Recomanats de setembre del 2021

El setembre ha vingut carregadíssim de títols interessants. A més de fer la tria dels que ens han semblat més potents, també en volem comentar uns quants que no volem passar per alt.

Sable (Xbox Series, Xbox One, Windows) és una aventura d’exploració sense acció en un món obert desèrtic que crida molt l’atenció pels gràfics que imiten el còmic (hi ha reminiscències de l’art de Moebius) i per la seva estètica retrofuturista (que recorda al planeta Tatooine de Star Wars). La llàstima és que el passeig a peu o en moto és menys gratificant del que sembla per culpa de l’aspror tècnica, la manca d’efectes de so i veus, i la buidor dels escenaris.

Els creadors catalans semblen haver-se contraprogramat per llançar les seves novetats el mateix mes. Ha aparegut UnMetal (PS4, Xbox One, Switch, Windows), una paròdia de Metal Gear de la mà de Fran Téllez —conegut per la seva anterior obra UnEpic—. També ha sortit a la venda Aragami 2 (PS5, Xbox Series, PS4, Xbox One, Windows) l’esperada seqüela de l’aventura de ninges i sigil de Lince Works que, malauradament, potser ha perdut més que no ha guanyat en decantar-se preferentment cap a l’acció. I, finalment, també s’ha llançat Aeon Drive (PS5, Xbox Series, PS4, Xbox One, Switch), un metroidvània retro, un estil d’acció-aventura que ha reviscolat amb força últimament; la proposta de 2Awesome Studio ens duu a Neo Barcelona, una versió ciberpunk de la capital catalana.

Tampoc ens ha passat per alt New World (Windows), l’aposta arriscada d’Amazon Games en forma de joc de rol massiu amb la qual l’estudi vol guanyar-se un lloc rellevant dins el món del videojoc. De moment, la barreja d’elements clàssics del gènere, alguns de diferencials com construir assentaments i la varietat de modes de joc i enfocaments, sembla que han convençut a bona part del públic objectiu. La qualitat dels gràfics ja són un reclam que el fa destacar entre la competència. El temps dirà si es converteix en un fenomen de masses o només una versió triple A pels qui ja són fans dels MMORPG.



Deathloop

Arkane Studios | PS5, Windows


Els creadors de Dishonored ens porten una proposta que s’hi assembla molt en com es juga, però amb un gir de disseny important: un bucle temporal. Un tal Colt, el nostre avatar, està atrapat en una illa i en un dia amb un grup de gent que el vol matar. Tot i que d’entrada no recorda res, haurà de descobrir com trencar el loop. La progressió de la història transcorre entre els mateixos escenaris per franjes del dia, però variant els objectius, descobrint noves pistes i mitjançant el diàleg entre el protagonista i la Julianna, que actua com a nèmesis que ataca sobtadament i amb qui té una relació estranya de competició i complicitat burlesca.

Els escenaris, decorats amb gran detall amb un estil dels anys seixanta, estan dissenyats perquè puguis resoldre els enfrontaments amb les tàctiques que prefereixis i pots pujar a terrats o esmunyir-te per tunnels o amagatalls. A més d’armes més o menys convencionals, pots adquirir poders especials i millores. També pots piratejar les càmeres de seguretat i les torretes automàtiques. Si et maten, es reinicia el bucle, però tens tres vides gràcies a un dispositiu. Per evitar la frustració per repetició, pots guardar armes i objectes gastant una energia esotèrica que pots recolectar.

Deathloop planteja un altre mode de joc en el qual has de protegir el loop jugant en línia com a Julianna, envaint les partides d’altri per assassinar el protagonista. En aquest mode que recorda a la faceta en línia de Dark Souls, la gràcia és que no només es tracta d’encalçar l’altre jugador i atacar-lo amb tot el que tens, si no que et pots infiltrar entre els personatges no jugables amb una aparença diferent i assetjar-lo furtivament, cosa que fa més divertit i asimètric el duel. Ara, qui en tingui prou amb el repte que planteja la IA, pot bloquejar que li entrin jugadors a la partida.

—Marc Angrill


Life is Strange: True Colors

Deck Nine | PS5, Xbox Series, PS4, Xbox One, Switch, Windows, Stadia


Les diferents entregues de Life is Strange —tant les signades per Dontnod Entertainment com les que han estat obra de Deck Nine— han confrontat alguns grans clixés del món dels videojocs. La saga ha ofert protagonistes amb vides aparentment ordinàries, grans problemes i poders diferents que han definit tant la jugabilitat de cada lliurament com la idiosincràsia d’uns personatges polièdrics, emotius i complexos.

Amb un desenvolupament argumental similar al de les sèries televisives, la franquícia s’ha fet un forat entre els amants de les noves aventures gràfiques, un gènere que la llicència ha contribuït a renovar notablement. En la seva darrera iteració, Life is Strange ens duu a Haven Springs, una localitat paradisíaca a les muntanyes de Colorado.

Aquest és l’indret en què s’han de reunir els joves germans Chen, després d’haver passat vuit anys separats. Gabe Chen fou reclòs a un reformatori, mentre que Alexandra Chen fou adoptada per una família d’acollida. La trista història familiar tindrà continuïtat i un fet inesperat frustrarà els plans de retrobada dels Chen i escamparà una ombra d’intriga i tensió sobre Haven Springs.

Els poders empàtics d’Alex, que li permeten de percebre les emocions de les persones com si fossin aures de colors i absorbir i manipular sentiments intensos, seran clau per ajudar-la a desvelar interrogants i descobrir els draps bruts d’una comunitat que és força menys idíl·lica que no sembla.

A través dels seus cinc capítols, l’aventura posa en les nostres mans la possibilitat de prendre diferents decisions per aconseguir diversos desenllaços. Malgrat que no és un dels episodis més innovadors de la sèrie, True Colors fa gala dels mèrits que l’han feta cèlebre i brinda un dels seus millors apartats gràfics i artístics.

—Jan Ros


Kena: Bridge of Spirits

Ember Lab | PS5, PS4, Windows


Podríem dir que el desenvolupador independent de Kena: Bridge of Spirits, Ember Lab, és un equip debutant. I és que, malgrat que fou fundat el 2009 pels germans Mike i Josh Grier, l’estudi, amb seu a Califòrnia (EUA), s’havia centrat fins ara en l’animació. Això explica, sens dubte, que el seu primer videojoc compti amb una estètica preciosista, cuidadíssima, pròpia d’una producció de Pixar o DreamWorks Animation.

Els mèrits d’aquesta inusual òpera prima indie van més enllà d’una aparença captivadora que atrau d’entrada l’atenció, però. Kena: Bridge of Spirits pot tenir l’enfocament tradicional i aparentment conservador d’una aventura d’acció en tercera persona amb una història d’inspiració balinesa sobre fantasmes i guies espirituals per a ànimes en pena, però enganxa pels seus molts atractius.

D’una banda pel seu ritme, per com equilibra els combats amb les plataformes i els trencaclosques. D’una altra, perquè convida a l’exploració d’uns entorns exuberants. I, finalment, per una proposta jugable que converteix una mecànica de combat aparentment simple i accessible en la base per oferir enemics variats i desafiants i caps de final de fase que poden arribar a convertir-se en un autèntic repte. Deutora d’aventures com Beyond Good & Evil o The Legend of Zelda: Breath of the Wild però també, en certa manera, del rol d’acció de From Software, Kena: Bridge of Spirits és un videojoc notable que no dubtem a recomanar i que ens farà estar ben atents als nous projectes d’Ember Lab.

—Jan Ros