Especial videojocs zen – Gaming.cat x La Marató 2021

Recuperem el programa especial sobre videojocs zen que vam fer en directe el 19 de desembre per a la jornada de directes “Gaming.cat x La Marató de TV3“. Vam parlar de propostes contemplatives i relaxants, així com de la relació entre salut mental i videojocs, ja que la salut mental que era la causa de La Marató de 2021.

Per segon any, Gaming.cat va organitzar una marató de directes a Twitch en què participaren la majoria de comunitats catalanes d’aficionats als videojocs i Lúdica hi va participar fent un més dels directes programats. Al final de la jornada es van recaptar 2.296€.

Hem de deixar clar que, malgrat que tots reconeixem i remarquem aquesta component relaxant i fins i tot terapèutica de molts videojocs, no recomanaríem a ningú que decidís convertir-los en una via terapèutica per solucionar cap problema de salut mental, i especialment, sense el suport qualificat d’un professional de la salut mental.

Si des d’aquí enviéssim el missatge que un videojoc pot curar una depressió, no faríem cap favor a ningú. Podem parlar de la nostra experiència personal, de títols que ens relaxen, que ens ajuden a combatre part de l’estrès i a allunyar-nos del brogit continu de la feina i els problemes diaris. Però ningú que sàpiga què és una depressió pot banalitzar la qüestió fins al punt de recomanar algú de fer-hi front i esperar superar-la jugant a videojocs.

Recomanacions que fem al programa

  1. Myst (Cyan, Inc, 1993).
    El primer gran simulador de passejada (un gènere que podem considerar zen per naturalesa). Grans escenaris, un misteri insondable.
  2. flOw (thatgamecompany, 2006)
    El flux de la vida microscòpica a l’oceà és el punt de partida d’un videojoc en què encarnem una criatura aquàtica, explorem el medi i interactuem amb altres éssers similars.
  3. LocoRoco (Japan Studio, 2006)
    Els LocoRoco i els seus amics, els Mui Mui, viuen en un planeta exuberant que rep la invasió de l’exèrcit Moja, uns éssers que amenacen de trencar la pau idíl·lica que havia conegut fins llavors.
  4. Flower (thatgamecompany, 2009)
    Flower és un títol relaxant, però es tracta d’un drama ecologista que narra la història de com cinc flors lluiten per contrarestar l’avenç tòxic de la civilització humana.
  5. Journey (thatgamecompany, 2012)
    Una aventura d’exploració de plataformes que, sobretot, podem definir com una experiència espiritual i contemplativa. La magnífica il·luminació dota els paisatges, els objectes i l’arquitectura d’una aparença que sovint és tan propera al realisme com altres cops s’aproxima a la irrealitat d’un món oníric
  6. Proteus (Ed Key, David Kanaga, 2013)
    Una passejada virtual sense cap objectiu a banda de caminar i gaudir del trajecte. Amb escenaris que no pretenen ser realistes, però que funcionen pel seu poder immersiu.
  7. Hohokum (Honeyslug, SIE Santa Monica Studio, 2014)
    Controlem una serp voladora que ha de recórrer diferents escenaris buscant les seves companyes. Cada zona compta amb una sèrie de trencaclosques que, una vegada resolts, alliberaran una nova serp perquè puguem avançar a la següent zona. Una proposta en què destaquen els entorns i personatges abstractes i acolorits.
  8. ABZÛ (Giant Squid, 2016)
    Un viatge recomfortant i màgic per les profunditats marines. La màgia de la natura, oposada al terror tecnològic de les màquines.
  9. Stardew Valley (Eric Barone, Sickhead Games, ConcernedApe, 2016)
    Aprendre a viure de la terra, amb les eines i les maneres dels nostres avantpassats en una vall amenaçada per l’avenç de la civilització.
  10. A Short Hike (Adamgryu, 2019)
    Encarnem una ocelleta anomenada Claire que es troba de vacances amb la seva tieta. Com que la Claire vol parlar per telèfon per assabentar-se de què passa al món, però es troba en un indret on no hi ha cobertura, l’haurem de dur al punt més alt del mapejat.