, però que ja prometen molt. Ens comprometem a anar-ne parlant a Lúdica.

Bones sensacions, doncs, tot i que he volgut assenyalar alguns punts a millorar, de l’esdeveniment clau dels videojocs a casa nostra i un referent (més humil) a escala europea. Pel públic general és interessant que existeixi aquest esdeveniment, i per a les empreses és vital. Dues consideracions més: cal seguir enfortint la nostra indústria, generant i compartint coneixement, facilitant el finançament; i cal també pensar en internacionalitzar, crear localment, però vendre al mercat internacional.