Poques sensacions són tan reconfortants com tancar la porta de casa una nit solitària. Passem el baldó i clac, segurs. El mateix es produeix en alguns punts de guardat dels videojocs d’horror, especialment als survivals.  Ubicacions disposades amb comptagotes que fan que agafem el comandament de manera més relaxada o fins i tot aprofitem per anar a menjar alguna cosa sense ni tan sols aturar el joc. Mentre hi som ens llepem les ferides, ordenem l’inventari o acabem d’ajustar l’arbre d’habilitats. És un moment per posar ordre, planificar i reposar neurones. Salvats. Sabem que som a casa.

“Reivindiquem els punts de guardat que són com una glopada d’aire enmig d’un ofegament”

Fent memòria dels punts/casa més remarcables que recordo, em ve el cap la saga Resident Evil amb la mítica màquina d’escriure i  la música suau de fons. Una sala sovint acollidora o més que la resta, protegida per portes tancades —important!— i un canvi atmosfèric respecte l’hostilitat zombie que deixem enrere. Una distensió total de nervis, vaja. A jocs com Alien Isolation, la saga Death Space o la saga Amnesia les zones segures són difuses i per tant la tensió no afluixa, mai. Qualsevol revolt ombrívol o sorollet estrany segueix sent perillós i no abaixem la guàrdia. L’única opció per recuperar-nos és apagar o saltar al menú, però això —ah— és trampa i un fracàs per mantenir el fil de la narració.

Arribar al punt de guardat és per al jugador un sospir d’alleujament i per l’autor —malvat— un preciós recurs per modular la tensió de la trama. Com més escassos, més valor els hi donem, com més patim, més amables ens semblen. La tendència en aquest sentit ha estat, però, l’ergonomia, la de fer desaparèixer aquest meandre que és el punt de guardat, per fer-lo més lleuger, dissimulat o nul. Tot per no tallar el ritme, perquè tot sigui trepidant. Error! Precisament per mantenir-lo són necessaris. La màquina d’escriure de Resident Evil és l’espai en blanc entre capítol i capítol. El punt de guardat en un videojoc d’horror, el refugi, ha d’existir. És un campament base, una parada tècnica d’un ascens —com més pedrenc millor— cap al desenllaç.  Reivindiquem doncs els punts de guardat que són com una glopada d’aire enmig d’un ofegament o correm el risc que la que s’ofegui en un excés de suspens sigui l’atenció del jugador.