El 2019 és el primer any de la singladura de Lúdica, que confiem que sigui tan vibrant com les obres que esperem poder ocupar-nos de recomanar. Cada mes us parlarem dels títols que passen per les nostres mans i sempre en destacarem tres que considerem especialment remarcables; poden no ser sempre ni els més esperats, ni les produccions més grans, però sí que reuniran valors i qualitats que, segons el nostre criteri, justifiquen sobradament l’atenció i que, alhora, donen fe que els videojocs són molt, molt més que un mer passatemps electrònic interactiu.

Som-hi, doncs, amb els que ens han semblat els millors videojocs de gener de 2019!


Vane

Friend & Foe Games | PlayStation 4, PC


Ho podem dir d’entrada: Vane no és un videojoc exemplar i són diversos els apartats que en alguns moments el fan incòmode de jugar: presenta alguns petits problemes tècnics i arriba a fer empipar el jugador per motius que no tenen a veure realment amb l’experiència de joc sinó amb una resolució i un acabat millorables. A pesar d’això, que sens dubte impediria que el qualifiquéssim amb una nota gaire elevada (si fóssim de posar notes), si ens estrenem arriscant-nos a coronar una obra defectuosa, és perquè, alhora detectem en aquest títol, que alguns crítics han qualificat de “fallit” o fins i tot de “trencat”, virtuts que fan d’ell una experiència evocadora i suggeridora. En el seu plantejament, la proposta d’exploració d’aquest títol independent ens converteix en un nen que pot convertir-se en un corb que sobrevola un gran desert rocallós o que pot caminar sobre la sorra en la seva forma antropomòrfica.

El punt fort del treball de Friend & Foe Games és el seu apartat artístic, amb un disseny de personatges caracteritzats per la seva aparença enigmàtica i per la bellesa d’uns escenaris captivadors que ens mantenen interessats durant tota l’estona que dura l’aventura. Podríem estar parlant d’un títol més transcendent, perquè en alguns moments recorda aventures que són referents d’innegable bellesa poètica, com Journey o Ico… però fins i tot si parlem únicament d’un simulador de boniques passejades virtuals, ens trobem davant un títol que, malgrat tot, ens ha atrapat fins al final i que farà que estiguem atents als propers projectes de què s’ocupi aquest estudi, integrat per exmembres de l’equip de desenvolupament de The Last Guardian.


Kingdom Hearts III

Square Enix Business Division 3 | PlayStation 4, Xbox One


Vet aquí una obra en què, per la seva enorme varietat no només de mons sinó també de propostes jugables, en molts moments fa que sembli que ens trobem davant de diversos videojocs i no d’un de sol. Tot i que la combinació no és sempre completament reeixida i hi ha alts i baixos, la diversitat, la profunditat dels combats i el ritme de l’aventura els compensen amb escreix al videojugador. Hi ha aspectes millorables al darrer i esperadíssim Kingdom Hearts (especialment en l’apartat narratiu, una faceta en què la franquícia de Square Enix no ha destacat mai especialment, de fet), però l’entrega final de la Trilogia de Xehanort —no pas de la història de Sora— pot ser considerada la millor iteració de la sèrie. Es tracta de l’episodi més complet, més entretingut i més espectacular dels apareguts fins ara. Els qui han seguit el fil de la història descabdellada al llarg dels set lliuraments previs (per als despistats: efectivament, el nombre que acompanya el títol no és del tot representatiu ni del nombre d’entregues aparegudes ni del lloc que la darrera ocupa en el relat) agrairan que la saga clogui bona part de les trames obertes.

També hi ha reclams de sobra per als qui mai no s’han enfrontat a cap episodi anterior. I és que la cura en la reproducció dels detalls dels diferents universos extrets de les nombroses propietats intel·lectuals de Disney és tal que podem dir que Kingdom Hearts III ofereix la millor versió interactiva de moltes de les pel·lícules en què es basa. Amb l’excepció probable dels justificadament venerats Persona 5, Dragon Quest XI S: Echoes of an Elusive Age o Fire Emblem: Awakening, són, a més, ben pocs els títols JRPG dels darrers anys d’envergadura i entitat similars que, dins les possibilitats respectives dels maquinaris per als quals cadascun d’aquests videojocs han estat concebuts, compten amb un acabat audiovisual equiparable al de l’obra cabdal de la saga dirigida per Tetsuya Nomura. Una cita ineludible per als amants del gènere.


Resident Evil 2

Capcom R&D Division 1 | PC, PlayStation 4, Xbox One


La nova versió del gran clàssic de survival horror de Capcom s’ha fet esperar però, finalment, ha arribat i és una realitat que no representa només una posada al dia d’un dels més cèlebres episodis de la saga de terror, també és una redefinició de la proposta jugable que combina el bo i millor dels dos plantejaments entre els quals s’ha debatut la franquícia. Resident Evil 2 ens endinsa als entorns urbans de Raccoon City, on Claire Redfield, germana del líder de l’equip Alpha dels S.T.A.R.S., i el policia novell Leon S. Kennedy descobreixen l’abast d’una epidèmia que ha transformat en morts vivents els habitants i part important de la fauna i la flora dels seus entorns en éssers sanguinaris. De la mà de tots dos protagonistes, resseguint dues històries complementàries, coneixerem més detalls de les conspiracions de la companyia farmacèutica que s’amaga rere l’esclat de la plaga. Per bé que la història és sabuda i recorda en tot, com no podia ser d’altra manera, els millors moments del títol de 1998, la remodelació del 2019 se’ns presenta com la troballa d’una fórmula amb el regust d’antany però alhora innovadora i capaç de projectar la llicència en el futur.

La febre pels remake denota una certa mancança d’idees noves però, en aquesta ocasió, el desenvolupament de l’obra ha permès als seus responsables una reflexió i una síntesi sobre les essències de la sèrie que ha resultat, d’una banda, en una necessària actualització d’una propietat intel·lectual que, tot i els assoliments recents, havia ofert evidències d’esgotament. I, de l’altra, en una nova proposició d’estàndards per al gènere. La recreació d’un dels més aclamats passatges de la història de la famosa família de videojocs de zombis conté innombrables al·licients tant per als vells amants de la sèrie com per a nous públics.