Entrevista a Iván Fernández Lobo, secretari general de DeviCAT

“És fantàstic que hi hagi multinacionals que instal·lin grans oficines a Catalunya, però no podem permetre’ns el luxe d’esperar ningú, treballem perquè sorgeixin cada cop més equips i projectes autòctons”

Iván Fernández Lobo (Oviedo, Astúries, 1975) és enginyer informàtic, un tecnòleg divulgador del videojoc, empresari i impulsor d’iniciatives i associacions diverses relacionades amb l’entreteniment electrònic interactiu. Ha estat fundador de la fira professional Gamelab, és consultor d’esdeveniments professionals i empresarials i assessor de polítiques públiques. Conversem amb ell en la seva faceta de secretari general de DeviCAT, l’Associació de Desenvolupadors i Editors de Videojocs a Catalunya.

DeviCAT es funda l’any 2012, i aglutina les set empreses líders del sector del videojoc a Catalunya (Socialpoint, King, Ubisoft Barcelona, Digital Legends, Novarama, Omnidrone y Gamelab). El 2017, DeviCAT s’integra en la Federació de Productors Audiovisuals, PROA. Pots fer balanç d’aquest temps i de com heu empès el creixement sostenible de la indústria digital a Catalunya?

—Deixa’m que revisi la cronologia, perquè és possible que, sobre el paper, sigui exacta, però alhora les dates no representen la posada en marxa real del projecte. En el seu dia vaig instigar personalment la creació de DeviCAT, de la mateixa manera que ho vaig fer, a escala estatal, amb el DEV, l’Asociación Española de Empresas Productoras y Desarrolladoras de Videojuegos y Software de Entretenimiento. Però tot això té un temps de maduració. El moment en què sorgeix la idea és segurament el que has esmentat, però la constitució i la legalització de l’associació duu el seu temps, i d’aleshores fins que no comença a operar i assumeix una dinàmica estable i va madurant passen moltíssimes coses. Per a mi, fa entre un i dos anys que l’associació va adoptar un caràcter públic veritablement actiu.

Prèviament a tot això és ben cert que hi ha un grup d’empreses, les que has citat, que coincideixen en la necessitat de conformar una xarxa de diàleg i d’interessos comuns —em resisteixo a anomenar-ho ‘lobby’— que es configura com un ens d’interlocució amb l’administració pública. Catalunya és una regió pionera que ha anat per davant d’altres no només en polítiques i ajudes sinó també en coneixement del sector per part de l’administració pública i en sintonia entre institucions públiques i privades. De forma latent, l’associació va anar treballant amb l’administració en els missatges i qüestions estratègiques principals. És fa un any i mig, amb l’arrencada real de l’activitat de DeviCAT, que s’incorporen un gran nombre de nous socis i que les nostres accions es fan més presents i més públiques.

DeviCAT es concep des del principi com una associació horitzontal; havent après d’experiències prèvies en l’àmbit espanyol, positives i negatives, es pren la decisió que agomboli empreses tant de capital català com de fora, però instal·lades a Catalunya i que hi tenen plans a mitjà i llarg termini. Des de DeviCAT tendim a estendre ponts i a entendre’ns amb altres àrees, però les que integren l’associació són companyies de producció, operació i edició de videojocs i, per tant, això no inclou eSports—. Entre aquestes empreses n’hi ha de grans, mitjanes i petites, d’internacionals i de capital local. A diferència d’altres associacions, que poden tenir distintes modalitats de soci, algunes que són accessibles a tots els membres i altres reservades a empreses segons la dimensió, a DeviCAT totes les modalitats de soci són accessibles a tothom i, per tant, tothom que en forma part té els mateixos drets i obligacions.

D’ençà que el Gamelab, del qual ets fundador, va desembarcar a Barcelona, podem dir que un dels teus objectius, juntament amb les institucions catalanes —singularment la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona— ha estat fer de Barcelona una de les ciutats capdavanteres del sector a Europa. Avui podem dir que Barcelona ha esdevingut la capital del videojoc del sud d’Europa, la ciutat atrau cada cop més empreses de videojocs d’arreu del món i concentra la gran majoria d’estudis catalans. Pots detallar-nos quines són les vostres línies d’actuació? A través de quines accions concretes us ocupeu de fer visible la indústria del videojoc davant ciutadania i institucions? Quines d’aquestes accions creieu que han estat fins ara les de més èxit i quins són els propers objectius?

Fer de Catalunya el millor indret per establir negocis en l’àmbit del videojoc

—Quan DeviCAT s’amplia, comença a treballar no únicament per ser una associació empresarial sinó per crear una comunitat de líders del sector a Catalunya que comparteixin un objectiu comú: fer de Catalunya el millor indret per establir negocis en l’àmbit del videojoc i treballar en aquest sector. En definitiva, en perfilar Catalunya com allò en què s’està convertint: “el paradís europeu del videojoc” o “el Hollywood europeu del videojoc”. El titular que triem pot ser més o menys altisonant, però el fet és que es confirma la consolidació d’un veritable hub.

Potenciar l’ecosistema

Aquesta comunitat de persones que forma part de DeviCAT comença a confluir en cites periòdiques i singulars que promovem i gestionem des de l’associació i que tenen lloc al llarg de l’any. Els més característics i carismàtics d’aquests encontres són les Trobades mensuals al Disseny Hub Barcelona, en les quals es donen cita una bona part dels professionals del sector que hi ha a Catalunya. Intentem que aquests actes siguin esdeveniments no només per als socis de DeviCAT sinó oberts a tothom, de la mateixa manera que procurem que totes les nostres accions siguin útils de forma transversal per potenciar l’ecosistema. Tenim el repte, a llarg termini, de conferir un valor distintiu als socis de l’entitat, però l’esperit de l’associació és treballar per l’ecosistema, en part perquè entenem que aportant a l’ecosistema ja tenim un retorn que també ens beneficia.

Fomentar l’interès intel·lectual, acadèmic i professional pel videojoc

Hem promogut també altres accions. Treballem per transformar l’interès eminentment lúdic de la ciutadania pel videojoc en un interès intel·lectual, acadèmic i professional. Entenem que moltes de les professions de més qualitat i més atractives per a les noves generacions que poden donar-se a Catalunya tenen a veure amb aquesta indústria. Hem organitzat campus d’estiu i tenim previst de treballar conjuntament amb la Conselleria d’Educació i de manera més individual amb centres formatius i associacions de pares perquè volem donar a conèixer el fenomen a les famílies amb nens en edats primerenques perquè es percebin les professions d’aquest camp com una perspectiva professional vàlida, que sàpiguen que desenvolupar una feina al més alt nivell mundial és possible a la seva terra. I també volem que cada cop més persones se sentin cridades a participar en el que és, sens dubte, el mitjà més influent avui.

Nodrir el planter per a la indústria catalana del videojoc

Entenem que Catalunya no ha de ser només el lloc més atractiu per a la inversió i per crear-hi projectes videolúdics sinó també amb més poder de reclam per al talent i el millor indret per formar-se, i treballem per potenciar-ho. I no n’hi ha prou de captar professionals qualificats de fora. A DeviCAT solem dir que si cada professional del videojoc dels 5.000 que hi ha a Catalunya anéssim un dia a l’any a una escola de referència (el centre on estudien els nostres fills o allà on vam estudiar), aconseguiríem un planter fenomenal per a la nostra indústria.

En aquest sentit, hem preparat un estudi que és una anàlisi qualitativa de l’estat de la formació especialitzada en videojocs a Catalunya, que es presentarà els propers 9 i 10 de novembre al Saló de l’Ocupació que hem titulat Mind the gap, en referència a la bretxa que hi ha entre el que aporta la formació especialitzada que s’està oferint a Catalunya —que és cada cop de més qualitat— i allò que demanden professionalment les empreses. Aquesta bretxa entre formació i professió es dona en tots els sectors professionals, però hem indagat quins són exactament els espais que cal omplir en el sector dels videojocs i també proposem com resoldre’ls, per aconseguir que la transició entre el pla acadèmic i el pla professional sigui com més fluïda millor.

Xarxa internacional de referents catalans

També treballem amb referents catalans de la indústria dels videojocs que desenvolupen la seva tasca a l’estranger. Quan es va concebre DeviCAT hi havia poques empreses al sector i es donava el fenomen que el talent local havia de marxar a l’estranger quan volia créixer —al Regne Unit, al Canadà, als Estats Units…— i hi ha molta gent que ha emigrat per veure complert el somni de treballar en la primera divisió mundial, en la Champions League, del videojoc.

Hi ha professionals d’aquí assentats en molts països del món, nosaltres creiem que estrènyer els lligams amb aquesta xarxa internacional de referents catalans, treballin on treballin, és molt important, i per això hem identificat un nombre important d’aquests perfils arreu del món i hi mantenim contacte. D’una banda, perquè hi ha professionals que voldrien poder tornar a Catalunya. Cal fer-los saber el nivell que ha adquirit el sector al país; avui hi ha projectes de primera línia mundial que serien atractius per atraure de nou aquests professionals. Per seguir creixent, Catalunya necessita talent, especialment talent sènior, capaç de liderar aquests projectes punters. I, d’altra banda, perquè aquesta xarxa internacional de professionals catalans a l’estranger pot ser clau per disparar oportunitats: si s’assabenten del que s’està fent aquí, poden fer-ho saber als seus contactes, i si les seves empreses busquen on invertir, aquí trobaran equips pels quals paga la pena apostar. Preparem una trobada amb ells per incrementar aquesta sensació de pertinença i d’identitat; volem fer-los partícips del que passa aquí i que s’hi sentin vinculats.

Línia de transferència de coneixement

Als professionals del videojoc que treballem a Catalunya cada cop ens passa més que a un restaurant, al carrer, allà on sigui, sentim converses d’altres persones que també treballen al sector. Hi ha moltíssima gent puntera en aquests moments que ha vingut a treballar aquí, i amb l’objectiu d’aprofitar aquest coneixement i fer-lo arribar a altres persones de l’ecosistema, ens estem ocupant de generar píndoles informatives en línia a càrrec de diversos líders de diferents camps dins la indústria del videojoc: monetització, tecnologia, art, negoci…

Celebració i identitat

I no te’n puc donar gaires detalls perquè no vull revelar res abans d’hora, però treballem en projectes de celebració i d’identitat, en oportunitats de sentir-nos orgullosos pel que hem aconseguit i de mostrar el que fem, en esdeveniments que serveixin per aconseguir el reconeixement —intern i extern— del que passa amb el videojoc a Catalunya.

Segur que m’oblido d’algun dels projectes que tenim en marxa, però podria resumir-ho dient que mirem d’afavorir i de facilitar la col·laboració. Crec que estem aconseguint uns resultats fantàstics, i l’acceleració de l’ecosistema n’és una prova.

En aquesta darrera ocasió, la Trobada Mensual DeviCAT s’ha aliat amb la Demo Day de GameBCN per connectar editors i estudis de videojocs. Pots parlar-nos dels projectes dels equips incubats a GameBCN? Què destacaries d’aquests projectes?

—No és ben bé una aliança, i tampoc una qüestió puntual. Part de la responsabilitat de DeviCAT és mirar d’oferir el màxim suport a totes les iniciatives que aportin a l’ecosistema. Potser s’ha vist d’una manera més singular aquest cop, perquè també per a nosaltres ha estat una prova: acostumem a limitar el públic assistent als actes, però aquest cop l’acte tenia una projecció, una participació i un abast més gran.

El nostre rol és donar suport a l’ecosistema, i ho hem fet amb altres accions (al Mobile World Congress, al Saló de l’Ocupació, al Festival de Cinema de Sitges…). Cada Trobada intenta ser un impuls concret a una plataforma o iniciativa: incubadores, centres de formació, estudis independents, etcètera. Mirem de fixar-nos en aquells actors de l’ecosistema que hi estan aportant i determinar de quina manera hi podem contribuir. És el cas de la GameBCN, la Demo Day és un exemple. Són una de les incubadores catalanes més conegudes i de les pioneres; ells també són a Barcelona, celebren aquest acte i nosaltres ajudem a projectar-lo i donar-hi més abast. I també més visibilitat, de moment de cara al sector perquè l’ecosistema —professionals, iniciatives i empreses— ha de conèixer els projectes que s’estan incubant a Barcelona.

Està molt bé que hi hagi multinacionals que instal·lin grans oficines a Catalunya, però no podem permetre’ns el luxe d’esperar-los, volem ocupar-nos de fer que segueixin sorgint equips i projectes a Catalunya. Cada cop n’hi haurà més de liderats per professionals que procedeixen d’aquestes grans empreses internacionals, com és el cas d’Adrián Cuevas, de Nomada Studio, que va participar en aquesta darrera Demo Day de GameBCN. Per això treballem a DeviCAT, col·laborant amb GameBCN i amb qui calgui; la nostra política és sumar-nos al que s’està fent, per això no volem que aquestes col·laboracions siguin percebudes únicament com a aliances puntuals.

Com a fundador de Gamelab, i ara al capdavant de DeviCAT la teva és una perspectiva única per veure de quina forma el videojoc s’ha convertit en la indústria cultural que és avui. A Catalunya, segons el Llibre Blanc del Videojoc, un dels punts febles assenyalat pels mateixos professionals és manca d’una xarxa d’editores catalanes que ajudarien a comercialitzar els videojocs d’aquí. Comparteixes aquesta anàlisi? Creus que aquest objectiu és a l’abast? Què trobes que caldria perquè es materialitzés?

—Això és una cosa que diu el Llibre blanc de la indústria catalana del videojoc sobre Catalunya i que també diu el Libro Blanco del Desarrollo Español de Videojuegos sobre Espanya, però trobo que és una espècie de gran excusa. Per a mi és una qüestió d’ambició. Perquè què és el que fa falta? Què és el que fa diferent algú que ha nascut al Regne Unit i s’hagi format allà, o a qualsevol altre país, respecte d’algú que hagi nascut i s’hagi format a Catalunya? Què és el que cal per saber connectar uns productes amb un mercat? Penso que no hi ha cap barrera, cap tret cultural ni cap tara d’origen que ens impedeixi afrontar aquesta línia de negoci. Només cal l’interès i l’aspiració.

A la a 6a Trobada Mensual DeviCAT acabem de comptar amb la presència d’Eduardo Aparicio, director de producte de Prismatika, que té l’experiència de treballar amb un publisher internacional com Humble Bundle, una empresa que no té la dimensió de Microsoft, per exemple, però que ha traçat una trajectòria i ha aconseguit un reconeixement. Fou fundada a Califòrnia, però podrien haver aparegut a qualsevol altre indret, podrien ser asturians com jo o podrien ser d’aquí perfectament. Amb Humble Bundle, Aparicio en va aprendre i va desenvolupar una experiència, va esdevenir un sènior del sector i al cap d’un temps es va proposar de formar la seva pròpia empresa editora; va generar un pla de negoci i va aconseguir la inversió de London Venture Partners. Ara es dedica a fer scouting d’equips i de videojocs que el puguin interessar.

Pere Rius, productor executiu de Lince Works també era a l’acte. El del seu equip és un altre model: després de parlar amb diverses editores els va interessar més de treure el seu videojoc tots sols al mercat. S’han autopublicat els seus títols.

Doncs bé, no podem parlar de cap dèficit estructural de la indústria a casa nostra, quan exemples com aquests demostren que l’edició és una qüestió de visió de negoci. Potser a altres països hi ha més ambició en aquesta qüestió o potser encara hem de superar alguna etapa per acabar de madurar com a sector, però no valen les excuses quan editar videojocs no ha de ser tan difícil. A Sevilla, The Game Kitchen, l’estudi darrere de Blasphemous, s’ha convertit en editora i ha llançat la seva pròpia incubadora de videojocs indie. Penso que també a Catalunya viurem aquest procés natural amb transformacions similars i d’aquí a un temps algunes de les empreses que fan ara altres tasques esdevindran les editores que ara sembla que ens manquen.

Justament, atesa la incorporació de DeviCAT a PROA, podem dir que l’escenari transmèdia, amb la convergència del cinema, la televisió, els videojocs, etcètera, obre unes possibilitats d’interacció i immersió que fins fa un temps ni imaginàvem. Has tingut ocasió de conèixer cap projecte multidisciplinari que suposi la cristal·lització d’aquestes sinergies?

—DeviCAT forma part de PROA, però és una qüestió d’interès mutu, no hi ha subordinació ni tuteles, som independents i en virtut d’aquesta independència ens associem.

Sempre hi hagut el debat sobre si el videojoc és o no és audiovisual i des del videojoc sempre s’ha tingut clara la qüestió: hi ha elements en comú, creatius, tecnològics, de negoci, etcètera, però n’hi ha molts altres en què ens diferenciem, i per aquestes raons el videojoc no es reconeix com a part de l’audiovisual, per molts clústers i hubs audiovisuals en què estiguem integrats.

Això no és impediment, però, perquè es potenciïn les sinergies, el diàleg i els punts de contacte. Personalment, i des del Gamelab, sempre he lluitat per trencar la bombolla. Crec que el videojoc ha estat acomplexat davant l’audiovisual, perquè venim de generacions en què el cinema i la televisió han regnat i han ocupat un espai preponderant als mitjans de comunicació de masses. En contrast, el videojoc ha estat considerat gairebé com a una joguina, com a cosa menor. Com si fóssim el germà petit de l’audiovisual. Però el videojoc ha anat creixent, ens ha fugit de les mans i els qui ens hi dediquem hem acabat per adonar-nos-en i volem reivindicar-ho: com deia en començar, parlem del mitjà més influent dels nostres temps. Si hi hagués cap mitjà que n’englobés d’altres, si de cas, em temo que seria el videojoc el que sovint contindria l’audiovisual, perquè els formats d’interacció que ha generat s’han estès a altres mitjans, a les xarxes socials… Ara no parem de parlar del metavers. Aquesta reimaginació de la interacció en el món digital també prové dels videojocs.

Des de DeviCAT volem aconseguir que hi hagi aquesta entesa i aquest respecte recíproc entre sectors. Els professionals del videojoc hem d’entendre que això ja no ens pertany en exclusiva, que el sector està transversalitzat. Els nostres equips han de comptar amb professionals de l’audiovisual i hi ha d’haver confluències i transvasaments. En el cas dels eSports, per exemple, el flux és invers: parlem d’una competició de videojocs que és, inequívocament, un espectacle —un espectacle audiovisual—.

Tot està tan barrejat que ens veiem abocats a un nou mitjà que no és audiovisual ni és videojoc, i que s’assembla, segurament, a aquest metavers del que tothom parla, en el qual haurem de conviure plegats, acostumar-nos a ser permeables a idees externes, de procedència diversa, i també a aconseguir transformacions remarcables a través de les aportacions genuïnes del videojoc. Som en un moment clau per fomentar la comprensió i el reconeixement mutus, per compartir coneixement. Ens en sortirem si evitem posar barreres entre diferents mitjans i col·laborem.

Amb la construcció del futur gran Hub audiovisual de les Tres Xemeneies a Sant Adrià del Besòs, que ha d’entrar en funcionament el 2030, es diu que ja ha despertat l’interès de companyies vinculades a cadascun dels diversos sectors que en formen part (digital, audiovisual i del videojoc). Què esperes que representi per al sector del videojoc? Trobes positiu que hi hagi un espai físic que concentri empreses especialitzades d’aquestes indústries culturals en general, i dels videojocs particularment?

—No tinc clar que hagi de passar necessàriament això, o que hagi de ser ben bé així. D’aquí al 2030 pot ser que els mateixos noms quedin obsolets. Crec que hem de pensar més enllà de la geolocalització concreta. Què és el que volem com a país? Quina mena de feines i de coneixement volem generar? Volem ser ‘el Silicon Valley europeu’ d’aquest nou mitjà, o d’aquest nou món digital? En funció d’això hem d’anar avançant, però estic convençut que les passes que hem de fer no estan lligades a un projecte concret, per important que sigui. Tot el que sumi dins el pla mestre de fer del videojoc un sector estratègic a Catalunya és positiu, perquè és mostra d’una visió de país que vol fer d’això quelcom principal i essencial.

Això és el que ha diferenciat Catalunya, no només de la resta d’Espanya sinó de molts altres llocs d’Europa, i per això avui té aquesta posició. No és només que tinguem un molt bon clima i una ciutat meravellosa i acollidora. Quan jo vaig aterrar a Catalunya, el 2010, per posar en marxa el Gamelab el 2011, potser la visió encara era borrosa, però eren ben clares la determinació i la intuïció: “Sabem que això transformarà el món, i Barcelona i Catalunya volen ser part d’aquest canvi”. Hi ha la voluntat de construir per complir el somnis. Això és el que ens fa estar dues passes per davant d’altres regions, tant d’Espanya com d’Europa i, personalment, és el que a mi més m’ha aportat i més em segueix emocionant de treballar aquí.

Amb les xerrades professionals de Gamelab ens vau oferir una panoràmica del que, en l’àmbit del videojoc, es coïa al món. DeviCAT és ara un aparador del que es cou aquí, del que la indústria catalana del videojoc ofereix al món. Molts trobem a faltar aquelles taules rodones amb primeres espases del sector, però alhora també constatem que ara la notícia és aquí mateix. Suposo que el canvi de paradigma és intencionat, però havia de morir el Gamelab perquè sorgís DeviCAT?

—No necessàriament. I tampoc crec que hàgim de donar per mort el que ha representat el Gamelab com a fenomen, perquè aquella visió perviu. La visió sempre va consistir no pas en dur aquí talent de fora sinó en transferir coneixement. Per tal que Barcelona i Catalunya prenguessin cada cop més protagonisme. Abans ens criticaven que no hi havia gaires empreses catalanes que fossin protagonistes al Gamelab, però els qui hi heu assistit recordareu que sempre que una empresa o un professional català hi era present, ho feia inserit en un fòrum mundial, en peu d’igualtat, al mateix nivell que els seus col·legues estrangers.

A la darrera Trobada de DeviCAT vau poder comprovar que hi ha una participació equànime, potser ara n’hi ha més d’autòctons, però no hi pares atenció perquè la representació és completament equilibrada i es manté de forma natural aquella relació d’igualtat que ja des d’un principi era el nostre objectiu.

Amb DeviCAT recuperarem aquella xarxa i aquelles visites internacionals, però cada cop és més gran el protagonisme de les empreses i els professionals catalans del sector. Avui és perfectament possible establir un diàleg entre dos professionals d’una mateixa especialitat, un d’autòcton i un d’estranger, i que la conversa resulti interessant en tots dos sentits. Ara —i això va començar a passar els darrers anys del Gamelab— els professionals del videojoc estrangers que ens visiten no arriben per il·luminar una audiència que en sap poc i una indústria està a les beceroles, sinó que venen per interès propi, per intercanviar coneixement i contactes i explorar el que passa a Catalunya.

El nou Saló SAGA té una dimensió diferent d’aquestes trobades professionals de DeviCAT de què parlàvem, però consideres que serà una bona oportunitat de mostrar a molta gent del país el que avui fa la indústria catalana del videojoc?

—Em sembla interessantíssim, perquè connecta amb els nostres objectius de transcendir l’interès lúdic de la gent pel fenomen, fer que augmenti la seva curiositat i l’interès intel·lectual, acadèmic i professional pel videojoc i que el percebin com una possibilitat. A més, cal cobrir tants aspectes… DeviCAT no arribarà tot sol a tot arreu. Si el que vam fer primer des de Gamelab i hem continuat ara des de DeviCAT serveix per encendre una espurna i que passin coses com aquesta, el resultat és excel·lent, perquè segur que això farà que passin també altres coses. La iniciativa és estupenda i li desitjo molt d’èxit.

Segur que constantment tens ocasió de conèixer projectes videolúdics de tota mena que et semblen interessants, però… et deixa temps la teva tasca per seguir gaudint dels videojocs?

—Em queda ben poc temps de gaudir-ne, la veritat, però com que tinc dos fills de sis i cinc anys, són ells els qui ja veig que m’hi acabaran reintroduint, amb el mòbil i la tauleta, i Roblox, sobretot.

Iván Fernández Lobo. Fotografia: DeviCAT