Una de les novetats més curioses del mes i que hem dubtat si recomanar ha estat Carrion, un metroidvània en el qual encarnes una massa de carn amb múltiples boques, ulls i tentacles. La relativa novetat de ser el monstre que escapa d’unes instal·lacions d’experimentació biològica dóna peu a assetjar el personal de la base des dels conductes de residus i ventilació, i a carnisseries morboses, però és massa fàcil perdre’s pels mapes i, de retruc, perdre del tot l’interès.

Aquest mes també hem pogut prémer gas a fons i provar la nova iteració de la saga de Codemasters que du la categoria reina de l’automoció a les nostres pantalles interactives: F1 2020. Des del punt de vista jugable, la proposta és continuista però ofereix al·licients tant per als puristes de la simulació com per als qui s’estimen més un apropament més arcade, i és que, a banda de poder configurar conducció amb ajudes, enguany podem optar per un mode casual per a conductors novells als qui no convenç el rigor del màxim realisme. A més de les novetats de la temporada, amb tots els pilots i vehicles, el mode carrera d’altres anys ha estat expandit i podrem crear el nostre propi equip i competir pel campionat mundial, una mena de veritable mode mànager en què hem de gestionar de forma intel·ligent els nostres recursos i millorar la nostra escuderia per fer-la competitiva.

Agafant el relleu de la sèrie Skate (EA), el simulador Skater XL (Easy Day Studios) es caracteritza per un control que trasllada prou bé l’acció de patinar però que demana molta pràctica: cada joystick controla una cama. Això ha agradat als fans del patinatge, però és una barrera per la resta de jugadors. El joc té un acabat mediocre i es queda en un simple entorn d’entrenament que només ofereix un grapat d’escenaris sense reptes ni història.

Molts recordareu amb un somriure Destroy All Humans! del 2006. Catorze anys després en tenim un remake molt fidel a l’original. Això és bo per qui vulgui reviure el clàssic, però implica arrossegar decisions de disseny que probablement no s’haurien pres ara. El joc recicla recursos i no aporta novetats, però conserva intacte l’humor i l’ambientació inspirada per la pel·lícula Mars Attacks!.



Ghost of Tsushima

Sucker Punch Productions | PS4


El darrer treball dels artífexs d’Infamous i, abans, de Sly Cooper és el relat de la difícil tria d’un guerrer samurai entre l’observació estricta del bushidō, el codi d’honor al qual ha consagrat la seva vida, i les mesures extremes que es veu forçat a prendre enmig d’una situació desesperada per la supervivència del seu poble. Jin Sakai és un guerrer japonès del segle XIII que veu com una invasió de tropes mongoles arrasa el seu país i delma la seva gent. En gran inferioritat de condicions, Sakai no tindrà altre remei que deixar de banda el respecte, la cortesia, la compassió i la noblesa i actuar de forma furtiva, sigil·losa i encoberta, ben al contrari de com li ho han ensenyat i com ha jurat de procedir. Poder trencar amb la tradició i les normes que lligaven els seus avantpassats permetrà a Jin de tenir, almenys, una oportunitat de fer front als enemics del seu poble… però alhora el convertirà en quelcom molt diferent d’allò que sempre havia volgut ser.

Ghost of Tsushima ofereix uns bellíssims i enormes escenaris i brinda una miríada de missions que som lliures d’encarar en l’ordre i de la manera que millor ens sembli. Tot i la diferència del marc temporal i temàtic, en aquest sandbox d’exploració i combat ressonen alguns ecos de les aventures de Cole McGrath, Delsin Rowe i Fetch Walker, lògicament, però també de les d’Altaïr Ibn-La’Ahad, Ezio Auditore, Desmond Miles i companyia. Una aventura ambiciosa i espectacular, en què la representació realista i històricament fidedigna del període en què tenen lloc els fets i l’estètica preciosista són els reclams principals.


Creaks

Amanita Design | Switch, Xbox One, Windows, Mac, PS4


Un noi descobreix a la seva habitació un túnel que s’endinsa sota terra. Una escala de mà llarguíssima porta a una mansió descomunal on els mobles cobren vida. Recordes quan una cadira amb un munt de roba esdevenia un monstre als peus del llit per culpa de la teva imaginació infantil? Doncs amb aquesta idea, les nombroses cambres d’aquesta mansió impossible plantegen trencaclosques de plataformes en els quals has d’aprofitar-te d’uns monstres que es tornen mobles inofensius sota la llum. Gossos amb males puces són calaixeres, uns homes sinistres amb gavardina que copien els teus moviments són penja-robes i les cabres són, en realitat, inofensives cadires. La casa encantada està habitada per quatre ocells antropomòrfics que intenten evitar que una criatura titànica l’esbuqui. En un principi tu simplement espies algunes escenes, però al final t’impliques en la missió de salvar la casa.

Com a bona obra d’Amanita Design, l’apartat estètic i sonor és el fort, seguint l’estil surrealista, l’humor absurd, el dibuix a mà, els sons humans i les músiques estranyes. El control, no obstant, abandona la tradició de l’estudi i no es basa en apuntar i clicar, sinó amb direcció (WASD o joystick) i dos botons per accionar mecanismes, un fet que demostra que està dissenyat per a consoles, i realment un control que li escau més.


Trackmania

Nadeo | Windows


Al contrari que F12020, Trackmania ofereix conducció arcade d’aquella que agrada fins i tot als qui no tenen gaire interès per les carreres. Més semblant a un Scalextric o Hot Wheels, ofereix pistes molt estimulants amb varietat de superfícies, curves, rampes, loops i salts espectaculars. És fàcil de jugar, però dominar amb precisió els revols i les derrapades requereix d’una gran habilitat. Normalment només veus els fantasmes dels altres jugadors i del teu rècord i pots saber en quina posició has quedat de la teva regió en cada pista, la qual cosa et pica a intentar superar-te. Reiniciar la pista es fa immediatament només prement un botó i els temps de càrrega són mínims.

La sèrie Trackmania té un llarg recorregut, però no és gaire coneguda i fa uns anys que estava oblidada; aquesta entrega és una mena de reboot en forma de joc com a servei sense numeració ni subtítol i amb una versió gratuita. La intenció de Nadeo, que pertany a Ubisoft, és mantenir el joc actualitzat durant anys amb una comunitat fidel que també crea pistes gràcies a l’editor. El punt negatiu de tot plegat és com n’és de confús el sistema de subscripcions que et dóna accés a més mapes i modalitats de joc. La versió gratuita limita l’accés a “temporades” de pistes individuals cada tres mesos, mode local i un editor molt bàsic. L’Estàndar (9,99 € l’any) permet jugar una selecció diària i competir en diverses carreres en línia, així com usar l’editor avançat. La subscripció Club (29,99 € l’any), a més, permet crear un club o formar part d’un altre i accedir a tota mena de carreres públiques i privades.

×
Aquest mes et queden article/s gratuïts. Subscriu-te per tenir accés il·limitat!