Recomanats de juliol del 2022

Recomanats de juliol del 2022

Aquest juliol hem destacat dos videojocs molt interessants protagonitzats per animals realistes, no antropomorfs, cosa que ens porta a pensar si estem davant d’un nou gènere emergent. Abans de les ressenyes, però, també deixem constància d’altres títols que ens han cridat l’atenció per si us venen de gust propostes alternatives.

Loopmancer és un metroidvània roguelike d’aquests que surten quasi cada mes, però que està més ben fet que la mitjana i ofereix acció pura en una ambientació inspirada per Kill Bill i clixés ciberpunk a un japó futurista.

D’altra banda, com a opció de terror teniu Madison, que podem definir com un escape room inspirat per PT, Layers of Fear i obres similars. La idea és senzilla, cal escapar d’una casa alhora que resolem el misteri que s’hi amaga, fent ús d’una Polaroid com a mecànica per resoldre els trencaclosques.

Ara bé, la proposta més estiuenca és PowerWash Simulator. El seu títol no enganya, és un simulador de rentar superfícies amb màquines d’aigua a pressió, aprofitant la inherent satisfacció d’aquest tipus de rentat, i prescindint de tot allò desagradable en la realitat. Extremadament simple, però terapèutic per a algunes persones.



As Dusk Falls

INTERIOR/NIGHT | Xbox One, Xbox Series X/S, Windows


Rarament es tracten temes tan delicats en els videojocs com ho fa As Dusk Falls. Problemes familiars, addiccions, corrupció i uns personatges molt complexos a l’interior dels Estats Units són els ingredients d’un drama amb molts desenllaços possibles segons les decisions que prengui el jugador. Es tracta d’una novel·la visual que es juga sobretot amb opcions de diàlegs i d’accions amb compte enrere, i amb moments de reacció ràpida (quick-time events). Les decisions, a diferència de molts videojocs, tenen un impacte real en el desenllaç de la història, fins al punt de significar la mort o la salvació de diversos personatges.

La història creua les vides d’unes famílies en un atracament d’un motel per part de tres germans desesperats d’una família disfuncional endeutada. Segons avança la història, les petites i grans decisions preses, sobretot en la cruïlla vital en què esdevé l’atracament, determinaran la resta de la vida dels implicats. Amb un plantejament coral que alterna entre un pare de família, la seva filla, un dels germans i un dels propietaris del motel, el guió ens sorprèn amb punts de vista que trenquen la primera impressió que ens hem fet dels personatges i condueixen a explorar on desemboquen les conseqüències de les nostres decisions.

Amb un guió així d’ambiciós, la interpretació també havia d’estar a l’altura. Les veus són realment convincents i les cares desprenen un realisme colpidor, sent l’estil gràfic d’il·lustració. L’animació és mínima però sorprenentment efectiva, perquè captura imatges clau, com si fos un còmic, i la ment omple els buits. És inevitable la comparació amb l’obra de Telltale Games, ja que el format s’hi assembla, però se’n diferencia per un major focus en les decisions transcendents i no incorpora mecàniques d’aventura gràfica. Amb la possibilitat de jugar amb fins a vuit persones, que intervenen votant per les decisions a prendre, As Dusk Falls representa un exponent d’un tipus d’obres narratives que poden apel·lar a un públic més seriòfil i que es poden jugar igual de bé amb mòbil que en consola o ordinador, també sense necessitat de descarregar-lo gràcies a Xbox Cloud Gaming.

—Marc Angrill


Endling – Extinction is Forever

Herobeat Studios | Switch, PS4, Xbox One, Windows


Per fi ha sortit el videojoc català més esperat dels últims tres anys. Amb una estètica preciosa i una mare guineu de protagonista, és una proposta que enamora a primera vista. Endling parteix del concepte originat per Shelter, posar-te en la pell d’una mare animal que ha de cuidar les seves cries, però li afegeix molta més profunditat. La història passa en un futur distòpic en el qual la civilització ha col·lapsat per la manca de recursos i la negligència davant la crisi climàtica, i encarnem l’última guineu adulta. Per si no fos prou, un caçador humà ha segrestat un dels cadells. Aleshores, el videojoc ens planteja el repte de cuidar la resta de cries mentre intentem seguir el rastre de la que falta.

Condicionada per un curt cicle dia/nit, la dinàmica principal és la d’aprofitar al màxim les hores nocturnes per explorar i caçar. Cal calcular bé el temps que tenim i saber quan val la pena arriscar-se, ja que si no tornem a temps al cau, ens toparem amb humans hostils per tot arreu. Les cries es van fent grans i poden millorar algunes habilitats, però si abaixem la guàrdia les podem anar perdent, la qual cosa és realment dur de pair. Endling aconsegueix ser un videojoc de supervivència senzill i satisfactori, alhora que planteja un tema desolador com és l’extinció d’una espècie, més encara quan els culpables són els humans. El resultat és un còctel de glops emocionalment agradables i desagradables com la vida mateixa.

—Marc Angrill


Stray

BlueTwelve Studio | PS4, PS5, Windows


Des del seu llançament, el joc de BlueTwelve Studio ha estat un fenomen de les xarxes: GIF, mems i fan arts van monopolitzar les mencions de Twitter a Annapurna durant gairebé dues setmanes, mentre que, paral·lelament, ha estat ocupant les posicions capdavanteres en els rànquings de jocs més venuts a Steam. Stray s’ha convertit en el millor llançament de l’editora independent estatunidenca.

Si algú en tenia cap dubte, Night in the Woods, Gato Roboto i Cat Quest ja van demostrar que hi ha un públic receptiu, i en certa mesura fins i tot entusiasta, pels jocs amb gats com a protagonistes. Stray, però, va més enllà i ens ofereix una experiència més nítida, deixant enrere els gats antropomòrfics amb estil de dibuix animat o pixelat i adoptant un realisme innovador dins del gènere. Els moviments, les reaccions i els sons són molt encertats i ens permeten fer un tast de la independència, l’exploració temorosa, la trapelleria i el carisma bufó que caracteritza els felins domèstics.

Per contra, l’atmosfera de Stray és completament estranya. El joc ens proposa explorar, de manera extremadament concisa, un món tecnològic, excèntric i decadent. La trama és simple, no hi ha grans reptes i l’exploració és limitada, però això sembla haver estat el resultat d’una tria conscient per part dels desenvolupadors, ja que es podrien haver adaptat fàcilment les accions accessòries (com seria el cas del miol) en mecàniques fonamentals. En canvi, el pes de la jugabilitat recau deliberadament en la interacció misteriosa i evocativa entre la natura –el protagonista– i la tecnologia –l’ambientació– a través de tasques, si bé força convencionals, relativament diverses al llarg de les 7 hores i escaig de joc. És, per tant, un joc imprescindible i un autèntic plaer pels amants dels gats. Així i tot, és també una opció excel·lent per aquells qui busquin una aventura atmosfèrica i estrafolària amb un ritme mesurat i uns objectius humils però clarament ben assolits.

—Laia Montes