Recomanats de maig del 2022

Comencem el repàs dels videojocs de maig que més ens han cridat l’atenció amb Citizen Sleeper, una curiosa fórmula entre la novel·la visual i mecàniques de joc de rol de taula, que tracta els temes principals del cyberpunk. Fonamentat en la narrativa escrita, et planteja una història de ciència-ficció carregada de reflexions transhumanistes, que transcorre en una estació espacial. L’enfocament tan específic i, sobretot, la fórmula basada en text i interfícies —tot i que d’un disseny estètic molt cuidat— fan que sigui una obra poc accessible, que no convida a la gran majoria de públics actuals, però se li ha de reconèixer certa originalitat.

En canvi, el número cinc de Sniper Elite 5 per si sol indica una notable manca d’originalitat. Per si l’escenari de la Segona Guerra Mundial no estigués ja prou usat, aquesta cinquena entrega no aporta res de nou a la sèrie ni al context històric: és un videojoc d’acció i sigil correcte amb una història basada en tòpics. La característica estrella és el mode de tir en el qual es veu la trajectòria de la bala a càmera lenta i els estralls que causa en la víctima. Poca cosa hi trobareu més enllà d’aquest plaer macabre d’assassinar nazis.



Trek To Yomi

Leonard Menchiari, Flying Wild Hog | Xbox Series, Xbox One, PS4, PS5, Windows


He de reconèixer que tinc predilecció per qualsevol joc que Devolver Digital anunciï i per qualsevol joc amb temàtica japonesa. En aquest cas s’han ajuntat tots dos ingredients. Trek To Yomi ens proposa una sort de “jo contra el barri” de progressió lateral, amb un apartat visual influenciat claríssimament per les pel·lícules d’Akira Kurosawa i el cinema en blanc i negre.

Durant les primeres hores de joc se’ns presenta la mecànica principal del joc, avançar derrotant enemics un darrere l’altre sense precipitar-nos, intentant desviar els seus atacs per a contraatacar tot seguit. Descobrirem punts de guardat constantment en els quals, a més de desar el nostre progrés, també recuperarem tota la vida que hàgim perdut en aquests combats. Trobarem de manera anecdòtica objectes col·leccionables repartits pels seus escenaris així com munició per les armes especials. Malauradament, aquí acabaran les sorpreses, ja que la resta del temps ens el passarem repetint les mateixes accions fins al punt de fer-se un xic monòton en el seu plantejament.

El seu apartat artístic és el factor més destacat d’aquest títol. Juga a la perfecció amb una paleta de colors entre blanc i negre que li escau de meravella. Amb una duració d’unes cinc hores se’ns explica la típica història de venjança i honor que ja hem vist en tantes altres ocasions. Trek To Yomi és un joc recomanable principalment per a tots aquells incondicionals de la temàtica japonesa medieval.

—Jesús Escribano


The Stanley Parable: Ultra Deluxe

Crows Crows Crows | Windows, PS5, PS4, Xbox Series, Xbox One, Switch


The Stanley Parable va publicar-se originalment l’any 2011. En aquell moment, es tractava només d’un mod de Half-Life 2. Era una proposta experimental amb unes idees tan potents que, en conseqüència, va acabar desenvolupant-se independentment el 2013. Ara, més de deu anys després, els seus creadors, Davey Wreden i William Pugh, han decidit revisitar la seva obra més coneguda a través d’una nova edició anomenada “Ultra Deluxe”. Així doncs, hem de tornar a recórrer les oficines on el nostre estimat Stanley (acompanyat d’un inseparable narrador) intenta esbrinar per què han desaparegut els seus companys de feina.

Aquells qui hàgiu tastat el videojoc original, sabreu que es tracta d’una obra molt especial. Per aquells qui no el conegueu, la màgia del títol resideix en explorar la profunditat de les decisions dins els videojocs i en una trencadissa constant de la quarta paret, entre moltes altres qualitats. Tanmateix, a primera vista sembla que The Stanley Parable era un joc tancat i barrat. Sense gaire marge d’ampliació. Per tant, com es pot retornar a un videojoc com aquest sense repetir el mateix altra vegada? Potser afegint col·leccionables? Potser incloent nous finals?

Val la pena deixar-se sorprendre per aquesta “versió ampliada”, per la qual cosa serà millor no respondre a aquestes preguntes. L’edició Ultra Deluxe és conscient dels anys que han passat i no dubta en parlar-ne. És una obra que es refereix a si mateixa constantment i que divaga sobre la naturalesa de les segones parts. Sobretot, juga amb les expectatives del jugador i tracta d’aprofitar la situació per a capgirar-les. Sens dubte, és el més semblant que pot haver-hi respecte d’un hipotètic The Stanley Parable 2.

—Edu Abad


Hardspace: Shipbreaker

Blackbird Interactive | Xbox One, Xbox Series, Mac OS, Windows


El videojoc té la capacitat paradoxal de convertir en plaent una feina a priori feixuga. Hi ha tota una gamma de gèneres a mig camí de la simulació que posen al jugador a treballar, sigui de transportista o de paleta, sent un dels casos més sonats House Flipper i el reguitzell d’imitadors que li han sortit. En aquest cas, Hardspace: Shipbreaker ens planteja una professió futurista de desballestador de naus espacials. Plantejat com un ofici inversemblant que requereix la intervenció d’obrers, l’objectiu és anar retallant naus senceres amb làsers i tota mena d’eines avançades per vendre’n els components, tot maniobrant en gravetat zero, que complica bastant les coses.

El que fa anar un pas més enllà aquest videojoc és com s’aprofita la dinàmica de joc rutinària i laboriosa per esdevenir una paròdia de com les grans empreses tracten els treballadors, especialment en professions amb riscos laborals letals, com és el cas. Amb les veus robòtiques i missatgeria corporativa, ja típiques dels videojocs de temàtica futurista, i la relació pseudopaternal amb un capatàs amb accent redneck, s’embolcalla la proposta amb humor i crítica social, que amenitza prou bé les dures jornades laborals eviscerant cascs de naus.

—Marc Angrill