Recomanats de maig del 2021

Recomanats de maig del 2021

El llançament de Biomutant (PS4, Xbox One, Windows) s’ha fet esperar molts d’anys i al final ha resultat ser una decepció monumental. Agafant idees d’Horizon Zero Dawn i The Legend of Zelda Breath of the Wild no n’hi ha prou per bastir un món obert atractiu i de qualitat. Està plagat de males decisions de disseny i aspectes mal treballats que fan que el conjunt de sistemes i dinàmiques no siguin divertits o que fins i tot esdevinguin frustrants.

Com a contrapunt, volem esmentar dos títols independents que aposten per experimentar. D’una banda, l’estudi valencià Deconstructeam ha publicat Essays on Empathy (Steam, ich.io), una antologia de minijocs que presenten mecàniques creatives. És un recull d’experiments fets a game jams, extrets de nivells dels seus jocs com The Red Strings Club i algun d’innèdit. D’altra banda, de Madrid arriba The Longest Road on Earth (Steam), una obra contemplativa molt curta que pretén resignificar actes quotidians i aparentment mundans mitjançant l’ús emocional de la música en una mena de videoclip pixel art interactiu relaxant i delicat.



Mass Effect Legendary Edition

Capcom | Windows, PS4, PS5, Xbox One, Xbox Series


La trilogia Mass Effect de Bioware va ser una autèntica revolució del rol i la ciència-ficció que es va estrenar el 2007 en exclusiva per a Xbox 360 i que a mesura que sortien les seqüeles, i que deixava de ser una saga exclusiva, va adquirir una popularitat enorme. La capacitat de capitanejar una nau per una galàxia extensa i vibrant amb multitud d’espècies intel·ligents que donen peu a tractar temes de fons, prendre decisions transcendents i establir relacions personals és una experiència que encara ara no ha estat superada. La il·lusió de vastitud i llibertat per explorar planetes remots està molt ben projectada i els tirotejos en tercera persona, tot i que no són el més interessant, acaben d’arrodonir el conjunt amb una bona dosi d’acció.

Un dels problemes a l’hora de recomanar un videojoc antic és com de desfasat queda amb menys d’una dècada, però també que el puguis jugar en les plataformes actuals. La proliferació de remasteritzacions dels últims anys respon a aquestes necessitats i permet que nous jugadors puguin gaudir de clàssics que es van perdre i que els qui vulguin reviure l’experiència no els l’espatlli el mal envelliment. La remasterització, per tant, implica més que una simple operació estètica i ha de recontextualitzar tot allò que no aguanta els avanços tècnics actuals ni les convencions actuals quant a controls intuïtius i el que és massa repetitiu. Així, alguns dels canvis més notoris, especialment en el primer Mass Effect, són les millores en els controls i les interfícies que es van anar fent en les seqüeles per afinar molt els combats i unificar l’experiència entre els tres capítols. També s’ha flexibilitzat el sistema de classes de combat per tal de poder usar eficaçment totes les armes i els temps de càrrega camuflats com a ascensors que hi havia a tot arreu ara es poden escurçar.

Gràcies a tots aquests canvis, la trilogia, DLC inclosos, ara es pot jugar seguida amb molta més coherència i sense patir tant els punts febles que té sobretot la primera part, o sigui que tot amant del rol que no hi jugués el seu dia, té la millor versió per endinsar-se ara a aquesta inoblidable aventura galàctica.

—Marc Angrill


Subnautica: Below Zero

Unknown Worlds | PS5, PS4, Xbox Series, Xbox One, Switch, Windows


Below Zero és la seqüela del que per mi i molts és el millor videojoc de supervivència. Un temps després dels esdeveniments del primer Subnautica, un nou explorador arriba al planeta oceànic ple de vida submarina alienígena i misteris per investigar. Aquesta entrega, que fins ara estava en Early Access a Steam, es pot considerar una expansió més que una segona part, ja que és bàsicament el mateix videojoc però amb un mapa diferent, més petit però amb la novetat que té zones gelades i més instal·lacions que l’original, que presentava un entorn gairebé verge.

Les fantàstiques dinàmiques d’exploració, investigació, recol·lecció de recursos i creació d’objectes i habitacles són les mateixes, però hi ha un bon grapat de novetats i una història pròpia que es va explicant de forma natural quan estirem el fil. Aquest és un dels punts més brillants de Subnautica, ja que tens llibertat per anar fent la teva base i millorant l’equip o anar en qualsevol moment a investigar, però, alhora, les limitacions tècniques de mitjà de transport i reserves d’oxigen, menjar i aigua eviten que puguis descobrir els secrets més profunds fins que no milloris l’equipament i els vehicles. D’aquests, en desapareixen els submarins petit i gran (Seamoth i Cyclops), que es substitueixen pel submarí modular Seatruck, que pot esdevenir una base mòbil, es conserva el bípode Prawn Suit per caminar pel fons marí i s’afegeix la moto-aerolliscador Snowfox per desplaçar-se per la superfície gelada. El nou medi àrtic suposa que el fred extrem és un nou perill a superar per accedir a certes zones i més àrees terrestres, tot i que les parts més interessants segueixen sent sota l’aigua.

—Marc Angrill


Resident Evil Village

Capcom | Windows, PS4, PS5, Xbox One, Xbox Series, Stadia


El llançament d’un nou episodi d’una gran saga és sempre un esdeveniment esperat. Els videojocs no en són una excepció, però: com passa en altres arts i altres llicències de la cultura popular, hi ha franquícies que arrosseguen un nombre de fans tan gran i compten amb un pressupost tal… que pot ser que el soroll mediàtic no faci justícia finalment als mèrits reals de l’obra en qüestió. A Resident Evil mateix s’han donat a voltes fenòmens d’aquesta naturalesa. Val més que aclarim d’entrada que aquest no és el cas de Resident Evil VIllage.

El que sí que aporta la darrera entrega de la sèrie de terror i armes de laboratori de Capcom és un concentrat de les essències en la forma d’una aventura intensa que s’integra perfectament en el cosmos de ficció. Cal reconèixer que ho fa d’una forma potser sorprenent i abrupta des del punt de vista argumental, perquè cal esperar ben bé a la conclusió del joc per disposar d’explicacions que resolguin alguns dels misteris plantejats a Resident Evil 7: Biohazard i aclareixin com encaixen les dues darreres iteracions entre la resta d’entregues. Però també és innegable que el treball aconsegueix casar d’una forma perfectament harmònica amb les mecàniques establertes i els trops particulars, perquè actualitza i perfecciona elements de funcionament contrastat.

Com hem explicat al text de crítica amb què ens hem ocupat del joc amb deteniment, potser VIllage no sorprèn ni revoluciona res com sí que van aconseguir-ho fer alguns lliuraments anteriors (Resident Evil 4 i Resident Evil 7: Biohazard, especialment), però tampoc no li cal. El seu triomf és que parteix de les conquestes d’aquells clàssics per bastir una fórmula inequívocament genuïna i completament funcional, a prova de bomba i d’amenaça biològica.

—Jan Ros