Recomanats de febrer del 2022

Recomanats de febrer del 2022

Hem de confessar que aquest febrer ha estat una autèntica allau de videojocs molt importants que ens ha passat per sobre. Tant és així, que no hem tingut temps de jugar a tots els que ens interessen i haurem de tenir-los en compte per repescar-los al llistat dels millors de l’any si és que no surten títols encara més potents. Així doncs, més que mai el podi se’ns ha quedat curt i hem prioritzat els tres videojocs que hem pogut jugar bé.

Un d’aquests que no hem pogut provar és Dying Light 2 Stay Human. Si bé ja ens ensumem que no és una proposta tan interessant com les altres i ha patit de molts errors tècnics de sortida. El resum per qui no conegui la primera part, és un videojoc de supervivència amb zombis fonamentat en el parkour. En aquesta nova entrega ens prometen més profunditat narrativa, amb eleccions transcendents, però no sembla que estigui a l’alçada del que prometia. De totes maneres, el tenim apuntat com a pendent.

Un altre d’aquests que no hem pogut provar bé és Sifu, que és un dels pocs avanços en el gènere de buscabregues, estancat des dels anys noranta. Si bé beu dels mateixos clixés narratius, el combat és tota una revolució de les arts marcials interactives, amb una gran sensació de realisme (dins d’un límit ficcional poc realista) i un equilibri entre risc i recompensa. Una de les característiques més originals és un sistema que vincula les vides a l’edat, fent que cada vegada que mors t’augmenti l’edat fins que ets un iaio massa gran per buscar raons.

En un altre nivell, també volem esmentar sense entrar en detalls dos videojocs interessants: l’aventura narrativa de terror Martha is Dead, que té algunes escenes realment truculentes, i OlliOlli World, un videojoc de patinar en 2D de tall arcade.



Horizon Forbidden West

Guerrilla Games | PlayStation 4, PlayStation 5


Guerrilla va sorprendre’ns el 2017 amb un títol d’acció i aventura ben diferent de Killzone. Horizon Zero Dawn ens traslladava a un planeta Terra postapocalíptic, en què els humans havien deixat de ser els reis de la creació i maldaven per sobreviure en un entorn colonitzat per grans màquines. El carisma de la protagonista d’aquella aventura, una jove arquera, i les possibilitats d’un món obert ple de perills i reptes, amb zones muntanyoses, desèrtiques, boscoses, cicle dia-nit i una meteorologia dinàmica van seduir milers de videojugadors de tot el món.

En la nova iteració de la franquícia, Aloy és encara més letal. Ha desenvolupat noves habilitats i pot servir-se de noves armes i eines. Destaquen l’impacte en la jugabilitat de les noves tècniques de combat, la capacitat de capbussar-se i explorar fons subaquàtics, el perfeccionament de l’escalada i la possibilitat de perfilar Aloy com a guerrera, paranyera, supervivent, infiltradora sigilosa o caçadora. També el món d’Aloy ha crescut amb ella, i no només s’ha ampliat l’extensió de terreny que podem cobrir. Hi ha nous assentaments tribals que allotgen clans amb especialitats diferents, entre els quals hi ha personatges amb històries que s’entrellacen i configuren un relat interactiu complex que ja veiem a hores d’ara, quan encara no hem acabat de treure’n tot el suc, que ens mantindrà enganxats al comandament encara més temps que no ho va fer la primera entrega.

—Jan Ros


Elden Ring

FromSoftware | Xbox Series, Xbox One, PS4, PS5, Windows


Elden Ring és la culminació de dotze anys de llegat de FromSoftware i Hidetaka Miyazaki, reunint totes les mecàniques introduïdes a cadascun dels seus anteriors jocs, perfectament polides i perfeccionades. Una obra que per si algú pensava que la formula Souls començava a mostrar signes d’esgotament, s’ha sabut refrescar adaptant-la a un món obert ideat juntament amb George R.R. Martin.

Aquest llegat s’evidencia amb mecàniques com el salt o el desgast de la defensa dels enemics heretats de Sekiro o el combat més agressiu de Bloodborne. Però el que suposa sens dubte un punt d’inflexió és el seu món obert, trencant amb la linealitat imposada dels jocs anteriors. L’eliminació d’aquesta linealitat fa la diferència per als jugadors menys hàbils, ja que permet no quedar-se encallat en cap punt del joc, tenint sempre la possibilitat d’anar cap a una altra part del mapa a encarar objectius més assequibles i pujar el nivell del nostre personatge per a finalment, tornar a aquell punt a on no podíem avançar, més poderosos, hàbils i experimentats.

No és un joc absent de problemes. Mentre que el nivell de poliment de les mecàniques específiques del joc és excepcional, no és així en altres apartats. La taxa de refresc en pantalla a dures penes arriba als 60 fps en PS5 i Xbox Series després de l’actualització del dia 1, els temps de càrrega són incomprensiblement llarg en consoles de nova generació i la connexió en línia presenta errors encara una setmana després del seu llançament.

—Jesús Escribano


Total War: Warhammer III

Creative Assembly | Windows


Per tancar l’ambiciosa trilogia que marida fantàsticament la sèrie Total War amb el món de Warhammer, Creative Assembly s’ha atrevit a crear nou rerefons amb el vistiplau de Games Workshop. Les faccions de Kislev i Catai, inspirades en Rússia i la Xina, no eren més que algunes miniatures descatalogades, noms sobre mapes i mencions en la literatura de Warhammer. Ara són faccions protagonistes, amb personatges, tropes i tota una cultura. Amb menys originalitat, però compartint protagonisme, hi ha els Regnes Ogres, els dimonis dels quatre deus del Caos i el Caos Unificat sota un príncep dimoni. Cada facció té les seves particularitats en batalla i en campanya, amb moltes mecàniques enginyoses que afegeixen una gran profunditat a l’estratègia, com l’equilibri del Yin i el Yang en el cas de Catai.

Una altra aportació respecte a títols anteriors de Total War és una molt benvinguda profundització en la narrativa. El pròleg és una bona eina que fa les funcions de tutorial a la vegada que posa les bases de la història transversal de la campanya amb una excel·lent actuació de veus i una combinació de vinyetes i cinemàtiques. El deu Ursun està encadenat al Regne del Caos i qui es vulgui beneficiar del seu poder haurà d’endinsar-se en aquesta dimensió infernal. Això dona peu que apareguin uns portals pels quals entren dimonis, però que permeten accedir als quatre regnes de Khorne, el deu de la sang, Tzeench, el deu de la màgia i l’engany, Nurgle, el deu de la pesta, i Slaanesh, el deu dels pecats capitals. En aquests regnes, haurem de superar proves i derrotar un gran dimoni per aconseguir-ne l’ànima.

El videojoc, com els seus predecessors, inclou un multijugador en línia tant per la campanya com per a batalles competitives. De la mateixa manera, és molt recomanable a qualsevol entusiasta del món de Warhammer, de la sèrie Total War, de l’estratègia o de la fantasia en general. L’únic problema important que m’he trobat és que la càrrega és molt lenta, cosa que ja passava amb les preqüeles, però que en aquesta entrega, com a mínim en el primer mes de publicar-se, és una mica desesperant.

— Marc Angrill