El passat setembre hi ha hagut una bona ració de títols esperats per a públics ben diferents, des de les superproduccions occidentals buidacarregadors a les propostes independents més sonades, com és el cas del metroidvània Blasphemous (totes les plataformes), desenvolupat per un estudi de Sevilla, que incorpora la seva cultura local, tema que hem tocat fa poc.

Del Japó han arribat títols importants: The Legend of Zelda: Link’s Awakening (Switch), un remake del clàssic de Game Boy; Catherine: Full Body (PS5), també remake, del qual n’ha escrit en Jan; i Code Vein (Windows, PS4, Xbox One), un joc de rol d’acció a l’estil de Dark Souls però amb estètica anime.

Ens ho hem passat pipa de nou amb Borderlands 3 (PS4, Xbox One, Windows), que de fet no és pas el tercer lliurament de la franquícia d’acció cooperativa en primera persona de Gearbox i 2K però que sí que congria tots els atractius dels tres capítols precedents: un apartat artístic ben estrident, amb gràfics cel-shading enlluernadors, missions per donar i per vendre, una varietat d’armes inabastable, un fotimer de noves habilitats, mitja dotzena de nous planetes, nous personatges estrafolaris i pintorescos i vells coneguts sobrats de carisma. Un joc de trets en primera persona especialment indicat per als cercadors de la cambra, caçadors de tresors i acumuladors de tresors, fòtils, trastos i andròmines… i, molt especialment, per a qui gaudeix detonant potents explosius virtuals i jugant en xarxa amb amics en mode cooperatiu. No puja al podi perquè hem triat altres títols, però és un dels llançaments potents del mes.

També ha sortit a la venda Monster Hunter World: Iceborne (PC, PS4, Xbox One) i malgrat que es tracta d’una expansió que reprèn el joc al final de l’aventura original, la seva magnitud és tan colossal que el podem considerar ben bé un nou joc, que comparteix amb l’entrega original tots els atractius i que encara els incrementa: hi ha un nou rang, major nivell de dificultat, més monstres, noves missions, millores en la jugabilitat… i Seliana, un nou territori gebrat per explorar. Sincerament, com que tenim encara Monster Hunter World fresc en la memòria i hi havia aquest mes molts altres plats saborosos per degustar, no hi hem dedicat massa temps… però l’estona que hi hem jugat ens ha atrapat tant com ho va fer l’entrega original. No s’enduu la medalla perquè n’hi ha de millor posicionats, però és un bon joc i el recomanem.

Tot i que no vam ser a temps de parlar-ne en el moment del seu llançament a PlayStation 4, no volem passar per alt Petoons Party, que aquest setembre ha aparegut a Switch. Com que abordem el sector mirant d’oferir una perspectiva cultural, solem fixar-nos en propostes més adultes i de major entitat i podem obviar obres aparentment menors però que tresoregen mèrits innegables. Volem esmentar el treball de l’estudi català Petoons Studio no només perquè és un producte nostrat sinó també perquè aquest joc de taula familiar amb personatges de colors llampants és una proposta videolúdica familiar, entretinguda i variada, amb un bon nombre de minijocs, adequat perquè el comparteixi i cooperi tota la família, de manera que té el nostre segell d’aprovació i l’indiquem als pares i mares amb quitxalla (a més de recomanar-los que llegeixin la nostra Guia dels videojocs per a pares indecisos). Petoons Party va ser desenvolupat amb el suport del programa d’apadrinament de Sony, PlayStation Talents, i el 2017 va ser distingit en la categoria de millor videojoc infantil en els guardons que concedeix la pròpia iniciativa; a hores d’ara està disponible a totes les plataformes domèstiques actuals.

Tots aquests videojocs que mencionem destaquen entre la munió de títols publicats, però hem triat els tres que més ens han agradat i us raonem el perquè.


Untitled Goose Game

House House | Windows, Mac, Switch


A un poblet idíl·lic d’estil britànic, on no passa res inusual, hi arriba un element extern a provocar el caos: una oca. Tan simple i absurd com sembla, jugar a ser una oca entremaliada és d’allò més còmic que s’ha fet mai videojoc. El poblet es compon de diverses zones interconnectades, un hort, una plaça… i en cada una hi ha persones fent les seves coses, component una escena, com un pessebre vivent, i la missió és complir una llista de tasques tan doiudes com robar objectes o fer caure de cul a un senyor que vol seure a un tamboret. La proposta és limitada, és clar, i per això té una duració d’unes dues hores; de no ser així, la repetició dels elements simples que fan aquest joc tan únic se li girarien en contra. Els gràfics low-poly li estan molt bé per l’estil Looney Toons, notes de piano reaccionen a la situació, la música té una funció comunicativa, indica si t’han vist o si has aconseguit fer una cosa. Les animacions estan magníficament aconseguides i el control de l’oca, que inclou l’acció inútil de batre les ales perquè sí, clava a la perfecció el pas basculant i maldestre d’aquestes aus que és en si graciós i adorable. També hi ha missions extra ocultes fins que et passes el joc i coses absurdes que pots provar de fer, com nyequejar mentre portes un con o una harmònica i sentir com canvia el so. Sens dubte una idea original.


Gears 5

The Coalition | Microsoft Windows, Xbox One


El llançament de cada nova iteració de la llicència Gears of War –una de les propietats intel·lectuals exclusives amb més seguidors de les plataformes de Microsoft– ha estat sonada. Hom podria pensar, però, que amb el temps i els canvis en l’equip de desenvolupament, els vells gears anirien perdent pistonada. Tenim una nova prova, però, que amb The Coalition, la saga que va iniciar Epic Games està en les millors mans. No s’han acontentat mai d’esprémer la fórmula jugable que els havia estat llegada i que ja semblava perfecta (però que podria haver acabat avorrint-nos si no l’haguessin revisada) i l’han millorada, afegint-hi noves accions, armes i recursos i ho han sabut fer sense estripar res. La nova aventura dels humans del planeta Sera en la seva lluita contra els implacables llagosts subterranis és un nou desplegament tècnic superlatiu… i planteja algunes qüestions que la saga tenia pendents, a més d’oferir respostes a vells misteris i encara noves intrigues (si us interessa aprofundir en alguns aspectes de fons, hem abordat el joc ocupant-nos amb deteniment en un article en què contemplem les facetes que ens semblen més criticables del vessant argumental de la saga). Malgrat que el ritme del mode història té algun sotrac, la campanya és absorbent i un aperitiu immillorable per als modes en xarxa, tan vibrants com sempre.


The Legend of Zelda: Link’s Awakening

Grezzo | Nintendo Switch


Més d’un quart de segle després que l’aventura original sortís a la venda per a Game Boy, Grezzo i Nintendo han revisat per a Nintendo Switch un dels episodis més venerats de la sèrie. Els llavors no vau poder tastar el joc, ara no teniu excusa, i els qui vau gaudir d’aquella meravellosa proposta videolúdica portàtil en el seu dia teniu l’excusa perfecta per recuperar-la ara en alta definició i amb un disseny reminiscent de l’obra original però encertadament enllustrat i remodelat que resulta deliciós. El nostre heroi nàufrag, Link, haurà d’explorar l’Illa de Koholint i esquivar-ne tots els perills si vol poder tornar a Hyrule d’una peça. Acció, plataformes, masmorres, monstres… i una pila de simpàtiques aparicions estel·lars d’alguns personatges de Nintendo que no tenen res a veure amb The Legend of Zelda.