Publiquem el primer d’una sèrie d’articles que cauran cada mes per destacar els millors videojocs que s’han posat a la venda. Aquest febrer, a la fi, ha vist la llum Crackdown 3. Ha arribat tard i amb massa expectatives no satisfetes. Crítica i públic l’han penalitzat molt, tot i que les valoracions són variades. Una cosa semblant li ha passat a Anthem, la superproducció de Bioware, que ens permet jugar a ser Ironman en un planeta ple de vida alienígena i espectaculars paisatges, però que ofereix unes dinàmiques de joc més repetitives que les de Destiny, el qual calca en molts aspectes. També cal mencionar la nova entrega de la sèrie de guerra aèria per antonomàsia, Ace Combat 7: Skies Unknown, entre els nostres semifinalistes. Fet això, passem als seleccionats per al podi d’aquest mes.


Metro Exodus

4A Games


En el nostre retorn a l’univers postapocalíptic de la saga Metro, Artyom, que ha esdevingut pare, es veu empès a cercar un indret on establir-se amb la seva família, per això decideix arriscar-se a aventurar-se a la superfície. Abandonarem, per tant, els passadissos de l’antic metro de Moscou i haurem de fer front a bèsties mutades i altres perills desconeguts. Amb la incursió en l’erm glaçat i devastat per la guerra nuclear, la saga amplia horitzons alhora que ho fa el seu protagonista: Metro Exodus pren el millor de les entregues anteriors, 2033 i Last Light, i enriqueix la recepta d’horror, supervivència, acció i sigil tàctic amb l’exploració d’un món obert que resulta tant inhòspit com absorbent i especialment refrescant després dels escenaris claustrofòbics en què la història havia transcorregut fins ara.

Una epopeia futurista tensa, atmosfèrica i immersiva en què el pes del component narratiu, de la mà d’uns personatges ben definits i complexos que interpel·len l’empatia del jugador, contribueix decisivament a configurar la que és fins ara la millor entrega de la cèlebre sèrie de supervivència inspirada en la saga de ciència-ficció de Dmitri Glukhovski.


DiRT Rally 2.0

Codemasters


La trepidant sèrie de jocs de conducció de vehicles totterreny de Codemasters serveix un episodi vibrant en què trepitjarem el pedal a fons i llançarem el nostre cotxe per circuits oficials del campionat mundial Rallycross de la FIA de Nova Zelanda, Espanya, Polònia, Austràlia, els EUA i Argentina. Amb un control que és accessible per als novells però alhora tan exigent per als puristes del pilotatge de cotxes de ral·li que se’ns presenta amb una corba d’aprenentatge abrupta com una tartera –és a dir com un repte a l’alçada de la saga que fins al 2011 duia el nom del malaurat Colin McRae. Per poder rebaixar les nostres marques ens trobarem repetint
una vegada darrere l’altra els trams més enrevessats i inclements de cada cursa i mirant de potenciar les prestacions dels components del nostre automòbil per treure’n tot el partit. L’apartat tècnic, amb una il·luminació ambiental i unes ombres d’allò més realistes, fa del paisatge un espectacle visual que convidaria a badar si no fos perquè la intensitat de les curses no deixa ni un instant de respir.

DiRT Rally 2.0 és un joc implacable i convé aclarir que pot ser excepcionalment frustrant per als qui potser se senten temptats per la seva aparença arcade però solen defugir les propostes pròximes a la simulació. No hi ha dubte, però, que els amants del motor que gosin posar-se al volant en gaudiran al màxim.


Apex Legends

Respawn Entertainment


Electronic Arts ens ha sorprès amb un cop d’efecte per frenar la seva mala ratxa després de la tèbia recepció dels que havien de ser grans èxits (Battlefront 2 i Battlefield V). Fruit d’un encreuament entre els subgèneres battle royale i hero shooter perpetrat pels creadors de Titanfall, Apex Legends s’ha dissenyat per usurpar el tron a Fortnite i ha irromput al mercat amb una campanya publicitària molt potent que l’ha fet enormement popular. La fórmula, tot i descaradament comercial, funciona millor que les de la competència. Com tots els battle royale, les primeres partides són morts assegurades i frustrants, però té quelcom de joc d’atzar que et fa saltar reiteradament des de l’avió que transporta els jugadors a la variada illa-camp de batalla, arreplegar tots els pertrets i procurar no morir prematurament. Guanyar ja és qüestió de tossuderia, coneixement del terreny, tenir amics competents i una bona dosi de sort.