Recomanats de juny del 2022

Recomanats de juny del 2022

LumbearJack és un dels videojocs catalans que teníem al radar enguany i que acaba de sortir. Va d’un os que restaura l’entorn natural a cops de destral, enderrocant tots els edificis i maquinària que envaeixen el seu bosc. Es tracta d’una comèdia slapstick visualment encantadora i de jugabilitat molt simple. Tot i les seves limitacions, és una aposta singular i simpàtica que no podíem passar per alt.

En un gènere als antípodes de l’anterior tenim The Quarry, dels creadors de The Dark Pictures Anthology. Aquest cop han anat un pas més enllà en apropar-se a una pel·lícula interactiva, de fet, es pot optar per eliminar completament la interactivitat, i n’ha resultat una fórmula una mica frustrant en algunes situacions i amb un guió propi de la sèrie B, però que fa la funció de transmetre tensió i por. Un grup de joves van d’acampada i la nit es converteix en un malson del qual pocs o cap sobreviuran. Això depèn de tu.

Si t’agraden els reptes d’habilitat videolúdica, pocs títols trobaràs tan atractius —i difícils— com Cuphead: The Delicious Last Course, l’expansió de l’inigualable Cuphead (2017). Amb l’encantadora estètica dels primers dibuixos animats i una banda sonora genial que imita el jazz dels anys 30, la fórmula es fonamenta en sis combats en 2D contra enemics singulars i uns quants contra caps inferiors.



Teenage Mutant Ninja Turtles: Shredder’s Revenge

Tribute Games | Switch, Xbox One, PS4, Windows


Fa molt que es van acabar els temps daurats dels busca-raons (beat’em up, en la seva designació original i més estesa, però menys acurada que no la catalana, mal ens està el dir-ho, però ningú no ho dirà si no ho diem nosaltres). De tant en tant, però, ens enduem alguna sorpresa i aquesta estirp de videojocs reviscola amb una força inusitada, per a la joia i el gaudi dels afeccionats a això d’avançar per nivells plegats d’enemics a força de pinyes i mastegots fins al cap de final de fase de torn.

Ha estat així com Tribute Games, un estudi quebequès escindit d’Ubisoft i conformat per uns quants dels talents que van signar el meravellós Scott Pilgrim vs. the World: The Game (2010), s’ha despenjat amb un dels millors exponents del gènere dels darrers anys. Cal que prenguem perspectiva: quan diem que TMNT: Shredder’s Revenge és un dels millors videojocs protagonitzats per les Tortugues Ninja estem posant aquest títol al nivell, com a mínim, de tòtems indiscutibles també protagonitzats pels carismàtics quelonis adolescents, com TMNT: The Arcade Game (1989) o TMNT: Turtles in Time (1991). En definitiva, una bona dosi d’acció arcade de la vella escola passada per un filtre modern i electritzant que ens està fent passar estones d’allò més divertides, tant en línia com en mode local, al costat de fins a cinc jugadors més.

—Jan Ros


Starship Troopers: Terran Command

The Artistocrats | Windows


Totalment basat en la pel·lícula de culte Starship Troopers: Les brigades de l’espai (1997) i gens en el llibre homònim de Robert A. Heinlein, aquest videojoc d’estratègia en temps real ofereix una fidel, poc inspirada, però divertida i escaient adaptació orientada als nostàlgics espectadors del film. Dit això, els qui no li tinguin especial estima o ni tan sols l’hagin vist, trobaran un videojoc d’estratègia senzill, basat en esquadres d’infanteria aerotransportada que, un cop desplegada, només pot anar a peu amunt i avall, sent únicament uns bípedes aparatosos l’únic suport mecanitzat disponible.

Seguint el to de sàtira del militarisme de la pel·lícula, són els humils soldats enviats en massa a morir els qui han de frenar les hordes de terribles insectoides alienígenes. Només l’especialització en enginyers, tiradors i equips de llançamíssils, així com algunes habilitats actives marquen la supremacia tàctica dels humans. El resultat funciona molt bé en el rol defensiu, que assoleix instants èpics en defensar fortificacions, però quan es tracta d’atacar és massa repetitiu.

Ofereix una campanya individual, però no cap altre mode de joc, la qual cosa el converteix en un títol poc rejugable. Per a qui li agradi la idea, en definitiva, és prou entretingut i té la qualitat suficient per gaudir de l’espectacle de comandar aquests valerosos homes i dones. Recordeu: el servei garanteix la ciutadania!

—Marc Angrill


The Elder Scrolls Online: High Isle

ZeniMax Online Studios | PS4, Xbox One, Windows, Xbox Series, macOS


En la nostra secció de destacats no solem fixar-nos en videojocs multijugador massius en línia. No perquè els passem per alt d’entrada, ni perquè no els trobem recomanables. Si solem esquivar-los és perquè es tracta de propostes difícils de ressenyar en el moment del seu debut. Perquè, d’una banda, requereixen una dedicació i un temps de joc prou elevats i, de l’altra, perquè creixen en magnitud rere successives actualitzacions —encara més que no ho fan avui la resta de videojocs— i això fa que sovint assoleixen el seu màxim potencial lluny enllà de la data de llançament, un fet que obligaria a revisar aquesta mena de títols amb certa periodicitat.

En aquesta ocasió, però, fem una excepció amb la darrera expansió de la veterana saga de rol de ZeniMax Online Studios —una de les més grans que ha rebut aquest MMO en els set anys de la seva singladura—. Si concedim una menció d’honor a TESO: High Isle és perquè, malgrat un cert i inevitable continuisme, ofereix una esplèndida aventura d’exploració en els entorns bellíssims de Nirn (una regió nova de Tamriel, l’Arxipèlag de les Systres) i una trama absorbent i força trencadora amb rerefons d’intrigues polítiques. nous personatges, missions, escenaris i mecàniques. Altres novetats destacables inclouen nous companys per al nostre grup i un joc de cartes que ofereix múltiples recompenses i que podem compartir amb qui ensopeguem, tant si es tracta d’altres videojugadors com de personatges no jugables.

—Jan Ros