Recomanats d'agost del 2022

Recomanats d’agost del 2022

No és habitual que l’agost caiguin propostes tan interessants com les que us recomanarem aquest cop, o sigui que quedeu-vos amb els noms d’aquests videojocs!

Abans, però, hem d’esmentar el llançament de The Last of Us Part 1, que ha suscitat un cop més el debat de la necessitat o no de fer una reedició d’un títol encara recent. No el podem considerar com una obra nova, de manera que només el recomanem a qui no hagi jugat l’original, que és una meravella.

Teníem curiositat per veure com Saints Row es reinventava, però el reinici de la sèrie recau en tots els elements que la condemnaven a la irrellevància: ser una còpia barata de GTA San Andreas amb l’humor negre, barroer i absurd més passat de voltes a cada entrega com a únic encant. I no és que això no ofereixi els seus moments divertits, però en general esperàvem més després d’una llarga pausa a la franquícia.

I tenim un nou battle royale de la mà d’Epic Games i Iron Galaxy anomenat Rumbleverse. És gratuït i s’assembla força a Fortnite, sí, però en lloc de trets hi ha mastegots a tord i a dret a l’estil Guacamelee, és a dir, a la lluita lliure mexicana. Veurem si aconsegueix fer-se un lloc dins el públic dels battle royale.



Immortality

Sam Barlow, Half Mermaid | Xbox One, Xbox Series X/S, Windows, iOS, Android, macOS, Mac OS


Immortality és una de les propostes més particulars que he provat mai. Es presenta com “una pel·lícula interactiva” que no fa servir gràfics, sinó escenes gravades amb actors, cosa que aprofita per dotar d’una profusa riquesa de matisos totes les escenes a través d’una interpretació convincent i un tractament de la imatge que emula els efectes i l’acabat d’època corresponents a tres dècades i gèneres característics del cinema. El joc consisteix en investigar un arxiu de preses que corresponen a tres pel·lícules inèdites, els càstings, assajos i lectures de guió, entrevistes i algunes cintes casolanes gravades pels vols d’aquests rodatges.

Tot i que durant les primeres hores de joc tot plegat és molt confús, el repte és simple: es tracta de descobrir què va passar amb l’actriu Marissa Marcel i perquè aquestes pel·lícules no van veure la llum. Les mecàniques emulen una moviola, els aparells que s’usaven per editar analògicament les pel·lícules, i ens permet pausar, tirar endavant o enrere i seleccionar elements concrets de les imatges per desbloquejar noves escenes. Això últim ens porta a bussejar hipertextualment en l’arxiu, seguint un entramat d’elements que connecten entre ells d’una escena a una altra: cares, miralls, copes, fruites, armes… Et veus immers en una dinàmica aparentment aleatòria per mirar de descobrir el misteri que oculta aquesta galeria cinematogràfica, que també pots visualitzar com a conjunt per resseguir les escenes descobertes.

El director, Sam Barlow, porta a un nou nivell l’estil propi que va establir amb Her Story i Telling Lies. L’ús d’actors no és nou, però el magnetisme que tenen aquestes escenes, carregades de misteri i sensualitat, sí que són realment inusuals en els videojocs, sobretot amb aquesta aproximació formal i temàtica al cinema. No us estranyi veure l’actriu principal, Manon Gage, i algun altre dels actors recollint premis.

—Marc Angrill


Two Point Campus

Two Point Studios | PS4, PS5, Xbox One, Xbox Series, Windows, Switch


Després de Two Point Hospital, que ens plantejava un joc de gestió d’un hospital amb molt d’humor, Two Point Studios ens planteja fer el mateix amb universitats. Si esteu familiaritzats amb el primer, trobareu molta continuïtat en el to, els gràfics i les mecàniques de gestió i construcció, però les particularitats de la vida acadèmica i estudiantil imposen algunes dinàmiques diferents, com el cicle del curs acadèmic, la tria i millora de l’oferta formativa o l’organització d’esdeveniments.

Si tens fusta de rector, aquí se’t posa a càrrec d’un munt d’universitats sorprenentment diferents. Com que hi ha assignatures d’allò més boges, des de ciència de laboratori manicomial a grau en màgia (fins i tot hi ha una mena de Hogwarts), tant el mode història com el lliure ofereixen un gran ventall d’especialitzacions i reptes, que venen acompanyats d’una varietat immensa de tipus d’habitacions i aules, mobiliari i decoracions que garanteixen moltíssimes hores de diversió, sempre amb un to paròdic i alegre.

—Marc Angrill


Cult of the Lamb

Massive Monster | Switch, PS4, PS5, Windows, Xbox One, Xbox Series, macOS


Cult of the lamb possiblement s’emporta el mèrit a una de les primeres morts més ràpides en començar un videojoc, ja que el nostre protagonista, un xai antropomorf, és sacrificat en un ritual per ordre d’un grup de déus temerosos d’una fe antiga. Afortunadament, una deïtat oblidada decideix concedir-te el do de la immortalitat, de manera que puguis retornar a la vida cada cop que moris. A canvi, et demana que t’alcis com el seu profeta en terra, reunint tants altres animals com puguis sota la teva direcció, duent a terme una croada contra els mateixos déus partíceps del teu sacrifici.

Cult of the Lamb és una mena d’Animal Crossing on els teus veïns són els membres del teu culte, els quals et reten homenatge i treballen per a tu, sempre que els mantinguis sans i amb els estómacs ben plens. Aquesta nova entrega de Devolver digital et fa mantenir la balança entre les teves aventures als perillosos boscos on s’amaguen els heretges, i el manteniment del teu culte, el qual pots personalitzar i decorar al teu gust. Això és, sempre que no estiguis ocupat mantenint a ratlla els dissidents, recollint recursos per a realitzar rituals, o salvant de les plagues a les quals els altres déus els sotmeten.

Amb un 94% de valoracions positives i més de 23.000 ressenyes a Steam un mes després del seu llançament oficial, Cult of the Lamb arrenca amb força com a candidat a joc independent de l’any.

—Marc Baiget