El mes de març ha estat marcat pel contrast extrem entre els dos llançaments més esperats: l’acció infernal i ultraviolenta de DOOM Eternal va arribar el mateix dia que l’innocent, pacífic i encantador Animal Crossing. Més enllà d’aquest yin-yang del videojoc que ha inspirat mems, també s’han posat a la venda un bon grapat de títols de gran qualitat, trencant així la ratxa de relativa escassetat de gener i febrer.

Entre els videojocs que volem esmentar abans dels tres recomanats destaquem Half-Life: Alyx, spin-off amb la qual Valve recupera la seva sèrie de culte per incentivar la compra del seu maquinari de RV, cosa que li ha funcionat. També d’aquest univers ficcional, però no desenvolupat per Valve, s’ha llançat Black Mesa (Crowbar Collective; Windows, Ubuntu), una reimaginació de Half-Life 1 i 2.

I si sou de combats cos a cos, us adrecem a Nioh 2 (Team Ninja; PS4), que és una entrega continuista del primer —rol d’acció endimoniada estil Souls—, i a Mount&Blade 2: Bannerlord (TaleWorlds Entertainment; PC), el qual s’ha publicat en accés anticipat i que ens interessa perquè el primer és un títol molt original, però el volem valorar quan estigui acabat. Us enllacem a on aconseguir els jocs rebaixats.


Animal Crossing: New Horizons

Nintendo | Switch


Torna el videojoc de simulació de vida per excel·lència de la casa Nintendo, aquest cop oferint-te gestionar una illa i convidant-te a formar-la al teu gust. La saga va néixer l’any 2001 i finalment fa la seva arribada a la consola híbrida Switch amb Animal Crossing: New Horizons. Es tracta d’un joc a temps real en què has de donar forma als diversos espais que hi ha a l’illa. Aquesta vegada, amb la matèria primera que trobis hauràs de crear diversitat de mobles i estructures per aconseguir un bon aspecte. No és només un títol que ofereix una quantitat d’hores il·limitada, sinó que tot allò amb què vagis avançant dependrà del tempo del mateix joc: si vols que t’ampliïn la casa per la qual pagues la hipoteca, hauràs d’esperar que Tom Nook la construeixi. Així, només aconseguiràs que arribin nous habitants animals al teu indret paradisíac a mesura que passi el temps i completis les tasques que t’encomanen. Nintendo promet esdeveniments estacionals que promouen i premien l’addicció quasi diària d’un dels seus títols actuals amb més èxit.

—Raquel Casals


DOOM Eternal

Id Software | PS4, Xbox One, Windows


Les portes de l’infern s’han obert a la Terra i l’únic que pot aturar la invasió és el llegendari Doom Slayer, un personatge silent amb els nivells de testosterona i adrenalina disparats capaç de fer tremolar les legions demoníaques. La nova entrega de la franquícia icònica del gènere de trets en primera persona ofereix una acció encara més frenètica que l’anterior. El personatge és més veloç i pot impulsar-se diverses vegades seguides a l’aire, de manera que pot saltar grans distàncies. Els escenaris són, doncs, més verticals i també més variats. L’armadura estrena un canó a l’espatlla que pot modificar-se amb diverses opcions d’armament i que té un temps de refredament. El conjunt és l’acció més visceral imaginable, un equilibri entre poder i repte, plataformes i onades d’enemics, un espectacle de sang i fetge a ritme de metall industrial.

—Marc Angrill


Ori and the Will of the Wisps

Moon Studios | Xbox One, Windows


Seguim parlant de segones parts, que en videojocs sol ser una cosa positiva, un refinament de la proposta original. Ori and the Will of the Wisps és un metroidvània ambientat en un bosc fantàstic habitat per éssers elementals, feèrics i tota mena d’animalons. L’ambientació màgica i la història emotiva són elements que enamoren a primera vista —recorda una mica a l’obra de Studio Ghibli—, però no us equivoqueu, els diversos reptes de plataformes i combat són exigents en habilitat i astúcia, però lleugerament menys frustrants que en la primera entrega. Certes zones requereixen precisió en els salts per poder avançar i alguns enemics poden fer-nos la guitza, però els obstacles de l’escenari no són gaire difícils de superar, cosa que s’agraeix per poder avançar prou per no cansar-se tornant als mateixos llocs i no perdre el fil de la història.

—Marc Angrill

×
Aquest mes et queden article/s gratuïts. Subscriu-te per tenir accés il·limitat!