Una de les obres mestres que van definir el gènere del survival horror ha retornat, completament renovada, desenvolupada partint pràcticament de zero, per relatar de nou un dels episodis més èpics de la saga de zombis per antonomàsia. Resident Evil 2, la segona iteració més prolífica de la franquícia de Capcom, amb més de 120 versions i prop de cinc milions de còpies venudes —sense comptar encara aquesta darrera reencarnació—, ha estat remodelat per oferir una nova perspectiva jugable i narrativa, més immersiva, més realista i tan esborronadora com quan va debutar, ara fa poc més de vint anys.

Ensurts, exploració i tensió, resolució de trencaclosques, munició escadussera i gestió estratègica dels ítems de l’inventari són alguns dels principals elements de la recepta. Aprofitant l’efemèride, a Lúdica repassem la significació de la sèrie de terror dins del món dels videojocs. Deixarem fora d’aquest repàs les obres menors o les que tenen menor pes argumental en el relat, que només esmentarem de passada, i ens centrarem en les principals entregues de la llicència, més enllà de la sèrie numèrica.

Perspectiva històrica

Tot i que el seu gènere la converteix en una proposta de nínxol no apta per a tots els públics, i malgrat alguns sotracs, a Resident Evil les coses li han anat raonablement bé en vendes. Paradoxalment, el referent bàsic de la saga creada pel mestre Shinji Mikami era un subgènere de cinema fantàstic residual, de sèrie B, un origen que explica la seva aposta original per una posada en escena cinematogràfica, amb una magnífica ambientació basada en escenaris prerenderitzats i càmeres fixes, que treia tot el partit dels recursos tècnics de mitjans dels noranta i submergia el jugador en un ambient tètric.

Són els avenços tècnics els que expliquen que la sèrie s’hagi debatut entre la dicotomia tramposa que confronta acció i terror.

Vist en perspectiva, però, els únics personatges que es movien de debò de forma realista en aquell primer joc eren els morts vivents, i això segurament explica el motiu pel qual Capcom va triar els zombis com a matèria primera d’aquest malson sobre armes biològiques i conspiracions de companyies farmacèutiques. Igualment, tot i que Resident Evil no ha estat mai només “un joc de zombis”, són els avenços tècnics els que expliquen que la sèrie s’hagi debatut entre la dicotomia tramposa que confronta acció i terror —perquè tots dos han estat ingredients bàsics de la fórmula d’ençà dels seus inicis— i hagi volgut allunyar-se cada cop més del concepte original i introduir enemics més intel·ligents. Una tria que no ha estat exempta de polèmica i ha suposat alts i baixos… i algun daltabaix.

Els avenços en la programació de la intel·ligència artificial (directament relacionada amb l’evolució dels enemics), el canvi d’escenaris prerenderitzats i càmeres fixes pel focus a l’espatlla del protagonista, a partir de Resident Evil 4, i la substitució d’un repertori limitat de zombis per una inesgotable enciclopèdia de monstres mutats de tota mena, va suposar l’evolució del gènere survival horror vers l’action survival. Ritme accelerat, més tiroteigs que trencaclosques i més neguit que angoixa, una maniobra que va continuar i intensificar-se a Resident Evil 5, i va culminar amb la pirotècnia efectista de Resident Evil 6, un joc d’acció espectacular que, en el fons, potser era una obra notable però resultava un Resident Evil que costava d’identificar com a tal i que, per això, va ser majoritàriament mal acollit per part dels seguidors habituals: lamentaven que l’acció hagués anat en detriment del terror. Les diverses campanyes d’aquella aventura volien oferir atractius per a cada mena de seguidor de la sèrie i, segurament justament per això, el joc va acabar per no satisfer del tot pràcticament ningú.

Des del punt de vista formal i tot i la notable evolució tècnica, els tres primers Resident Evil són tallats pel mateix patró, també Code Veronica ha d’incloure’s en aquest grup, que és observat pels puristes del survival horror com l’essència del gènere i de la saga, allò que defensen com “el cànon”.

Innovació i risc

No es pot dir que Capcom s’hagi acontentat mai a romandre en un lloc de confort. A partir de Resident Evil 4, la companyia ha arriscat sempre, i és que servir just allò que el seu públic demanava potser hauria servit per acontentar un nombre reduït de fanàtics, però ni hauria fet avançar la franquícia ni l’hauria fet créixer. Aquella aventura al nord-oest espanyol —això sí, amb uns vilatans amb un inexplicable accent mexicà— era un joc excel·lent i irrepetible, però representa el punt a partir del qual la sèrie de terror s’escindeix formalment del survival horror i s’aventura en l’action survival, una altra classificació taxonòmica que, com havia estat el cas de l’etiqueta anterior, Capcom va contribuir decisivament a formalitzar, però que ha estat copiada, corregida i augmentada per altres estudis amb propostes de narració interactiva tan significatives com Dead Space (Visceral Games, Electronic Arts; 2008) o The Last of Us (Naughty Dog, Sony; 2013) o The Evil Within (Tango Gameworks, Bethesda Softworks; 2014) —una obra concebuda, per cert, per Shinji Mikami, que va abandonar Capcom després de Resident Evil 4.

Resident Evil 4 representa el punt d’inflexió entre survival horror i action survival

Hem tingut en múltiples ocasions, en jocs diversos i des de diferents perspectives, la possibilitat de tornar a alguns dels principals escenaris de la saga. Més enllà dels jocs que destaquem en la cronologia complementària, cal destacar les dues entregues d’Umbrella Chronicles, uns jocs de trets en primera persona amb moviment sobre raïls a través dels quals podíem tornar a posar-nos a la pell dels protagonistes de la sèrie o conèixer episodis complementaris dels fets més rellevants de la història, cosa que ha enriquit notablement el relat —alhora que l’ha fet més confús per als profans.

Aquestes històries complementàries també han estat l’objecte d’spin-off, com els dos lliuraments de Resident Evil: Outbreak, en què seguíem les passes d’altres supervivents de la ciutat de Raccoon i observàvem punts en què la seva aventura s’entrellaçava amb la dels principals actors de la saga, o una proposta irregular i molt basada en l’acció, Resident Evil: Operation Raccoon City, que si més no ens brindava l’ocasió refrescant de posar-nos en la pell d’un cos d’elit d’agents d’Umbrella.

Amb el canvi formal de Resident Evil 4, les vendes van augmentar, però un corrent d’opinió crític entre els guardians de les essències exigia un retorn a les arrels. La resposta de Capcom va ser tímida, al començament, amb una expansió de Resident Evil 5, Lost in Nightmares, que permetia un canvi de perspectiva opcional i puntual curiós, passar de les càmeres dorsals a les càmeres fixes en punts estratègics de l’escenari. Després, els canvis van ser una mica més compromesos, amb el llançament d’una escissió de la sèrie principal, amb dues entregues aparegudes, Resident Evil Revelations, que no alterava la perspectiva de la càmera, però que feia èmfasi en l’horror i no en l’acció. I, finalment, hi va haver un tomb dins de la sèrie principal: Resident Evil 7 va optar per un nou canvi de perspectiva (que Capcom havia assajat amb un èxit més que discutible amb anterioritat amb episodis laterals, com Resident Evil Survivor o Resident Evil: Dead Aim).

Resident Evil 7 va optar per un nou canvi de perspectiva.

A Resident Evil 7, la vista en primera persona feia que l’experiència de joc fos més immersiva, cosa que el mode de Realitat Virtual intensificava extraordinàriament. Una entrega celebrada i ben acollida per pràcticament tothom. En contradicció amb el punt de vista, el protagonista d’aquella iteració de la sèrie, Ethan Winters, és un dels personatges centrals menys carismàtics amb diferència, resulta llunyà i el jugador pot identificar-s’hi menys que amb cap altre protagonista d’altres capítols.

CRONOLOGIA:
Els principals episodis del malson

Resident Evil Zero [2003]

Temps en què transcorre: Juliol de 1998
Personatges principals: Rebecca Chambers, Billy Cohen

En aquesta preqüela, la secció Bravo de l’equip d’elit de tàctiques especials i servei de rescat conegut amb l’acrònim S.T.A.R.S. és enviat a les muntanyes Arklay per investigar una sèrie de sospitosos atacs caníbals. En el transcurs de la seva missió, l’equip és atacat, l’operatiu mèdic i de seguretat remota Rebecca Chambers se’n separa i ensopega amb el fugitiu Billy Coen, un tinent del cos d’Infanteria de Marina dels EUA acusat d’assassinat i condemnat a mort. Obligats a treballar en equip per sobreviure, descobriran alguns dels secrets de la companyia farmacèutica Umbrella. El joc introduïa la cooperació entre els protagonistes, que el jugador controlava de forma alterna.

Resident Evil Zero

Resident Evil [original: 1996; remake: 2003]

Temps en què transcorre: Juliol de 1998
Personatges principals: Chris Redfield, Jill Valentine.
Personatges secundaris: Rebecca Chambers

El primer gran exponent del survival horror -un gènere caracteritzat per l’atmosfera tenebrosa dels escenaris i la limitació de mitjans dels herois, que han d’escapolir-se d’amenaces que els superen en nombre i força. Després que l’equip Bravo dels S.T.A.R.S. hagi desaparegut a les muntanyes Arklay, l’equip Alpha del mateix cos es desplaça als afores de la ciutat de Raccoon seguint-ne el rastre. Chris Redfield i Jill Valentine, dos dels agents de la unitat, hauran de combatre tota mena de criatures monstruoses. Descobriran que l’origen de les mutacions són els experiments biològics de la corporació farmacèutica Umbrella.
Capcom refaria totalment l’aventura pixel·lada i en milloraria la jugabilitat el 2002, amb gràfics hiperrealistes, nous entorns i ítems i una trama més elaborada.

Resident Evil [Remake]

Resident Evil 3: Nemesis [2000]

Temps en què transcorre: Setembre i octubre de 1998
Personatges principals: Jill Valentine.
Personatges secundaris: Carlos Oliveira.

Dividida en dues parts que tenen lloc abans i després dels fets narrats a Resident Evil 2, el joc narra com el Virus-T s’estén Raccoon City i en delma dramàticament la població. L’aventura, que el jugador podia alterar segons algunes de les decisions que prengués en moments clau, seguia l’agent d’operacions especials Jill Valentine, que, a més d’enfrontar-se a zombis i bèsties mutades, havia d’esmunyir-se de l’atac d’un gegant imparable, Nemesis.

Resident Evil 3: Nemesis

Resident Evil 2 [original: 1998; remake: 2019]

Temps en què transcorre: Setembre 1998
Personatges principals: Leon S. Kennedy, Claire Redfield.
Personatges secundaris: Ada Wong, Sherry Birkin, Hunk.

Resident Evil 2 ens endinsa als entorns urbans de Raccoon City, on Claire Redfield, germana del líder de l’equip Alpha dels S.T.A.R.S., i el policia novell Leon S. Kennedy descobreixen l’abast d’una epidèmia que ha transformat en morts vivents els habitants i part important de la fauna i la flora dels seus entorns en éssers sanguinaris. De la mà de tots dos protagonistes, resseguint dues històries complementàries, coneixerem més detalls de les conspiracions de la companyia farmacèutica que s’amaga rere l’esclat de la plaga. L’aventura ha estat completament remodelada enguany.

Resident Evil 2

Resident Evil Code Veronica (2001)

Temps en què transcorre: Novembre 1998
Personatges principals: Claire Redfield, Chris Redfield.
Personatges secundaris: Steve Burnside.

Els germans Redfield coincideixen per fi en una mateixa aventura que els transporta a una base secreta de la companyia Umbrella a l’Antàrtida, on coneixíem la família Ashford i el seu paper en la fundació d’Umbrella. El joc abandonava els escenaris prerenderitzats i oferia per primer cop entorns poligonals.

Resident Evil Code Veronica

Resident Evil 4 (2004)

Temps en què transcorre: 2004
Personatges principals: Leon Scott Kennedy.
Personatges secundaris: Ada Wong.

Leon S. Kennedy s’ha convertit en un agent al servei del govern dels EUA per la seva valuosíssima experiència de camp a Raccoon City. L’agent es desplaça a territori espanyol cercant pistes sobre la filla del president dels EUA, que ha estat segrestada per una misteriosa secta. Umbrella sembla haver desaparegut per sempre, però hi ha actors a l’ombra que estan interessats a explotar noves armes biològiques. És per això com descobrim l’existència de “las plagas“, uns paràsits que incrementen la força dels cossos dels éssers vius on s’instal·len i els fan gairebé insensibles al dolor, però alhora els sotmeten a una severa degeneració física i intel·lectual. Una entrega trencadora, tan arriscada com revolucionària, que va canviar completament la saga i va redefinir els videojocs de terror.

Resident Evil 4

Resident Evil: Revelations (2012)

Temps en què transcorre: 2005
Personatges principals: Jill Valentine, Chris Redfield, Keith Lumley.
Personatges secundaris: Jessica Sherawat, Parker Luciani, Quint Ketcham.

Els agents Chris Redfield i Jil Valentine, ara a les files de la BSAA, l’Aliança d’Avaluació de la Seguretat sobre Bioterrorisme, s’embarquen en una missió que transcorre a les aigües del Mediterrani i que els enfrontarà a Il Veltro, una banda bioterrorista que fa ús d’una variant del Virus-T que afecta les formes de vida aquàtiques. L’aventura, que s’articula de forma episòdica, és una preqüela dels fets narrats a Resident Evil 5.

Resident Evil: Revelations

Resident Evil 5 (2009)

Temps en què transcorre: 2006 i 2009
Personatges principals: Chris Redfield, Sheva Alomar.
Personatges secundaris: Jill Valentine, Josh Stone.

Encara colpit per la misteriosa desaparició de la seva antiga camarada Jill Valentine, Chris Redfield s’encamina a Kijuju, a l’Àfrica occidental, per investigar el brot d’una nova amenaça biològica vinculada a aquella sobre la que l’agent Kennedy va informar després de la seva missió a Espanya. Un cop sobre el terreny, Redfield farà equip amb l’agent de la BSAA Sheva Alomar i descobrirà que la recerca sobre armes biològiques per part de la corporació Umbrella té el seu origen en un virus progenitor extret d’una flor local. Malgrat la polèmica per la introducció del multijugador en un joc de terror, des del punt de vista jugable, la proposta és encara avui una de les millors experiències cooperatives d’acció per a dos jugadors.

Resident Evil 5

Resident Evil Revelations 2 (2015)

Temps en què transcorre: 2011.
Personatges principals: Claire Redfield, Moira Burton, Barry Burton, Natalia Korda.

Dos operatius de l’organització no governamental humanitària de lluita contra el terrorisme TerraSave, Claire Redfield i Moira Burton (filla d’un dels antics agents de l’equip Alpha dels S.T.A.R.S), són segrestades i enviades al centre de detenció d’una illa abandonada. Narrativament, com passava amb l’anterior Revelations, aquesta entrega se seqüencia en episodis. Des del punt de vista jugable, el joc opta per dues aproximacions diferents, que permeten tant el control per part d’un sol jugador com de dos: mentre que Claire Redfield s’encarrega de l’artilleria, Moria Burton s’ocupa de l’assistència mèdica i l’exploració.

Resident Evil Revelations

Resident Evil 6 (2012)

Temps en què transcorre: 2012, 2013.
Personatges principals: Chris Redfield, Leon S. Kennedy, Ada Wong, Sherry Birkin, Jake Muller, Piers Nivans, Helena Harper.
Personatges secundaris: Agent.

Si en els principals episodis anteriors havíem visitat escenaris diversos però emmarcats en àmbits molt concrets, a Resident Evil 6 l’escenari esdevé global perquè també ho és l’amenaça a la qual s’enfronten els protagonistes. Quatre campanyes diferents, tres de cooperatives i una en solitari, que involucren fins a set personatges. Quatre dels personatges principals són vells coneguts, supervivents del caos que va arrasar Raccoon City i que va originar la saga: Leon Scott Kennedy i Sherry Birkin, apareguts per primer cop a Resident Evil 2 i que exerceixen com a agents del servei secret dels EUA, Chris Redfield, que debutà al primer joc de la sèrie i que ara és capità d’una unitat d’elit d’una organització internacional que lluita en contra del bioterrorisme, i Ada Wong, una misteriosa espia amb motius ocults que ja havia coincidit amb en Leon tant a Resident Evil 2 com a Resident Evil 4. Els dos personatges que s’estrenen són Piers Nivans, un soldat de la BSAA a les ordres de Redfield, Helena Harper, una altra agent del servei secret dels EUA, i Jake Muller, un jove mercenari que és fill del maquiavèl·lic Albert Wesker, el malvat que gairebé sempre ha mogut els fils d’Umbrella, i és, per tant, hereu tant d’una notable mala bava com d’un llegat genètic peculiar

Resident Evil 6
Resident Evil 6

Resident Evil 7 (2017)

Temps en què transcorre: 2017
Personatges principals: Ethan Winters, Mia Winters.
Personatges secundaris: Chris Redfield.

Si en l’anterior iteració numèrica de la sèrie principal de la franquícia l’escala de l’aventura era internacional, hi havia set personatges principals i quatre històries que s’entrellaçaven, en aquest episodi les proporcions són més aviat domèstiques. Un individu aliè al relat que coneixem rep un missatge de la seva muller, en parador desconegut de fa anys. Les pistes el duen a una mansió isolada enmig d’una plantació al sud dels Estats Units, on han tingut lloc desaparicions inexplicables. Després que l’haguéssim donat per clausa companyia Umbrella torna al primer pla de l’acció.

Resident Evil 7

Resurrecció

Resident Evil 2 no és només l’ocasió de revisitar Raccoon City i reviure l’experiència angoixant de Leon S. Kennedy i Claire Redfield des d’un altre punt de vista i amb uns escenaris renovats; si és especialment rellevant, és perquè suposa, sobretot, l’equilibri definitiu entre les dues ànimes entre les quals la sèrie s’ha debatut els últims anys. Per això és molt més significatiu que no ho hauria estat qualsevol altre episodi o una remodelació que, simplement, hagués adaptat l’epopeia original des del punt de vista tècnic.

La nova versió de Resident Evil 2 suposa l’equilibri definitiu entre les dues ànimes entre les quals la sèrie s’ha debatut els últims anys

Pel que fa al vessant de la narrativa visual interactiva, l’aventura és el compendi del bo i millor que ha aportat la franquícia fins avui: intensitat dramàtica, relat vibrant, carisma i proximitat dels personatges. Pel que fa a la jugabilitat i al disseny en general, també es resumeixen de forma excel·lent els aspectes més característics i valuosos de la prescripció que ha estat marca de la casa: ponderació entre sigil i acció, contrabalanç de gestió de recursos i resolució de puzles. In medio, virtus. Equilibri, en definitiva.

Per descomptat, tot és perfectible, i aquest punt no és el final del camí, però això és quelcom que hauríem d’agrair tots els seguidors de la saga. Les aus de mal averany donaven la sèrie per morta i enterrada, però amb Resident Evil 7 i, especialment amb aquest remake de Resident Evil 2, ha ressuscitat. Tractant-se de zombis, segurament, no podia ser d’altra manera.

Captura de Resident Evil 2
© Lúdica