Recomanats de març del 2022

Recomanats de març del 2022

Per als qui no hem anat a esquiar aquesta temporada, Shredders és una proposta senzilla i directa que ens permet gaudir d’unes baixades amb snowboard. Reduint el màxim els menús i els preàmbuls, el videojoc es fa molt fluid i fila amb cinemàtiques curtes una història amb molt bon rotllo entre uns aprenents de youtuber que intenten fer-se un nom i diversos personatges que es troben per les pistes, de manera que vas aprenent a fer trucs en companyia, cosa que sovint no es cuida en aquesta mena de jocs.

Pels amants del motor, per descomptat, el títol que més hauran esperat és Gran Turismo 7. Ha rebut crítiques generalment favorables pels seus gràfics i jugabilitat, com era d’esperar en una sèrie tan consolidada, però a Metacritic molts jugadors li van posar massivament males notes pel seu ús de microtransaccions i perquè obliga a repetir carreres per progressar.

Hem fet un cop d’ull a Syberia: The World Before, la continuació de la sèrie francesa d’aventures gràfiques clàssiques protagonitzada per Kate Walker. El seu creador, Benoît Sokal, va morir l’any passat, de manera que es tracta d’una obra pòstuma. La jugabilitat és molt semblant a les entregues prèvies, per bé o per mal, però el salt qualitatiu en l’apartat visual és esborronador.

També hem provat una altra aventura gràfica, Norco, d’estil pixel art i temàtica ciberpunk amb moltes similituds estètiques a Kentucky Route Zero. Està ben escrit i planteja un univers amb cert carisma tot i ser un gènere molt esgotat. El que ens ha deixat més freds és el conjunt de mecàniques poc clares i que pretenent innovar es fan excessivament mals d’entendre.



FAR: Changing Tides

Okomotive | Xbox Series, Xbox One, Switch, PS4, PS5, Windows


Es tracta d’una travessia sense saber ni d’on venim ni a on anem. Un nen mariner abandona un poble inundat a bord d’un extravagant vaixell de vela i navega mar endins. La càmera en 2D esvaeix cap dubte de cap on hem d’anar, però el camí està ple d’obstacles —a manera de petits trencaclosques— i moments fascinants que no desvelaré, però que tenen a veure amb les millores que anirem afegint al vaixell. En aquest sentit, com menys sapigueu, millor.

El més particular del videojoc, de fet, és el gran protagonisme del vehicle i com el fem anar, movent-nos per dins com si fos una casa de nines. Vol imitar l’esforç d’arriar les veles, d’alimentar la caldera quan fem servir el motor de vapor i, és clar, la sensació de pilotar la nau, tot i que la direcció és fixa i només ens hem de preocupar de la velocitat i la integritat dels aparells i el motor.

La seqüela de FAR: Lone Sails, títol que vaig trobar original com pocs, segueix fidelment les bases de l’anterior, cosa que, d’una banda, fa previsibles i familiars alguns dels seus recursos narratius i jugables, però igualment aconsegueix doblar l’aposta amb els girs de l’aventura. Si aleshores navegàvem per un mar eixut, ara l’aigua és omnipresent. També, com el primer, és un viatge que es pot acabar en unes cinc hores o menys, i és la durada justa per fer memorable la travessia sense fer-se monòton.

—Marc Angrill


GhostWire: Tokyo

Tango Softworks | PlayStation 5, Windows


L’estudi responsable de The Evil Within presenta una nova història de terror, però canvia la tensió, el neguit i els escenaris claustrofòbics del survival horror pel ritme frenètic de l’acció en primera persona i els grans espais. GhostWire: Tokyo ofereix un relat de misteri sobrenatural que ens trasllada a la megalòpoli més gran del planeta, on la població ha estat substituïda gairebé completament per esperits malignes, fantasmes i yōkai. Qui hi ha al darrere de tot plegat és un enigmàtic ocultista que amaga el seu rostre rere una màscara de dimoni Hannya.

L’aventura ens posa en la pell d’Akito, un dels últims supervivents humans de la ciutat que, aliat amb una entitat espectral, provarà d’exorcitzar els fantasmes i esperits que tot ho han embruixat fent ús d’habilitats psíquiques i paranormals.

La combinació de màgia, poders elementals i arts marcials resulta en una proposta jugable ben entretinguda (que, a més, treu partit de les característiques úniques de la resposta hàptica del DualSense a PlayStation 5). Però el punt fort del joc de Tango Softworks és la seva recreació de la cultura japonesa, que brinda un decorat fascinant per a aquest atípic thriller sobrenatural, amb el seu contrast d’entorns ultramoderns i temples tradicionals.

—Jan Ros


Tunic

TUNIC team | Xbox One, Xbox Series, Mac OS, Windows


Tunic és un homenatge a The Legend of Zelda, especialment als títols de la Super Nintendo i la Nintendo 64. El mateix argument i ambientació floten sobre una atmosfera de nostàlgia i banda sonora vaporwave, però l’arquitectura laberíntica dels nivells —que explota la perspectiva isomètrica per amagar tresors i dreceres— és inequívocament moderna.

La jugabilitat té més a veure amb metroidvànies recents com Hollow Knight, perquè agafa molts elements dels Dark Souls. Unes efígies actuen com a fogueres i la supervivència es basa en un equilibri d’habilitat, orientació i el nivell del personatge. Igual que en els Souls, hi ha un nombre limitat de pocions curatives i quan et maten, pots tornar al punt on t’han matat per recuperar les monedes perdudes.

No us deixeu enganyar per l’aparença adorable de la guineu protagonista, és un videojoc bastant implacable.

—Marc Angrill