Recomanacions de llibres sobre videojocs
llibres sobre videojocs

Llibres sobre videojocs per a tota mena de lectors

Selecció de llibres sobre videojocs recomanats per la redacció de Lúdica, uns de caràcter divulgatiu i altres que aprofundeixen més en la indústria des de diversos enfocaments.

Hem seleccionat una mostra variada de llibres d’anàlisi, assaig, crítica i fins i tot poesia videolúdica per a videojugadors amants de la lectura i per a lectors aficionats als videojocs, o totalment profans en la matèria. Com que malauradament hi ha pocs llibres en català de videojocs, a la llista n’hi ha també en castellà i anglès.


Cine y Videojuegos: un diálogo transversal

José María Villalobos | 2016 | Héroes de Papel


José María Villalobos, crític cultural expert en cinema i videojocs, es fixa en els múltiples llaços que uneixen aquestes dues grans arts audiovisuals, així com en algunes de les seves dissonàncies. L’autor estableix paral·lelismes i aprofundeix en una relació de mútua influència: de la mateixa manera que el cinema va beure de les fonts del teatre i la novel·la, l’entreteniment electrònic interactiu va emmirallar-se en l’art cinematogràfic, en els seus herois i en la seva forma de narrar.

Un camí que és d’anada i tornada; els videojocs s’han convertit en un vehicle narratiu de primer ordre i el cinema ha flirtejat amb la interactivitat i ha adaptat les aventures dels personatges més populars dels ordinadors i les videoconsoles. La potència de les sinergies entre cinema i videojocs l’acredita el mateix llibre, que sovint vincula obres diferents de tots dos àmbits d’una forma que el lector no pot evitar de sentir-se impel·lit a descobrir-les o a revisar-les en paral·lel.

Cine y Videojuegos: un diálogo transversal

Sonic the Hedgehog

2018 | Ediciones Minotauro


Aquest llibre d’art commemoratiu, que compila il·lustracions, imatges promocionals i dissenys artístics i repassa el recorregut del mític velocista erinaceus des de la seva aparició a Master System fins als nostres dies, commemora el 25è aniversari de la cèlebre icona dels videojocs de plataformes. L’obra recull els testimonis dels seus creadors, com Yūji Naka o Yūji Uekawa, a més de la d’altres responsables i membres clau dels equips de desenvolupament dels jocs de Sonic, com Yakashi Iizuka o Kazuyuki Hoshino. Una delícia per als amants de l’eriçó blau.

Sonic the Hedgehog

Pasado interactivo. Memoria e historia en el videojuego

Alberto Venegas Ramos | 2020 | Sans Soleil Ediciones.


La Història és una matèria primera excel·lent per als videojocs. Hi ha guerres i grans gestes. Però de quina manera traslladen els videojocs els fets històrics? On queden el rigor i la fidelitat històrica quan el nucli d’una proposta d’entreteniment electrònic interactiu és l’espectacle? Al podcast de Lúdica vam abordar no fa pas gaire de quina forma els videojocs retraten el poble viking i algunes de les conclusions a què vam arribar, acompanyats del nostre convidat, Guillem Garcia Solé, arqueòleg i arxiver, no són gaire diferents de les que apunta Alberto Venegas Ramos a Pasado Interactivo.

Venegas sotmet a anàlisi algunes produccions amb rerefons històric, com Assassin’s Creed, Call of Duty o Red Dead Redemption, i planteja preguntes i formula reflexions interessants sobre la forma en què els videojocs representen la memòria dels fets del passat.

Pasado interactivo. Memoria e historia en el videojuego

Estética en Videojuegos

José Alberto Corbal Romero | 2018 | Grupo Editorial Ra-Ma


Sovint hem debatut si podem considerar els videojocs un art. No cal dir que per a la redacció de Lúdica és ben clar que ho poden ser. Per això celebrem aportacions com les de Corbal Romero, que exposa les raons estètiques per les quals molts videojocs impressionen i sedueixen els jugadors, interactius per definició, i els duen a desenvolupar un paper contemplatiu, com a espectadors privilegiats d’una obra d’art singular. L’obra pren exemples paradigmàtics de la història i del present dels videojocs i estudia l’evolució en l’estètica dels grans videojocs, com s’han adaptat al gust del públic i, alhora, com l’han afaiçonat.

Estética en Videojuegos

Revolución Indie

Manuel Delgado i Jonathan León | 2019 | Héroes de papel


Escrit a quatre mans per dos joves periodistes especialitzats en videojocs independents, Revolución Indie és un equilibri entre l’assaig i la crítica, amè i amb una maquetació llaminera, que parteix de la recerca de l’origen i el significat d’indie. El llibre s’estructura quatre parts: primer una breu dissertació inicial sobre l’etiqueta indie i com ha anat mutant el seu significat; en segon lloc, cent crítiques dels jocs independents més icònics; després un grapat d’entrevistes a desenvolupadors indie reconeguts; i, per acabar, unes breus conclusions sobre l’impacte de l’escena independent en la indústria del videojoc.

Revolución Indie

L’efecte Tetris

Ferran Escrig | 2019 | Parnass Ediciones


L’efecte Tetris és un poemari inspirat en videojocs, una proposta singular i experimental que juga a emular la interactivitat d’un menú inicial d’un joc amb la possibilitat de saltar a parts concretes del llibre. Escrig ens planteja la reflexió següent per entendre la idea original: “si Kavafis va fer un poema genial sobre Ulisses i el seu viatge a Ítaca, i aquest és una ficció, per què no es podria fer un poema sobre Link i la seva epopeia? Papasseit té un poema preciós dedicat a un cavallet de cartró… què hagués passat si hagués tingut una microcomputadora? Són els videojocs narratives igual de vàlides sobre l’experiència humana, o els hi falta quelcom d’universal?” El conjunt és heterogeni en els temes i les formes, i inclou microrrelats, haikus i poemes avantguardistes que tracten més sobre les experiències personals contextuals al fet de jugar més que no pas dels jocs en si. S’hi barregen records i somnis d’infantesa, experiències de joventut i reflexions al voltant dels jocs i del joc com a experiència vital.

L'efecte Tetris

El Lenguaje Videolúdico: Análisis de la significación del videojuego

Óliver Pérez Latorre | 2012 | Laertes


Óliver Pérez Latorre, comissari de l’exposició que a finals del 2019 va estrenar el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i estudiós del videojoc, analitza el fenomen videolúdic alhora com a producte tecnològic i comercial, mitjà d’entreteniment de masses, recurs educatiu i, sobretot, com a objecte cultural. El treball de Pérez Latorre se centra en la teoria i l’anàlisi del videojoc, l’estudi del llenguatge visual i la narrativa audiovisual i les tendències de la cultura popular als mitjans audiovisuals. Un llibre que testimonia i posa en relleu el pes de l’oci electrònic interactiu a la societat del segle XXI, el seu paper preponderant actualment i el seu futur prometedor.

El Lenguaje Videolúdico: Análisis de la significación del videojuego

Metal Gear Solid: El Legado De Big Boss

Nacho Requena | 2014 | Dolmen Books


Nacho Requena signa una aproximació molt documentada de la saga d’acció i sigil dirigida especialment als amants més entusiastes de la cèlebre saga del geni Hideo Kojima que també pot resultar aclaridora per a videojugadors que no tenen un coneixement profund de la sèrie —sempre que no temin, això sí, que la lectura els desveli detalls significatius de la trama de cada episodi. Requena fa especial èmfasi en el vessant cinematogràfic d’aquests jocs i aborda la significació de la franquícia, els seus guions enrevessats, el caràcter i el carisma dels seus personatges i les aportacions principals de la llicència, sense deixar de banda ni el marxandatge ni les curiositats.

Metal Gear Solid: El Legado De Big Boss

Gamestar[t]. Pedagogías libres en la intersección entre el arte, la tecnología y los videojuegos

Eurídice Cabañes, María Rubio | 2013 | Sello ArsGames


L’obra d’Eurídice Cabañes i María Rubio recull les experiències de Gamestar[t], un projecte de l’Associació Cultural ARSGAMES, que promou i gestiona iniciatives culturals relacionades amb els videojocs i les noves tecnologies a partir de la recerca científica, la formació, la inclusió digital i la participació ciutadana. El llibre exposa els principis pedagògics i les metodologies en què es basa Gamestar[t] i defensa l’autogestió de l’aprenentatge en l’àmbit de l’educació lliure. És un llibre especialment indicat per als docents que estiguin interessats en l’aprenentatge per projectes i a conèixer possibles usos educatius de les noves tecnologies.

Gamestar[t]. Pedagogías libres en la intersección entre el arte, la tecnología y los videojuegos

Homo Ludens

Johan Huizinga, María Rubi | 2018 | Alianza Editorial


Tot i que l’assaig de l’historiador i filòsof holandès Johan Huizinga data de finals dels anys trenta del segle passat i fou de les primeres obres acadèmiques interessades des d’un punt de vista científic en el joc i en la seva importància antropològica, resulta il·luminador redescobrir-la avui, amb la perspectiva que ens brinda l’auge i consolidació del fenomen videolúdic. Segons que defensa Huizinga, la cultura no sorgeix del joc sinó que es desenvolupa a partir d’ell com a joc, de manera que el component lúdic és intrínsec i indestriable de la cultura.

Homo Ludens

Vida extra. Els videojocs com no els has vist mai

Oriol Boira i Gina Tost | 2015 | Columna Edicions


El dissenyador de videojocs Oriol Boira i la periodista Gina Tost, tots dos professors del Grau en Disseny de Videojocs del Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia, signen un vehicle de divulgació a través del qual responen, entre d’altres, preguntes com per què juguem o quins són els beneficis objectius que ens aporta entregar-nos amb passió a aquest passatemps tan estimulant. Per als qui vulguin anar més enllà de la pantalla, reflexionar sobre de quina manera els videojocs ens ajuden i transformen la nostra vida i endinsar-se en un món que transcendeix els gràfics acolorits i espectaculars amb què sedueixen les propostes comercials més populars.

Vida extra. Los videojuegos como nunca los has visto

Independent By Design: Art & Stories of Indie Game Creation

Stace Harman i John Robertson | 2016 | Independent By Design Ltd.


Si una cosa tenen en comú les històries sobre el desenvolupament de videojocs, és l’esforç suprem que suposa crear i distribuir un títol. En el cas dels estudis independents, en els quals l’optimització de recursos i el sacrifici assoleixen nivells heroics, cada història és molt personal i peculiar. Aquest llibre recull les vivències per les quals van passar els creadors de les obres més destacades de l’escena independent d’arreu del món, com Dear EstherHotline Miami, Papers, Please, This War of Mine Amnesia. La diferència de contextos fa que sigui encara més interessant, ja que no és el mateix fer videojocs ara a València —com Deconstructeam—, que a la Polònia postsoviètica dels 90 on va sorgir 11-bit Studios. Indiespensable.

Independent by design

La invasión de los marcianitos

Martin Amis | 2015 | Malpaso editorial


Invasion of the Space Invaders és un assaig destacable. Sobretot, per la seva anticipació: aparegut el 1982, es tracta d’una de les primeres aproximacions crítiques i especialitzades a l’entreteniment electrònic. Videojugador i addicte confés a les maquinetes arcade, l’autor de Camps de Londres i El llibre de Rachel narra l’aparició a finals dels setanta de les sales recreatives, es fixa en PacMan, Space Invaders, Frogger, Donkey Kong o Asteroids, entre molts altres èxits de l’època dels vuit bits, i testimonia des d’una posició privilegiada el naixement i l’expansió d’un fenomen social i cultural. Una curiositat a càrrec d’una ploma il·lustre de la literatura anglosaxona que té edició recent de Malpaso; per als amants del ‘retro’.

La invasión de los marcianitos

La Gran Historia de los Videojuegos

Steven L. Kent | 2001 | Ediciones B


The Ultimate History of Video Games va aparèixer originalment el 2001, però fa tres anys Ediciones B en va editar una edició en castellà actualitzada. Malgrat les gairebé dues dècades que han passat d’ençà del llançament de l’obra, el més interessant és el vessant gairebé arqueològic de la perspectiva dels centenars d’entrevistes a partir de les quals Steven L. Kent evoca des dels inicis del fenomen de l’oci digital fins a la consolidació d’una indústria global. Tot i el volum notable de l’obra, tant per noms de protagonistes, empreses i títols com pels anys que abraça la cronologia dels fets exposats, la lectura és amena, plena de curiositats, i realment absorbent. Una obra interessant tant per a entesos com per a profans.

La Gran Historia de los Videojuegos