Recomanats d’abril del 2021

Recomanats d’abril del 2021

Aquest mes d’abril, la nostra repassada mensual va de cara a barraca. Del que ha passat per les nostres mans en destaquem només els tres títols que solem ressenyar, però no mencionem tot allò que pot ser interessant com vam fer el mes passat perquè no hi ha tanta cosa. Hi ha la recreació d’un clàssic de les plataformes, un joc de trets cooperatiu i una aventura d’acció roguelike amb elements de progressió de rol. 



Oddworld: Soulstorm

Oddworld Inhabitants | Windows, PS4, PS5, Xbox One


Els avenços tecnològics han fet que en pocs anys hi hagi hagut una autèntica fal·lera per rellançar obres mítiques en nous formats, amb major definició, millors textures, efectes més vistosos… Aquest fenomen ha estat motiu de crítica justificada, especialment en els casos en què s’han presentat videojocs recents amb canvis merament cosmètics. Però, de retruc, també ha comportat una equiparació injusta entre remasteritzacions i recreacions. Les reimaginacions d’obres notables són menys freqüents que els simples rellançaments, és cert que suposen la premissa d’un mateix punt de partida, però en casos com el d’Oddworld: Soulstorm (que reinterpreta Oddworld: Abe’s Exoddus) i, ja de passada, de la seva preqüela Oddworld: New ‘N’Tasty (que parteix del primer Oddworld) parlem no només de projectes completament nous sinó també d’ampliacions i redefinicions, tant en l’apartat de la proposta jugable com en el relat.

Potser Abe, el protagonista de la saga, va aconseguir alliberar una part dels seus congèneres a la primera entrega, però els Glukkon no pensen deixar-los fugir i encara queden nombrosos Mudokons atrapats i treballant a preu fet. Aquesta estirp d’éssers gregaris necessita un líder audaç i sense por que els comandi, els meni i els assigni objectes perquè els facin servir com a armes amb què es puguin defensar dels enemics.

Oddworld: Soulstorm segueix sent un molt bon exponent de joc de plataformes amb singularitats molt característiques i intransferibles en la proposta jugable i ha passat de les dues dimensions a les malanomenades 2,5 D —o 2,9 D, com les anomenen Oddworld Inhabitants, pels canvis en l’enfocament de l’acció, la perspectiva i els moviments de càmera—. A més, més enllà dels gràfics tridimensionals, el seu humor macabre, una estètica deliberadament lletja i caricaturesca i l’aparença d’un típic repte interactiu d’habilitat, Oddworld és una crítica a les societats totalitàries amb ressonàncies orwellianes i un al·legat ambientalista en contra de l’esclavatge i el consumisme.


Outriders

People Can Fly | Windows, PS4, PS5, XOne, Xbox Series X|S, Stadia


Potser la preqüela Gears of War: Judgement no va ser l’entrega més celebrada de la saga però cal reconèixer que els polonesos People Can Fly van fer un bon paper agafant el relleu d’Epic amb Gears of War; no van trencar res i fins i tot van innovar prou com perquè la sèrie integrés de forma definitiva bona part de les noves idees que hi van aportar. Amb el joc de trets en primera persona Bulletstorm, els creadors de Painkiller van aprofitar el seu bagatge i van sorprendre per la capacitat de fer que el que semblava un simple i convencional mata-mata incentivés la creativitat del videojugador en els combats, per com permetia de combinar moviments i armes estrambòtiques. I podem dir que hi ha bona part d’aquestes virtuts i d’aquesta imaginació a Outriders, però s’hi troba a faltar un major risc que distingeixi la proposta d’altres exponents de jocs de trets en tercera persona de ciència-ficció cooperatius. El millor, els combos, la varietat d’armes i habilitats i l’acció vibrant, que el converteixen en un passatemps entretingut i en una opció fantàstica per fer el boig fotent trets en línia en companyia d’un parell d’amics. La pega és que o bé li falta el punt de desvergonyiment i extravagància de què altres obres de l’equip havien fet gala, o bé ens hem acostumat a la recepta de la casa i ja li coneixem els trucs.


Returnal

Housemarque | PlayStation 5


Sense fer gaire soroll, els finlandesos Housemarque (artífexs de Super Stardust, Nex Machina i Resogun, petits jocs d’acció shoot’em up de llums i colors estridents, tan intensos com adictius) han sorprès amb un títol molt diferent dels arcade a què ens tenien acostumats. El punt de partida argumental és l’aterratge forçós d’una astronauta a un planeta on, com el protagonista del relat de ciència-ficció All You Need Is Kill d’Hiroshi Sakurazaka (intepretat per Tom Cruise al cinema en l’adaptació cinematogràfica de l’obra, amb el títol Edge of Tomorrow), es veu atrapada per un bucle infinit que l’obliga a reviure els seus enfrontaments amb la fauna local, d’allò més hostil. La història podria ser només un pretext per a la proposta jugable però atrapa tant com el desafiament d’uns enemics exigents i uns biomes que obliguen a considerar les particularitats del medi per encarar els combats.

Returnal és un joc d’acció en tercera persona concebut com un roguelike amb elements de progressió RPG que potser presenta algunes mecàniques que poden recordar alguns referents (Gears of War o Dead Space) però que, sobretot, té amb comú amb la resta de títols de l’estudi no poques similituds insospitades. Es tracta d’un dels primers jocs exclusius de PlayStation 5 i el podem considerar un veritable reclam per a l’adquisició de la consola perquè és una incorporació diferenciadora i més que interessant al catàleg del nou dispositiu de Sony.