Recomanats de juliol del 2021

Ja se sap que el temps de canícula no és gaire bona època per als llançaments de videojocs. Les grans distribuïdores s’estimen més de programar l’aparició dels seus títols importants en èpoques en què la temperatura no convida tant a sortir a l’exterior… ni sobreescalfa els nostres dispositius d’entreteniment electrònic interactiu.

Malgrat la sequera estacional, però, acudim a la nostra cita mensual de recensió de productes d’oci digital remarcables per dur-vos tres flors de les que sí que fan estiu. Us convidem a refrescar-vos amb tres petites joies indie de procedències i gèneres ben diferents.



Horror Tales: The Wine

Carlos Coronado, JanduSoft | PS4, PS5, Switch, PC, Xbox One, Xbox Series X|S


Els elements amb què treballa Carlos Coronado són minimalístics i el mitjà els ha emprat pràcticament des que existeix: a Horror Tales: The Wine, el desenvolupador indie català construeix un rerefons misteriós i ric a través de textos disseminats pels escenaris i pistes subtils que funcionen com les peces d’un trencaclosques que el videojugador acaba encaixant, tant de forma literal com metafòrica. Potser Coronado no inventa res, però demostra que la caixa d’eines de sempre segueix sent perfectament versàtil i serveix per construir joguines tan imaginatives com el seu survival horror insular: només de posar els peus a l’illa del seu darrer treball, fins i tot si no tenim ni una idea ínfima de l’argument de l’aventura, comencem a descobrir què ha passat a l’indret. Som a un punt indeterminat de la Mediterrània, a la recerca d’un vi les propietats guaridores del qual són l’única esperança contra d’una epidèmia d’efecte devastador.

Els contorns, aparentment deserts, expliquen com devia ser la vida abans que les Febres dels Diables no delmessin la població fins al punt, almenys aparentment, d’haver-la extingit o d’haver-ne forçat l’èxode. A través de textos en bans penjats a les parets, retalls de diari o apunts en quaderns o fulls disseminats, ens familiaritzem amb el nom dels antics ocupants del lloc —especialment amb el llinatge Banydebosc, que dona nom al cupatge que cerquem— i ens fem una idea de les relacions de poder que s’hi establien. Amb similar economia de mitjans, Coronado aconsegueix fer-nos treure el cor per la boca amb uns quants ensurts de gran magnitud, distribuïts en punts i moments estratègics. Potser hi ha moments en què la bellesa dels entorns convida a encantar-s’hi, però això no és cap simulador de passejades; hi ha una presència amenaçadora que ens observa i mira d’encalçar-nos. Qui deia que no és possible narrar històries de terror a plena llum de dia? Els puzles que hem de resoldre augmenten de dificultat a mesura que avancem, alhora que s’adapten a un entorn canviant, que configura paisatges surrealistes, i es multipliquen els interrogants sobre un lloc que, com passava en altres produccions de Coronado, sembla més oníric que real. The Wine és el primer lliurament d’una trilogia amb el segell personal d’un disseny de joc inventiu basat en l’exploració i la jugabilitat experimental… i estem impacients per gaudir dels pròxims episodis.


Ender Lilies: Quietus of the Knights

Live Wire | PS4, PS5, PC, Switch, Xbox One, Xbox Series X|S


Hom pot tenir la sensació que hi ha determinats gèneres de videojocs que han estat tan estudiats, explorats i explotats que revisitar-los significa anar a petar a massa llocs comuns i que potser no paga la pena de dedicar temps a nous exponents que, inevitablement, recordaran obres precedents. Segurament, els anomenats metroidvània pertanyen a aquest grup, perquè la fórmula ha estat usada, perfeccionada, sintetitzada i reciclada manta vegades. Però cal reconèixer que aquest subgènere de videojocs de plataformes d’acció i aventura no lineals ens ha brindat els darrers anys encara petites meravelles.

És important de no menystenir propostes com els rellançaments brillants de les dues sagues que van donar nom a la categoria, com Metroid: Samus Returns o Castlevania: Lords of Shadow – Mirror of Fate, totes dues a càrrec del desenvolupador espanyol MercurySteam, però sobretot cal posar en valor els nous aspirants. Títols com Hollow Knight, Guacamelee!, Ori (tant amb The Blind Forest com amb The Will of the Wisps), Shadow Complex, Blasphemous o Dead Cells, per citar-ne només un grapat, han demostrat que és possible fer ús d’ingredients convencionals i coneguts per oferir receptes trencadores. Aquest és justament l’assoliment del brillant Ender Lilies: Quietus of the Knights, un videojoc indie de plataformes i acció bellíssim i vibrant desenvolupat per Live Wire, un estudi japonès debutant que ens ha deixat bocabadats. Al llarg d’aquesta aventura desafiant amb components de rol i un disseny artístic d’orfebreria digital trobem enemics formidables que ens obliguen a posar els cinc sentits en l’acció per prosseguir un viatge que ens durà pels racons misteriosos d’un regne destruït.


Cris Tales

Dreams Uncorporated, Syck | PS4, PS5, Switch, PC, Xbox One, Xbox Series X|S


De Colòmbia ens ha arribat un títol independent de rol de concepció clàssica que no amaga els seus referents, però que alhora sorprèn pel seu apartat visual i per un enfocament interessant del temps. Cris Tales, que és l’esforç conjunt de dos equips de desenvolupament, Dreams Uncorporated i Syck, aposta per l’acció per torns de sagues de jocs de rol japonès com Final Fantasy, Dragon Quest, Chrono Trigger o Persona. El seu títol amaga un joc de paraules evident que explica l’aparença de vitrall dels gràfics del joc, així com la coincidència puntual de tres marcs temporals de forma simultània en pantalla.

Per bé que el regne de Crystallis i l’heroïna Crisbell són tòpics i tot i que l’argument de l’aventura no és cap prodigi d’originalitat i respon als estàndards del gènere (amb les inevitables amenaces apocalíptiques i els típics deliris de poder), la singularitat de Cris Tales rau en l’observació juxtaposada de l’acció en lapses de temps diferents i en la possibilitat d’incidir en els fets que encara no s’han produït a través dels poders de cronomàgia de la protagonista. El vessant tàctic dels combats, l’exploració i els trencaclosques, així com un art que combina elements tridimensionals i bidimensionals de forma molt atractiva són els punts forts d’un videojoc que aconsegueix destacar per la seva frescor entre altres títols recents de la seva classe.