Entre missatges i notificacions

Entre missatges i notificacions

L’acte de xatejar s’ha convertit en una de les nostres activitats més quotidianes. Enviem missatges des de l’ordinador o el mòbil. Des de la tranquil·litat del sofà de casa o enmig d’un trajecte al tren. Des que ens aixequem, fins que anem a dormir. No importa on o quan. El fet és que la parella inseparable de missatges-notificacions s’ha convertit en la nostra ombra; acompanyant-nos a tota hora i condicionant la nostra forma de comunicar-nos. Podria semblar que en una conversa de xat únicament hi trobem anècdotes i petites històries del dia a dia. Tanmateix, aquesta amalgama d’intercomunicacions irrellevants poden anar més enllà d’una qüestió fugaç per a esdevenir relats intrigants i profunds. 

Diferents estudis de videojocs han entès les potencialitats narratives del xateig i han intentat explotar-les en forma d’obres interactives. En aquest article de Recomanats temàtics, us proposem tres jocs que es desenvolupen imitant un entorn de xat, en els quals el jugador ha d’interactuar i mantenir converses amb un personatge fictici, alhora que el coneix i estableix una relació amb ell. A vegades, seran diàlegs sense gaire transcendència. Altres cops, tocarà prendre decisions difícils. En aquestes obres, tot i que el text es posiciona com a protagonista absolut, també hi ha lloc per a les fotografies o els missatges de veu. Encara que, sincerament, no fa falta explicar gaire més. Tots sabem com funciona un xat.


Bury me, my Love

The Pixel Hunt | 2017


Bury me, my Love parteix d’una condició certament excepcional dins el videojoc: estar inspirat en personatges i fets reals. L’obra de The Pixel Hunt emula una aplicació de missatgeria mòbil com WhatsApp i n’utilitza tots els seus elements. En aquest entorn, encarnem al Majd, un home sirià que, com tants altres, està patint els efectes de la guerra. A l’altra banda del xat hi ha la Nour, la nostra dona, la qual es veu obligada a fugir de Síria amb l’objectiu de trobar un futur millor a Europa. Com a jugadors, ens comunicarem amb la Nour durant tot el seu trajecte cap al vell continent. Amb tot, les esperances i aspiracions no tardaran a trobar-se amb més i més entrebancs. En conseqüència, el nostre intercanvi de missatges esdevindrà un suport pràctic (influenciant-la amb certes decisions) i moral (intentant ajudar-la a afrontar aquesta situació extrema).

Un dels grans al·licients de Bury me, my Love resideix en el seu ús de les notificacions. La Nour envia missatges com si es tractés d’una persona real. I no ens referim només al fet que l’escriptura resulta realista i natural, sinó que els missatges són rebuts en un lapse de temps real. És a dir, si la Nour ens comenta que no pot parlar en aquell moment, haurem d’esperar un parell d’hores fins que ens digui quelcom. Aquest detall afegeix una capa de profunditat més: la rellevància del silenci. De silencis que poden fer patir, més concretament. Bury me, my Love parla de la impotència de la distància i la impossibilitat d’ajudar; de generar empatia i posar-nos a la pell dels altres. A través de la interacció, ens fa entendre la crueltat que viuen els refugiats des d’una perspectiva única i atrevida. Simplement pel seu coratge, ja mereix un reconeixement.


Emily Is Away

Kyle Seeley | 2015


Alguns encara recordem tardes i tardes xatejant al Messenger. Quins records… És pensar en el servei de missatgeria de Microsoft i una ona de nostàlgia et regira per dins. Emily Is Away no només imita l’entorn de Messenger, sinó que parla, justament, d’això: la nostàlgia pel passat i l’anomenat pensament contrafactual, aquella sensació tan usual que pot resumir-se en “i si hagués fet quelcom diferent?”.

L’obra de Kyle Seeley ens planteja una sèrie de converses amb l’Emily, una amiga amb qui compartim classe a l’institut. A partir de diferents opcions de diàleg, anirem relacionant-nos i coneixent amb més profunditat aquest personatge. Qui som per ella? I què volem ser? El joc ens permet simular una identitat a partir de la qual entendre les nostres accions i progressar en la nostra relació. Això sí, com a jugadors, no som tan lliures com podríem pensar. L’Emily té la seva personalitat i progrés autònoms, al marge de les nostres decisions. Així doncs, les nostres experiències i intencionalitats podran xocar, divergir i distanciar-se. Els diàlegs es desenvolupen al llarg de sis anys, permetent-nos observar l’evolució dels personatges i del seu context, una premissa que Emily Is Away utilitza per a donar-nos perspectiva i observar les diferents dinàmiques que el pas del temps comporta. Us avisem: és difícil no veure’s reflectit en l’obra. Si trobeu a faltar la dècada dels 2000 i el Windows XP, aquest és el vostre joc.


LifeLine

3 Minute Games | 2015


Un astronauta ens contacta des d’un planeta llunyà. La nau amb la qual viatjava s’ha estavellat i ell n’ha estat l’únic supervivent. El seu nom és Taylor. Amb una mica de sort ha aconseguit contactar amb el teu telèfon mòbil i tu ets l’única persona que el pot ajudar a sobreviure. En Taylor no sap on és, ni què fer, ni quins perills pot trobar-se fora… Amb aquest rerefons, LifeLine ens proposa un videojoc en què la intriga, el desconeixement i la inseguretat ho abracen tot. Una obra en la qual anirem descobrint els misteris d’un planeta inhòspit i ens veurem obligats a prendre decisions impregnades de tensió. El joc de 3 Minute Games també atorga una gran importància a les notificacions. Rebrem els missatges d’en Taylor de forma intermitent, adequant-se a les seves condicions dins l’aventura. Per tant, la història d’en Taylor acompanyarà els nostres dispositius mòbils durant un bon temps. Un temps suficient per a fer-nos preocupar per aquest personatge amb qui connectarem, telemàticament i afectiva, encara que sigui milions de quilòmetres lluny. 

LifeLine és un dels pioners d’aquest pseudogènere de videojocs basats en el xateig. La seva publicació va tenir un bon èxit en crítica i vendes, per la qual cosa gaudeix de diferents seqüeles i obres derivades. Així doncs, si us quedeu amb ganes de més xats ficticis, sempre podeu intentar completar la franquícia.