Recomanats d’octubre

Aquest passat octubre ha estat un mes amb força llançaments, bona part dels quals són, de fet, expansions (com Destiny 2), rellançaments o remasteritzacions (com Vampyr, Baldur’s Gate: Enhanced Edition Pack, Super Monkey Ball: Banana Blitz, Resident Evil 5 i 6, The Witcher 3 o Ghostbusters The Video Game) i recreacions (com MediEvil). També hi ha hagut nous lliuraments de franquícies consolidades (com Call of Duty: Modern Warfare, Plants vs. Zombies: Battle For Neighborville, Trine 4 o Luigi’s Mansion 3). Com que ja sabeu que procurem centrar la nostra atenció no pas en els projectes amb més tirada comercial sinó en apostes que ens sembla que reuneixen mèrits intrínsecs que van més enllà de l’alçada del pressupost i els ingressos i de la pirotècnia efectista, proposem un podi en què coronem el retorn d’una enyorada saga de conducció automobilística, un personalíssim joc d’acció i sigil de factura indie amb protagonista cinematogràfic i un exponent de rol amb rerefons ci-fi.


GRID

Codemasters | PC, PlayStation 4, Xbox One


Potser perquè no som puristes de la simulació i alguns videojocs de conducció automobilística esportiva de seguida ens frustren per la seva exigència, sempre celebrem els títols en què es fan concessions a la conducció arcade. Per això estem assaborint el reinici de GRID, una franquícia que Codemasters –autèntics especialistes del gènere– ha deixat reposar ben bé cinc anys i que ha retornat per oferir curses realistes però accessibles i que permeten al videojugador de personalitzar completament la configuració de dificultat i ajudes del joc per adaptar l’experiència al seu gust. Hi ha prop d’una setantena de cotxes i encara més circuits on fer-los córrer –unes xifres que qui ho vulgui, a més, podrà ampliar si passa per caixa a través de futures expansions. Les pistes brinden traçats de tota mena en què podem circular en qualsevol moment del dia o de la nit i sota diverses condicions climàtiques.

Tècnicament, destaca la intel·ligència artificial dels vehicles rivals. En l’apartat gràfic, el joc compleix i dóna continuïtat als estàndards dels anteriors lliuraments, però queda per sota dels millors exponents actuals del gènere. En l’apartat multijugador, el nou GRID no permet enfrontament en mode local i en xarxa es limita a proporcionar partides ràpides amb escasses opcions i partides privades amb algunes limitacions poc raonables que probablement no acontentaran qui tingui com a referència els millors jocs automobilístics del mercat, com Forza Horizon o Project Cars, però nosaltres hem volgut destacar-lo perquè trobàvem la saga GRID a faltar, els al·licients per tornar a posar-nos al volant no són pocs en aquesta ocasió… i encara no hem acabat d’esprémer-lo.


John Wick Hex

Mike Bithell, Bithell Games | PC, PlayStation 4, Nintendo Switch, Xbox One


No és freqüent que s’encarregui la versió en videojoc d’una llicència de superproduccions cinematogràfiques a estudis independents, però això és exactament el que ha passat amb l’adaptació interactiva de les aventures de John Wick… i el resultat és tan xocant en l’embolcall com refrescant en la proposta jugable. Mike Bithell, creador del personalíssim videojoc de plataformes i trencaclosques Thomas Was Alone i del no menys peculiar títol de sigil Volume ha estat el responsable de John Wick Hex, una proposta d’acció i sigil amb càmera elevada, que ens ha recordat alhora el vibrant SUPERHOT i (cartes a banda) els Metal Gear Acid de PlayStation Portable. L’originalitat d’aquest joc d’acció i estratègia, que és una preqüela argumental de la història narrada per la saga fílmica, redunda en la dificultat de classificar-lo: no el podem considerar ben bé ni un joc d’estratègia en temps real ni tampoc un joc d’estratègia per torns; el temps només avança quan fem avançar el nostre personatge (d’aquí la comparació amb SUPERHOT), cosa que permet ponderar les maniobres possibles però que alhora ens obliga a tenir en tot moment molt present que els lapses en què duem a terme una acció són instants que els nostres oponents aprofitaran també per activar contramesures per fer-nos front. I és que a John Wick Hex el temps és un factor clau que cal sempre considerar a l’hora de planificar les missions.

En el nostre ànim de valorar l’especificitat de cada videojoc i el bon ús dels recursos de què disposa, tot i que l’apartat tècnic de John Wick Hex justeja, ens ha captivat perquè s’ha tret tant de partit de la seva estètica rudimentària que la seva aparença volgudament simplista l’afavoreix. És en el poder de síntesi del seu aspecte minimal on trobem l’atractiu artístic principal del joc i allò que el fa més identificable i memorable.


The Outer Worlds

Obsidian Entertainment | PlayStation 4, Nintendo Switch, Xbox One, PC


Finalment ha sortit a la venda l’esperat The Outer Worlds, títol amb què Obsidian intenta recuperar l’essència dels grans videojocs de rol de la passada dècada. Fortament inspirat en el Fallout de Bethesda però ambientat a l’espai, els conflictes entre diferents faccions i reclutament de companys complementen un relat que gira al voltant de l’organització social d’una colònia humana extraterrestre. Tot i que els mons oberts ofereixen moltes possibilitats, també ens agrada veure el retorn del món semiobert, sense zones buides i fàcil d’explorar en la seva totalitat, i el protagonista mut resulta especialment adient per a aquells a qui agradi personalitzar els diàlegs. Pel que fa al combat, la possibilitat de frenar el temps sense aturar-lo del tot fa que el desenvolupament sigui més fluid que l’acció que oferien Fallout 3 o Fallout: New Vegas, però en aquest cas tampoc és un dels seus punts forts. Altres habilitats com la persuasió i el pirateig informàtic són igual d’importants –i de vegades fins i tot més interessants a l’hora de resoldre conflictes.

Es pot recriminar a The Outer Worlds que, en la seva voluntat sintetitzar un determinat llegat, beu massa dels clàssics i ofereix poques solucions de collita pròpia, però alhora ens ha semblat un dels millors jocs de rol del que duem d’any i per això no hem volgut deixar-lo passar. Una proposta fàcilment recomanable per a aquells que es considerin fans del gènere.