Com a novetat d’aquest article dels millors videojocs del mes us deixem enllaços a Instant Gaming per si els voleu comprar a un preu difícilment millorable. Si hi compreu ens cauen alguns cèntims.

Per fi ha arribat a ordinador Red Dead Redemption 2, el gran èxit de Rockstar de l’any passat. Però si en lloc d’anar a caçar animals a l’Oest voleu cuidar-los, Planet Zoo (Frontier Development; Windows) és una novetat que us escaurà molt més, especialment si us agraden els videojocs de gestió com Planet Coaster.

Pels qui trobeu a faltar les aventures de TellTale, és a dir, amb molta narrativa, QTE i decisions que repercuteixen en la trama, Blacksad: Under the Skin (Windows, PS4, Xbox One, Switch) és la nostra recomanació. És una aventura detectivesca basada en un còmic noir amb animals antropomòrfics. Tant el còmic com l’adaptació en videojoc són espanyols. Malauradament no li hem pogut fer lloc al podi.


Shenmue III

Ys Net | Windows, PS4


Han estat gairebé dues dècades d’espera les que han hagut de suportar els qui volien conèixer la conclusió de la saga creada per Yu Suzuki. Temps més que suficient, de fet, perquè hi hagi una generació de videojugadors que no coneix Shenmue i una altra en què molts no recorden ni tenen cap interès especial a recuperar els dos episodis previs, tot i l’innegable atractiu de la seva ambientació i per molt que hagin estat recentment remasteritzats en una edició prou temptadora i accessible. Shenmue III té aquest llast i també va acompanyat de la rèmora d’un desenvolupament complicat que s’ha endarrerit massa i d’un sistema de control poc refinat però procura a qui acaba de conèixer Ryo Hazuki un aterratge suau, per mitjà de tutorials i resums. Amb tot, el joc de seguida desplega uns encants i una història que revela el mateix poder magnètic d’antany, cosa que compensa en gran manera el dilatadíssim lapse d’expectació.

La simfonia segueix inacabada perquè hi ha plans per a Shenmue IV i fins i tot per a Shenmue V, unes entregues que Suzuki ha condicionat a l’èxit de Shenmue III. Lamentablement, les xifres de venda del joc, fins i tot al Japó mateix, estan essent bastant discretes. Malgrat que el llançament de Shenmue III no és ni de bon tros equiparable al que van suposar unes primeres dues iteracions que poden ser considerades tecnològicament revolucionàries en el moment de la seva aparició, des d’aquí volem contribuir a convèncer qui no hi hagi parat esment a recuperar cadascun dels lliuraments d’un exponent de rol i acció ubicat en un entorn realista que va ser trencador en el moment de la seva aparició per la interactivitat dels seus entorns i el poder immersiu del seu argument i que conserva encara bona part dels atractius que el van fer cèlebre.


Star Wars Jedi: Fallen Order

Respawn Entertainment | PlayStation 4, Xbox One, Windows


Per a un afeccionat a Star Wars, Jedi: Fallen Order és una veritable delícia. Perquè aprofita amb intel·ligència el riquíssim rerefons de l’univers de la saga galàctica creada per George Lucas i no només brinda aventures trepidants en enclavaments significatius de la franquícia que no havíem tingut ocasió d’explorar amb aquest luxe de detall (com els planetes Dathomir o Kashyyk, per exemple) sinó que alhora amplia aquest univers de ficció amb noves revelacions, personatges i racons. Amb això ja n’hi hauria prou per convèncer qualsevol amant de La Guerra de les Galàxies però és que, a més, estem parlant d’un excel·lent videojoc d’acció i aventura que, lluny d’acontentar-se amb una dinàmica de hack’n slash convencional, com feien els dos controvertits episodis d’Star Wars: The Force Unleashed, aposta per apropar-se a Dark Souls, a Sekiro, a Bloodborne, amb el tipus de combat exigent que aquests títols han popularitzat. Fallen Order obliga el videojugador a estudiar les particularitats de les habilitats dels enemics i aprendre a blocar i esquivar amb la màxima precisió, en l’instant adequat, a la manera dels jocs de From Software, per comptes de fúmer cops a tort i a dret.

Celebrem, a més, l’èxit de vendes del treball de Respawn Entertainment perquè és la confirmació que els responsables de la franquícia estel·lar a Electronic Arts cometien un error greu quan defensaven l’absència del mode història per a un jugador al primer Battlefront de DICE sota el pretext que els videojocs per a un jugador venen molt menys que els videojocs basats en el mode multijugador online. Ha quedat clar que no hi ha res que els amants d’Star Wars valorin més que un bon relat dels Jedi.


Death Stranding

Kojima Productions | PlayStation 4, Windows


Si hi ha res que caracteritzi Hideo Kojima és la seva imaginació desbordant. La seva ment ha produït històries que han seduït un bon nombre de fidels… i que han desconcertat pràcticament tothom. En el cas de Death Stranding, una història extravagant i un exercici narratiu d’una gran sofisticació emmascaren una proposta jugable que, en el fons, consisteix a dur coses d’un punt a un altre en un enorme món obert i oferir tocs molt bàsics d’acció i sigil. Ben mirat, té tot el mèrit del món que amb aquests fonaments el pare de Metal Gear hagi sabut bastir una superproducció (hi ajuda la presència de grans noms cinematogràfics com Norman Reedus, Léa Seydoux, Mads Mikkelsen o Guillermo del Toro) que, en el fons, resulta veritablement difícil de catalogar. Perquè la facècia de rebatejar el joc amb noms com Imagina Ser… repartidor de Glovo (o de FedEx, o de SeUr) és ocurrent i il·lustrativa fins a cert punt però obvia aspectes de cooperació comunitària interessants i, sobretot, menysté un argument que s’ocupa dels grans temes clàssics –perquè aborda la vida, la mort i el que hi ha entremig–, ho fa d’una forma ben particular i intransferible, i aconsegueix en prou moments emocionar el jugador. Sovint de forma un pèl tramposa, amb un artefacte que és un giny utilitari en la forma d’un nadó… però no per això menys commovedora.

Molts hem titllat Kojima de magnífic venedor de fum, i entre els nostres lectors, pel que hem pogut comprovar, la seva darrera obra no ha fet ni fred ni calor. Però el joc conté aquella mena de moments tan estranys, tan memorables i per això tan preuats i tan valuosos, que ho tenen tot per ser tresorejats pel jugador i acompanyar-lo encara molt de temps després d’haver finalitzat l’aventura. De manera que, tot i la seva dinàmica jugable repetitiva i la suma d’hores clarament excessives que exigeix a qui vol començar a endinsar-s’hi, no podíem passar per alt un títol que, per bé o per mal, sobretot podem qualificar d’únic.


Aquest mes acabem, excepcionalment, recordant-vos que en paral·lel a la propera cita mensual de Recomanats en què revisarem els que per a nosaltres hauran estat els millors videojocs del mes de desembre, publicarem un article de valoració en què recuperarem la llista completa dels que considerem els millors videojocs de l’any i triarem les tres obres que la redacció de Lúdica jutja cabdals d’aquest 2019. Per completar-ho amb el criteri dels nostres lectors, us convidarem a comentar aquell article per triar els vostres videojocs favorits dels darrers dotze mesos i argumentar les vostres raons.

De manera que aneu-hi pensant, que és temps de reflexionar i de fer balanç.