Tornem de vacances complint com sempre amb l’article dels recomanats del mes anterior. Aquest agost no ens ha cridat especialment l’atenció —sol ser un mes fluix en quant a llançaments— ni hem jugat gaire les novetats, però, de totes maneres, hem investigat tots els nous videojocs per destriar-ne les tres millors opcions.

Abans volem mencionar Astral Chain de Platinum Games, un joc d’acció d’estil marcadament japonès que agradarà als amants d’aquest particular estudi conegut per el frenesí de títols com Vanquish i Bayonetta, però sent conscients que o agrada molt o gens, no el podem recomanar.


Control

Remedy | PC, PS4, Xbox One


Encarnem la nova directora d’una agència secreta encarregada de la investigació d’una amenaça ultraterrenal en aquest títol d’acció sobrenatural en tercera persona. La proposta està caracteritzada per l’atenció al detall i pel toc d’irrealitat d’altres aventures de Remedy Entertainment… sense que per això es vegi exempta d’un cert punt de pretensió ostentosa, com és també marca de la casa –encara que a Lúdica siguem benvolents amb l’estudi finlandès, en atenció als bons moments que ens han donat sempre i que segueixen donant-nos els seus videojocs.

Hem de fer una anotació al marge: com que gairebé sempre trobem a faltar el català entre les opcions de configuració idiomàtica i sempre que podem preferim la versió original, rarament llegireu que fem referència a la localització dels jocs; aquest cop, però, hem de fer un advertiment, donada la càrrega interpretativa en el component narratiu de Control: la factura del doblatge al castellà del títol de Remedy és tan mediocre que per als qui la trien converteix molts moments en involuntàriament còmics. Això fa un trist favor a un títol que potser no té l’envergadura ni el pressupost d’altres projectes de l’estudi, com Alan Wake o Max Paine, però que, no obstant, paga la pena de tastar, ens ha atrapat i que no dubtem a recomanar-vos. Si opteu per les veus en anglès, però, descobrireu un treball en què destaca la cura en la interpretació dels personatges de la història.


Man of Medan

Supermassive Games | PC, PS4, Xbox One


Supermassive Games ja ens va seduir el 2015 amb una actualització del concepte tradicional del survival horror que era, de fet, un thriller dramàtic interactiu de protagonisme coral que homenatjava els slasher de sèrie B. El punt de partida de l’estudi era el moment en què el gènere va escindir-se i va donar lloc a l’action survival –una formulació en què la tensió, el neguit, l’atmosfera tètrica i el terror psicològic giren al voltant de l’acció, a diferència de les propostes del temps en què aquests factors, ara secundaris, havien estat preeminents. De quina forma hauria evolucionat l’horror interactiu si l’eix no s’hagués decantat tant cap als trets, el ritme frenètic i les corredisses? La resposta a aquella pregunta per part de l’estudi de Guilford va tenir, primer, una prolongació no del tot reeixida en el camp de la Realitat Virtual amb The Inpatient (un títol d’excel·lent factura, molt immersiu i que aprofitava perfectament les característiques del mitjà… però que decebia amb un desenvolupament massa lent) i ara, amb l’estrena d’una sèrie antològica d’històries de por independents, agombolades sota l’etiqueta The Dark Pictures. La primera d’aquestes aventures és Man of Medan, que ens trasllada al sud de l’Oceà Pacífic: cinc amics emprenen unes vacances durant les quals esperen explorar les restes submarines d’un vaixell de la Segona Guerra Mundial enfonsat. El viatge d’esbarjo, però, es converteix aviat en un malson. Com a Until Dawn, les tries que cada jugador efectuï al llarg del desenvolupament del videojoc acabaran per determinar significativament els fets de la història, de manera que l’experiència de joc de cadascú pot produir esdeveniments força diferents. Podem aconseguir salvar tots els personatges del joc o podem condemnar-los tots i explorar repetidament l’argument de la història per aconseguir el final més satisfactori. La rejugabilitat està assegurada, doncs.

Un títol elegant, amb elevats valors de producció, que, com a afeccionats al terror, ens ha seduït i que fa que estiguem amatents a les noves entregues de la sèrie The Dark Pictures… i que no vulguem deixar de petja res del que signi Supermassive Games.


Ancestors: The Humankind Odyssey

Panache Digital Games | PC (properament a PS4 i Xbox One)


Viatgem 10.000.000 d’anys enrere a les pretèrites jungles d’Àfrica per recrear l’evolució dels primats que van donar peu a l’ésser humà. La premissa és original i les mecàniques et permeten controlar diversos individus d’una nissaga en la seva lluita per la supervivència i orientar el camí evolutiu que emprendran els seus descendents, des de simis que es desplacen entre les copes dels arbres fins a homínids semblants als australopithecus que poden enfrontar-se als depredadors gràcies a la tècnica. El viatge, tanmateix, es fa pesat quan ja has vist tot el que es pot fer i les accions esdevenen repetitives. Saltar amunt i avall pel món obert cercant recursos, refugi i congèneres en perill, i fugir o lluitar amb altres bèsties és molt emocionant al començament, quan tot sembla transcendental, però a la llarga es troben a faltar més al·licients.