Com que l’agost hem tingut una pluja de videojocs interessants ens ha fet molt difícil la tria dels tres Recomanats —que sempre implica debats interns— i per justícia ens hem d’allargar en el comentari previ de les nombroses propostes que no hem destacat però que potser us fan més el pes. Per exemple, Rogue Legacy 2 (Windows) és, com el seu nom indica, un bon rogue-like amb millores gràfiques respecte a la primera entrega, però encara està en accés anticipat, li falta contingut i de moment és massa igual i més orientat al públic de l’original que no pas a nous jugadors.

De l’estudi valencià Mighty Polygon ens ha arribat Relicta (PS4, XO, Windows, Stadia), un joc ci-fi de trencaclosques en primera persona que ens trasllada a una estació espacial selenita encarregada de terraformar el satèl·lit del nostre planeta. Encarnem una investigadora científica equipada amb guants magnètics que farà ús d’aquest giny per atraure o repel·lir cubs i altres objectes que necessitarà per resoldre els reptes que es plantegen en cadascun dels escenaris. Més enllà dels enigmes en forma de puzle que anem ensopegant, la història i el personatge protagonistes són prou atraients com perquè la fórmula no es limiti a una successió de problemes físics i ens sentim impel·lits a continuar endavant per conèixer el desenllaç.

Després d’anys en accés anticipat Factorio (Windows, Linux, Mac) s’ha publicat aquest agost. Es tracta d’un joc força original fonamentat en la construcció de cadenes de producció industrial i amb un toc de supervivència, ja que el protagonista és un astronauta que ha caigut en un planeta desconegut habitat per criatures hostils i depèn de la tecnologia per sortir-se’n. La complexitat del disseny eficient de les cadenes de producció amb un gran nombre de màquines és alhora l’alicient i el repelent del joc; només els jugadors disposats a dedicar moltes hores a optimitzar recursos i espai li trobaran la gràcia, més encara quan els controls i menús mal implementats llastren l’experiència.

L’opció segura pels amants de l’estratègia és A Total War Saga: Troy (Windows [Epic Store primer]), nova entrega de la subfranquícia centrada en fets històrics concrets en lloc de periodes sencers, tot i que la guerra de Troia té més component de mite que d’història, i així ho reflecteix el joc amb la preponderància dels personatges com Aquiles o Hèctor tant en la campanya com en el camp de batalla, on s’assembla més a Total War: Three Kingdoms que a Rome II. L’ambientació helènica i les cinemàtiques èpiques són el més nou i destacable, mentre que les mecàniques bàsiques i l’estupidesa de la IA són les de sempre.

També cal esmentar Battletoads (XO, Windows), un remake que, constrenyit per la fidelitat al clàssic, possiblement només gaudiran els nostàlgics, ja que és un gènere, el del buscabregues, que no s’ha sabut reinventar. Si voleu provar una cosa ben estranya i amb un humor digne de Rick & Morty, doneu un cop d’ull a Struggling (Windows, Switch); potser no passa d’una broma jugable, però se li ha de reconèixer el mèrit a la cosa més fastigosa i retorçadament graciosa del mes.

I dues mencions més: Tell Me Why (XO, XSeries X, Windows), una aventura sobre dos bessons amb telepatia que recorda inevitablement a Life is Strange en tots els aspectes; i No Straight Roads (Switch, PS4, XO, Windows), que va d’una parella de rockers que lluiten contra la indústria musical electrònica, la qual cosa es tradueix amb el comandament a les mans en acció frenètica i colorida a ritme d’una banda sonora molt animada que estèticament recorda al clàssic Jet Set Radio.



Fall Guys: Ultimate Knockout

Mediatonic | PS4, Windows


El videojoc que ha tingut més presència aquest mes entre un públic més generalista ha estat Fall Guys, una espècie d’Humor Amarillo de ninots coloristes que compta actualment amb una mitjana de més de 123.000 jugadors diaris. L’objectiu del joc és aconseguir passar una sèrie de proves, en les quals es van eliminant successivament els jugadors que queden classificats en les últimes posicions, fins a arribar a una última prova on el vencedor és recompensat amb una corona. L’estil de les proves és força divers, si bé la majoria d’elles es basen en circuits d’obstacles, barrejant proves individuals amb proves en equip en les quals el jugador ha de demostrar ser més espavilat o àgil que els seus rivals. Més enllà de la corona per al vencedor final, les recompenses per anar passant proves són unes monedes —també disponibles pagant diners reals— que es poden fer servir per comprar aspectes de personatge diferents, de manera que cadascú pugui personalitzar el seu propi ninot.

Hi ha diversos factors que han contribuït a l’èxit d’aquest nou videojoc d’estil Battle Royale. Primerament, el videojoc va cridar l’atenció de diversos creadors de contingut de la plataforma Twitch, i posteriorment de YouTube, poc després de sortir a principis d’agost. En segon lloc, PlayStation va oferir el joc com a gratuït a tothom qui contractés el servei en línia de la plataforma durant el mes d’agost. Finalment, el format mateix del videojoc: controls senzills, apte per a totes les edats i competitiu, recorda lleugerament al fenomen Fortnite, excloent-ne, això sí, les armes.

—Marc Baiget


Wasteland 3

InXile Entertainment | PS4, Xbox One, Windows, Linux, Mac


InXile acaba de llançar Wasteland 3, un joc de rol cooperatiu en equips basat en el combat tàctic per torns en què encarnem una milícia amb la missió de reinstaurar l’ordre en un món postapocalíptic glaçat. Tot i que la saga s’havia caracteritzat anteriorment pels escenaris de deserts àrids, aquest cop l’acció ens trasllada a entorns igualment inhòspits i de clima també extrem però oposat: anem a petar a un Colorado gebrat on trobem tant supervivents amigables com hostils i ens enfrontem a múltiples faccions confrontades entre elles. L’enfocament renova el plantejament de Wasteland 2, s’han afegit un vehicle, un quarter general i perills ambientals; la reactivitat dels oponents ha augmentat en complexitat i hi podem jugar tant en solitari com acompanyats d’un amic, en mode cooperatiu. La història es desenvolupa a través de diàlegs i les nostres decisions són les que configuren tant el desenvolupament argumental com l’accés a unes determinades missions, així com l’oportunitat d’explorar unes àrees concretes.

Hi ha facetes de la proposta, tant en l’aspecte jugable com en el plantejament argumental, que connecten amb sagues com XCOM, Divinity o Fallout (que, de fet, és considerada per alguns una mena de seqüela oficiosa del Wasteland original) i això pot jugar en contra d’una aventura postnuclear que juga amb tots els tòpics i llocs comuns d’aquesta temàtica de la ciència-ficció. Amb tot, el joc –tot i que no es caracteritza per cap innovació trencadora–, és veritablement entretingut i absorbent. La seva major fita és que presenta al·licients que poden seduir els amants de l’acció tàctica per torns de la vella escola i, alhora, és prou accessible per convèncer els neòfits.

—Jan Ros


Microsoft Flight Simulator

Asobo Studio | Windows, Xbox One


No acostumem a parar la nostra atenció en simuladors perquè només ens dediquem puntualment a aquells videojocs la finalitat principal dels quals no és estrictament lúdica sinó formativa (o terapèutica, o educativa), ja que entenem que l’àmbit dels jocs seriosos té una entitat pròpia que fa que calgui contemplar-los de forma específica. Però és que en el cas del simulador de vol de Microsoft ens trobem davant un fenomen que no podem ignorar, i és que aquesta és una obra que, pel seu extraordinari realisme i les seves prestacions, justament, ha transcendit el gènere en què s’emmarca i, a més dels fanàtics habituals de la simulació, ha captivat usuaris d’un perfil bastant diferent dels aviadors professionals i els aspirants a pilots en formació. A més, la inclusió d’un mode arcade, rara en un joc de nínxol d’aquesta temàtica i apte per a qualsevol videojugador, fa que puguem considerar Microsoft Flight Simulator com un exponent ben particular dins de la seva classe.

Microsoft Flight Simulator té més de tres-centes ciutats recreades mitjançant fotogrametria, amb un nivell de detall espectacular, i si, a més d’un equip informàtic potent, disposem d’una bona connexió a internet, podem jugar-hi connectats, per tal que els entorns carreguin les imatges de satèl·lit que conformen el mapejat a través d’Internet a mesura que sobrevolem la Terra. La quantitat de variables que afecten la nostra aeronau i el seu pilotatge, l’orografia del terreny que sobrevolem, la climatologia… hi ha tants paràmetres que cal controlar i monitoritzar que qualsevol profà que s’endinsi en aquest simulador s’adonarà de seguida de per què la tasca de fer enlairar un avió i conduir-lo pels aires fins a un indret habilitat on poder-lo fer aterrar amb seguretat difícilment pot considerar-se un joc, ni que sigui en un entorn virtual.

—Jan Ros

×
Aquest mes et queden article/s gratuïts. Subscriu-te per tenir accés il·limitat!