En un episodi de la sèrie Silicon Valley es veu una conferència de start-ups en la qual tots els presentadors, per intranscendent que sigui la seva idea de negoci, diuen “La nostra app farà del món un lloc millor”. La irrupció de Google en els videojocs s’ha fet amb tota la pompa messiànica a la qual ens tenen acostumats les empreses d’alta tecnologia. La presentació de Stadia —plural de stadium— va proclamar la fi tant de les consoles com de les descàrregues i la democratització del videojoc.

Google aposta directament pel que sembla que serà el futur en això de jugar: el núvol. En lloc d’executar-se a la teva consola o ordinador, els videojocs corren a les màquines de Google i ens envien en temps real, per streaming, el senyal de vídeo a la nostra pantalla. A qualsevol pantalla. No caldrà tenir un ordinador potent ni una consola d’última generació per jugar als jocs més potents. Amb el mòbil o el televisor (si és intel·ligent) ja hi podrem jugar, tombant així dues grans barreres per al consum de videojocs, la tecnològica —haver d’estar al dia del maquinari i les seves especificacions tècniques—, i l’econòmica, haver de deixar-t’hi una bona pasta.

El concepte de servei de videojocs en el núvol no és nou. PSNow fa uns anys que ofereix això, encara que tot just ha arribat a casa nostra, amb un catàleg de centenars de videojocs nous i antics per a usuaris de PS4 i Windows. Sense pertànyer a cap marca gran, Utomik i l’empresa catalana SoraStream també ofereixen aquest tipus de servei. El que marca la diferència de Stadia és que l’ha creat Google, un gegant tecnològic amb molts recursos, entre els quals Chrome i YouTube. Que Stadia funcioni des del navegador més utilitzat farà que tots els usuaris hi tinguin accés sense haver de descarregar-se una aplicació nova. Interconnectant funcionalitats amb la principal plataforma de vídeo es facilitaran dinàmiques entre creadors de continguts, marques i usuaris. Però, tot i això, no oblidem el destí de Google+.

Durant les demostracions de les bondats de Stadia els enginyers van disparar una salva de dades espatarrants d’aquestes que tant satisfan als amants de la tecnologia: que si arriba a més teraflops (unitat de mesura de potència de càlcul) que les dues consoles més potents juntes, que si la resolució anirà dels 1080p als 4K amb HDR a 60 fotogrames per segon i que més endavant escalarà als 8K a 120fps! Calma. Tants trucs de prestidigitador i tantes proclames, però ens vam quedar sense saber si el servei serà de subscripció amb un catàleg, o bé es vendran els videojocs per separat i cadascú tindrà la seva col·lecció digital. A més, no perdem de vista que caldrà una connexió a Internet més bona perquè funcioni, i encara hi ha indrets d’Europa i regions del món amb una connexió deficient. L’adveniment del 5G pot canviar les coses, però de moment et pots quedar tirat fàcilment si depens de connexió estable per jugar. També serà molt difícil que el públic tradicional dels videojocs i, per tant els fabricants, renunciïn a les consoles d’un dia per l’altre. Veurem. L’única cosa que sabem del cert és que Stadia és un nom ben lleig.