Recomanats d'octubre 2020

Recomanats d’octubre del 2020

Comencem amb una menció especial a Unmemory (iOS, Android, Steam), el primer joc de l’estudi de Barcelona Patrones y Escondites, que combina text interactiu i trencaclosques. Els creadors el defineixen com “un joc que es llegeix. Un llibre que es juga” i té un disseny visual exquisit.

Seguint amb produccions independents, I Am Dead (Windows, Mac, Switch) és una estranya aventura d’apuntar i clicar en la qual el protagonista és un fantasma en una illa amb un volcà en perill d’erupció que ha d’evitar el desastre indagant en els records dels vius i dels morts amb la complicitat d’altres fantasmes. És realment difícil d’explicar, però és un joc emotiu, divertit i colorit, i té una mecànica original que consisteix en veure a través d’objectes i fins i tot indagar en els pensaments dels personatges.

Només per a ordinador, han sortit Partisans 1941 —sigil a l’estil Comandos— i Age of Empires III: Definitive Edition, remasterització del clàssic d’estratègia ambientat al començament de l’època moderna.

La proposta de The Dark Pictures Antology, de què vam parlar quan va sortir a la venda Man of Medan, té continuïtat amb Little Hope (PS4, Xbox One, Windows). De nou, la fórmula parteix del plantejament que Supermassive Games ja va posar en pràctica amb èxit a Until Dawn. Per bé que el sistema no deixa de recolzar-se en una jugabilitat més aviat simple a partir de la renovació del concepte clàssic d’aventura gràfica, el relat funciona i enganxa prou per satisfer els videojugadors amants del terror i, sobretot, dels slasher cinematogràfics. Podríem dir que es troba en un punt entremig dels llibres de Tria la teva aventura, els primers Resident Evil i Black Mirror: Bandersnatch (de fet, un dels actors de la sèrie produïda per Netflix, Will Poulter, encarna també un dels protagonistes jugables a Little Hope). De cara a properes iteracions, però, i si l’estudi vol sostenir la seva proposta de saga de contes interactius de terror de forma prolongada, seria important que s’introduïssin novetats que contribuïssin a refrescar una mecànica que ha renovat el survival horror clàssic per una via llargament inexplorada però que, en el fons, es basa en uns principis que tenen més de dues dècades d’antiguitat i que els principals exponents del gènere van deixar enrere per bones raons.

Per últim, tot i ser un títol de gran pressupost, no ens ha interessat gens Watch Dogs: Legion (Windows, Xbox One) per la repetició de la plantilla de joc de món obert insubstancial de què abusa Ubisoft i la buidor del seu discurs d’inspiració orweliana. Amb tot, la ciutat de Londres futurista és una destinació digne de turisme virtual i no neguem que hi hagi qui trobi en aquest títol moltes hores d’esbarjo.



Amnesia: Rebirth

Frictional Games | PS4, Windows, Linux, Mac


Frictional Games llença la tercera entrega de la saga Amnesia després del petit meandre que va suposar SOMA. Amnesia Rebirth reprèn els misteris de The Dark Descent amb la mateixa fórmula terrorífica que tan bé ha funcionat fins ara: un personatge que anirem construint després d’un atac d’amnèsia, una història fantàstica i obscura i monstres dels quals només podem fugir i amagar-nos. I sí, també l’angoixa d’evitar que el personatge embogeixi de por i d’intentar conservar les fonts de llum que ens permeten seguir avançant. En aquest cas, Frictional aconsegueix reblar les virtuts dels episodis anteriors: el desenvolupament narratiu de la primera entrega amb la magnífica ambientació i disseny visual de la segona.

L’entorn convida a l’exploració, amb varietat d’objectes que complementen la narrativa i un entorn molt més variat. Ara el malson s’allunya dels castells germànics i de la cosa gòtica en general per llençar-nos a una expedició a Algèria. Encarnarem a Rachel, una exploradora que després d’un accident d’avió amb el seu equip d’acadèmics i exploradors (entre els quals trobem la seva parella: Salim), es troba sola en una situació d’oblit i confusió, acorralada als borals d’una xarxa de túnels amb ruïnes incunables. Indispensable per a tots aquells que han seguit la saga.

—Joan Galí


Crash Bandicoot 4: It’s About Time

Toys for Bob | PS4, Xbox One, Xbox Series X


Toys for Bob, l’estudi que ha treballat recentment en Crash Bandicoot N. Sane Trilogy i en Spyro Reignited Trilogy (recreacions de les principals aventures de dues veritables icones dels primers temps de PlayStation) s’ha ocupat també de la iteració de la nova entrega de la sèrie Crash Bandicoot. En aquesta ocasió, els viatges en el temps són el centre de l’argument. Continuació directa de la trilogia N. Sane, en aquesta ocasió Uka Uka i els doctors Neo Cortex i Nefarious Tropy s’alien per conquerir plegats el multivers i, sobretot, complicar la vida al pobre bàndicuts Crash i Coco.

Amb un apartat visual cridaner, que llueix especialment que resulta prou proper a èxits recents del cinema d’animació, el joc ofereix un aspecte renovat dels personatges (al nivell del que l’estudi va oferir amb N. Sane Trilogy o fins i tot per damunt) i destaca especialment tant per l’espectacularitat gràfica dels escenaris com pel seu disseny, que converteix l’acció plataformera en un repte accessible però de dificultat creixent i desafiant. It’s About Time es caracteritza per oferir una actualització respectuosa de les bases que va assentar el que fou durant força temps un dels millors representants dels jocs de plataformes i, alhora, amanir la proposta jugable amb novetats interessants que poden sorprendre els amants de la franquícia –i que, alhora, funcionen prou bé com per brindar atractius convincents també per a les noves generacions.

—Jan Ros


Star Wars: Squadrons

Motive Studios | Windows, PS4, Xbox One


Un dels ingredients més saborosos de l’univers Star Wars és l’espectacle de les naus espacials. Les mítiques X-wing i TIE, els destructors imperials, els làsers de colors cosint l’espai i una eixordadora combinació d’efectes de so i de l’èpica banda sonora. Star Wars: Squadrons conté tot això i una història situada cronològicament després d’El retorn del Jedi. Si algú hi esperava una narrativa equiparable a videojocs més narratius com Knights of the Old Republic, doncs no la trobarà aquí, però si —seguint amb els referents— t’interessa un Rogue Squadron a l’alçada d’aquest segle, podem afirmar que s’hi pot comparar sense sortir-ne malparat. Fa la sensació que la història i, especialment, la interacció amb els personatges podria donar més de sí. La gràcia principal és realment el combat de naus, molt ben orquestrat i amb uns controls senzills alhora que permeten lluir-se als experts. Els afortunats que l’han provat en RV afirmen que és una experiència completament superior, més encara amb un joystick de pilot, ja que la vista des de la cabina està recreada al detall i permet ajustar la quantitat d’informació del HUD per afegir-hi realisme.

Potser no ha complit les expectatives de molts, però compleix oferint un mode història notable i alhora un multijugador competitiu correcte, que podria ser més variat, sí, però almenys no es basa en micropagaments, que és la crítica més dura que va rebre Starwars Battlefront 2, el precedent més immediat. El multijugador té dos modes de combat, un de batalla de caces pur i un en què cada equip ha de destruir la nau grossa de l’altre, controlada per la IA, mentre protegeix la seva pròpia, és clar. Segur que pocs fans de Star Wars s’hi podran resisitir.

—Marc Angrill