Recomanats de febrer 2021

Recomanats de febrer del 2021

Aquest febrer ens hem fixat en la popularitat de Valheim (Steam Early Access), un joc de supervivència ambientat en un món de mitologia nòrdica. És un cas més d’un fenomen que s’ha accentuat els últims anys: un joc que es popularitza a través dels streamers. Tot i que d’aprop els models i les textures semblen de PS2, cosa que a primera vista el fa molt lleig, de lluny hi ha uns efectes de llum i un difuminat que crea uns paisatges espectaculars, una combinació entre un aspecte gràfic més pròxim a Minecraft i efectes visuals actuals. Amb més d’un milió de còpies venudes en una setmana, ha enganxat a moltíssima gent que hi juga a soles o en cooperatiu, o que mira a altres fer-ho via Twitch. Tot i l’enorme èxit de vendes, encara no ens hem atrevit a provar-lo, més encara estant en accés anticipat, de manera que serem prudents i esperarem a recomanar-lo quan estigui acabat si és que surt tan bé com promet.

Un altre joc de supervivència que ens ha cridat l’atenció, en aquest cas acabat de sortir de l’accés anticipat, és Breathedge (Switch, Windows). Tothom el defineix a través d’una comparació perillosa: “Subnautica però a l’espai”. El problema és que tot i que en copia l’estètica i moltes coses, no és ni de bon tros tan ben parit. Les dinàmiques bàsiques el fan tediós i el gran component humorístic en què confia per destacar de seguida es desinfla.

Si sou fans de Persona 5, ni falta fa que us diguem que us interessarà Persona 5 Strikers (PS4, Windows, Switch). Tot i el canvi de gènere cap al musou, és una continuació de la història oficial. Així doncs, per als qui vulguin retrobar-se amb els Phantom Thieves, està molt bé, però pels qui no hagin jugat a Persona 5 no té gaire sentit entrar en el món a través d’aquesta continuació que no deixa de ser un extra de la sèrie principal.

Aquest mes hi ha hagut un parell de rellançaments de títols de llicències clàssiques que volem comentar. D’una banda, dos títols de la sèrie Turok, inspirada en les aventures del personatge de còmic. Turok és un nadiu americà que mira de sobreviure en una vall poblada per dinosaures. Originalment, el marc temporal de les seves aventures, en els còmics editats entre mitjans dels anys cinquanta i principis dels vuitanta per Western Publishing, era l’era precolombina; en versions posteriors publicades a partir dels noranta per altres editorials, el marc temporal de la sèrie ha estat alterat, de forma que el temps que transcorre a Les Terres Perdudes ho fa d’una forma diferent a com ho fa a la resta del món. Valiant, Acclaim, Dark Horse i Dynamite han centrat la saga en un marc postapocalíptic, que és el que també han explorat els videojocs. Els jocs de trets en primera persona Turok (1997) i Turok 2: Seeds of Evil (1998) han estat remasteritzats per a PC, Xbox One, PS4 i Switch per part de Night Dive Studio. Amb Duke Nukem, Doom, Rise of The Triad, WitchHaven, entre altres, Turok és un dels exponents més remarcables de l’època daurada dels FPS.

I, d’altra banda, els repicabotons amants dels jocs de lluita estan d’enhorabona, també hem pogut gaudir del rellançament de The King of Fighters 2002 Unlimited Match, que s’ha estrenat, corregit i ampliat, a PS4, després de passar per PS2, 360 i PC. Es tracta de la versió millorada, remasteritzada i amb tots els extres haguts i per haver de KOF 2002, un excel·lent videojoc de lluita que reuneix prop d’una setantena de combatents de la saga de SNK Playmore, un dels més complets i depurat de la sèrie.

També hem pogut provar Steamroll, el joc dels catalans Anticto Games, ara que ha arribat a Switch i PS4 (llançat originalment a PC, iOS i Xbox One). Tripular una nau esfèrica propulsada per la força d’un motor de vapor i resoldre els trencaclosques i els reptes d’enginy que planteja un escenari ple d’obstacles, entrebancs i desnivells és el plantejament d’aquesta mena de minigolf steampunk que ofereix desafiaments cada cop més exigents que posen a prova la inventiva i la imaginació del jugador. Un entreteniment que, a més de fer treure molt de fum de la nau Scarabeus, pot fer-nos sortir força fum del cap.



Little Nightmares II

Tarsier Studios | PS4, Xbox One, Switch, Windows, Stadia


Molt malament ho haurien d’haver fet els creadors de Little Nightmares perquè no recomanéssim la seqüela d’una obra genial de cap a peus. Només pel fet de mantenir l’atmosfera fosca i els escenaris que son alhora bells i terrorífics, i l’element estrella, els monstres que son caricatures d’adults deformats per les pors infantils, ja seria suficient per voler tornar a aquest món d’escenes grotesques i, alhora, encantadores. El que hi ha de nou per no incorrer en un estricte més del mateix és que el protagonista va acompanyat de la Six, qui protagonitzava la primera part. Ella ens farà menys solitària i terrorífica la fugida constant dels perills, a vegades ajudant a superar obstacles o guiant el camí. Una altra novetat és que puntualment podem brandar armes per trencar coses i destruir enemics petits, però amb tota la malaptesa d’un infant que aixeca una arma massa pesant, cosa que sovint fa menys arriscat sortir corrents que plantar cara.

Si no heu provat el primer Little Nightmares, us recomano que ho feu. Si pot ser, sense cercar-ne gaire informació. Val a dir que no és un joc massa terrorífic ni difícil, cosa que s’agraeix per no haver de repetir gaire els moments de màxima tensió ni quedar-se estancat. Aquesta segona part és similar en això, amb un punt més reconfortant al poder anar de la maneta amb la Six. O potser no tant com sembla.

—Marc Angrill


Super Mario 3D World + Bowser’s Fury

Nintendo, 1-Up Studio, Nintendo Entertainment Analysis and Development, Nintendo EAD Tokyo | Switch


La vida efímera de Wii U va condicionar, lamentablement, la transcendència de Super Mario 3D World (així com la d’altres joies del seu catàleg de títols exclusius), malgrat les bondats innegables del que no deixava de ser encara un altre excel·lent videojoc de plataformes de la mascota insígnia de la gran ena. Ara aquell episodi de les aventures de Mario, Peach, Luigi i companyia ha arribat amanit amb tota mena de millores gràfiques i jugables que adapten l’original a la potència i les prestacions de Switch. Hi destaquen la inclusió del nou mode cooperatiu, la compatibilitat amb les funcionalitats dels Joy-Con i, sobretot, l’expansió Bowser’s Fury.

Tot i que són jocs independents que poden jugar-se per separat, la proposta jugable de Super Mario 3D World i de Bowser’s Fury és ben bé el mateix. Les bases estan assentades de fa temps i no hi ha cap transgressió dels principis que han fet gran la franquícia. Això sí, cada fase és una inspiradíssima lliçó del disseny de nivells únic i imaginatiu marca de la casa. Una veritable delícia per a tots els públics.

—Jan Ros


Curse of the Dead Gods

Passtech Games | Windows, PS4, Switch, Xbox One


El pecat que ha comès Curse of the Dead Gods és haver-se publicat cinc mesos després d’Hades, amb el qual se’l compara inevitablement per assemblar-s’hi tant en estètica com en mecàniques. Això ha fet que passi bastant desapercebut. No podem argumentar que un hagi copiat a l’altre, de manera que ens queda plantejar-nos com hauria estat la recepció del títol que ens ocupa un cop paït l’èxit d’Hades. Deixant això de banda, es tracta d’un joc d’acció pura que t’enfronta a un munt de trampes, obstacles i enemics generats procedimentalment. Quan mors, has de començar un nou camí de masmorres, però mantens les millores. Fins aquí, la fórmula de tot roguelike. A més de requerir habilitat i reflexos ràpids, el joc planteja un combat bastant tècnic condicionat per la barra de resistència (stamina). Si ets precís esquivant i parant atacs, recuperaràs punts de resistència.

L’element més particular és la barra de corrupció que es va omplint quan entres a una nova àrea, reps determinats cops o quan decideixes fer una ofrena de sang per pagar millores en comptes d’usar or i que quan està plena crea una maledicció aleatòria que pot alterar la partida. També és destacable la importància de la llum (la qual cosa recorda a Darkest Dungeon): si lluites a les fosques, prens més mal, però per tenir il·luminació, hauràs de portar una torxa i els enemics intentaran apagar les llums que encenguis.

En definitiva, l’estètica colorista de còmic, però submergida en l’obscuritat, i el refinament del combat són els grans atractius d’un joc que, tot i no ser gaire innovador ni memorable, està ben fet en tots els aspectes.

—Marc Angrill