Ha estat un dels junys més calorosos dels quals es té registre. Durant tot aquest temps a l’ombra fresca de casa hem tingut temps de provar uns quants jocs que ens han permès escapar una estoneta d’aquesta realitat per visitar-ne d’altres.

Aquest juny no ha estat tant carregat de llançaments notables, a diferència del maig, però sempre n’hi ha de sobra com perquè no tots siguin els nostres recomanats. Cal mencionar el títol més gros per a Nintendo Switch, Super Mario Maker 2, en el qual podem crear els nostres nivells per jugar sols o amb els altres, i en el mode història hem d’aconseguir monedes en els nivells de plataformes per pagar la construcció del castell de la princesa Peach. ♪♫ Mario el manetes! Ens ensortirem?

Atenció amants de les carreres! Per a vosaltres teniu dues opcions ben diferents, l’esbojarrat Crash Team Racing Nitro-Fueled (PS4, Switch y Xbox One) i, si us va el realisme, el completíssim F1 2019 (Windows, PS4, XBOX One).

I, parlant de motor, és cert que tal i com han evolucionat els videojocs, quan mirem pel retrovisor i revisitem els clàssics dels jocs de conducció, rarament trobem enrere experiències que puguin fer ombra al que ofereixen els títols d’avui. En el cas de Virtua Racing, però, segurament topem amb una extraordinària excepció. Sega ha rescatat recentment aquesta meravella per a Switch en la seva col·lecció SEGA AGES i, tot i que pensàvem que difícilment reviuríem el que va suposar jugar a una màquina arcade tan mítica dels salons recreatius dels anys noranta, hem de dir que la translació d’aquell fantàstic joc amb gràfics 3D poligonals és veritablement superba. Una remasterització que fa empal·lidir la de qualsevol altre videojoc de curses que recordem que haguem provat, i és que el pas dels anys, lluny de difuminar-ne la màgia, encara l’ha incrementada.

Un altre clàssic reeditat per SEGA AGES és l’RPG d’acció i plataformes Wonder Boy in Monsterland. L’hem recuperat amb interès arqueològic, però tot i l’afegit d’un parell de modes nous i la possibilitat de comparar les nostres puntuacions amb altres jugadors d’arreu del món, l’atractiu principal de la proposta és, justament, la nostàlgia d’assaborir un videojoc de ben bé trenta anys enrere. A diferència de la nova versió de Virtua Racing, el pas del temps no li ha fet cap profit i el combat resulta a hores d’ara bastant frustrant i fins i tot poc inspirat i anodí. Ens ha agradat poder-hi tornar a jugar però el recomanem només per a conspicus amants del retro.

I tot seguit, les nostres microcrítiques dels millors videojocs de juny.


My Friend Pedro

DeadToast Entertainment | Windows, Switch


De Matrix tots recordem aquelles escenes en bullet time que convertien l’intercanvi de trets en tota una coreografia. A My Friend Pedro aquesta dansa macabre es porta a l’extrem amb un protagonista esquizoide que arrasa amb tot el que troba pel camí. Sang, explosions i pluja de vísceres. Amb la intensitat d’un Hotline Miami però amb més versatilitat de moviments, entorns i enemics. Haurem de relacionar-nos constantment amb l’entorn a tall de parkour diabòlic, per trobar la millor manera d’acabar amb els enemics (sempre hi ha més d’una opció). En clau d’humor sàdic, My Friend Pedro presenta l’art de la mort en tota una experiència jugable.


They Are Billions – The New Empire

Numantian Games | Windows, Xbox One, PS4


En un futur postapocalíptic la humanitat sobreviu en colònies fortificades per defensar-se de les masses de zombis que ocupen les restes de la civilització. They Are Billions és un joc d’estratègia en temps real —tot i que la pausa és vital per planificar i donar ordres simultànies— enfocat a la defensa. Ja fa dos anys que va sortir en accés anticipat el mode Supervivència, que consisteix en construir una colònia que pugui aguantar eixams de zombis cada cop més perillosos i que va tenir un gran èxit a Steam. Aquest mes ha arribat l’esperada campanya, en la qual hem d’expandir l’imperi humà d’estètica steampunk i que planteja tres tipus de missions que es juguen com gèneres diferents, les de construir i defensar colònies, les d’exterminar un eixam a camp obert i unes d’exploració d’instal·lacions abandonades que es juguen amb un personatge especial com un joc de rol estil Diablo. Advertència: el joc exigeix que estiguis sempre alerta i no cometis errors, la dificultat base és molt alta, però la satisfacció del repte també.


Judgment

Ryu Ga Gotoku | PS4


Aquest juny també ens ha captivat Judgment. Els creadors de la sèrie de culte Yakuza sobre les vicissituds dels clans de la infame màfia japonesa ofereixen una història d’investigació criminal que ens transporta a un dels racons més perillosos de l’escenari principal de la saga, els baixos fons del barri dels llums vermells de Kamurocho. Takayuki Yagami és un antic advocat traumatitzat perquè un home que ha contribuït a exonerar ha esdevingut un assassí. La història, un dels punts forts del joc, retrata els defectes del sistema judicial japonès, en què els poders amb què compta la fiscalia fan que rarament els acusats puguin deslliurar-se de la condemna. Yagami, convençut que hi ha d’haver una millor manera de repartir justícia que exercir com a picaplets, es reconverteix en un expeditiu investigador privat. Una aventura d’acció en tercera persona amb una forta component narrativa que recorda força en l’estètica i l’ambientació la resta de jocs del Ryu Ga Gotoku Studio però que alhora resulta refrescant —quelcom especialment agraït en aquests temps de calor insuportable— en l’aposta per una jugabilitat que combina els combats dinàmics i vibrants i la investigació detectivesca.