Tràilers de videojocs que ens han marcat

Analitzem alguns dels tràilers de videojocs més creatius i que més impacte han tingut en el públic europeu.

Els tràilers són el recurs publicitari més determinant alhora de vendre videojocs, com passa amb les pel·lícules i, fins i tot, amb els llibres. Un bon tràiler ha de comunicar en comptats minuts tot allò atractiu que l’obra pot oferir, ja siguin les mecàniques, la història, el tema o el mateix món virtual. La pregunta que ha de respondre és per què val la pena jugar el videojoc en qüestió.

Cal distingir entre els diversos tipus de vídeo promocional, ja que a més del tràiler pròpiament dit, que normalment es publica pel llançament però que també pot anunciar el videojoc molts mesos abans, hi ha els teasers, avançaments breus que ensenyen molt poc i que pretenen suscitar intriga, i els vídeos de gameplay.

Alguns dels millors tràilers de videojocs s’allunyen considerablement del que realment és l’experiència de joc i prenen la forma d’un tràiler purament cinematogràfic per no limitar la creativitat audiovisual. Aquesta diferència entre el que mostra el tràiler i el que és el joc real, però, ha generat grans decepcions, sobretot perquè els gràfics d’abans eren força lleigs i no s’emprava gairebé mai la captura del joc ni una cinemàtica animada amb el motor del joc, sinó que s’animaven escenes de molt més qualitat. També hi ha un gran contrast quan es roden escenes amb actors. El tràiler ja pot ser una peça audiovisual sublim que si el videojoc és una patata, incomplirà les expectatives generades. Ha d’intentar ser creatiu, sí, però ha de ser coherent amb el videojoc que representa.

L’estructura més convencional dels tràilers de videojocs és un calc de la dels tràilers de pel·lícules. Els primers segons han de retenir l’espectador amb alguna cosa que cridi l’atenció, tot seguit arranca un fil conductor a ritme pausat que va guanyant intensitat fins a arribar al clímax i, al final, apareix el nom del videojoc amb la informació d’on i quan comprar-lo. L’especialista en tràilers de videojocs Derek Lieu explica en el seu blog que també funcionen molt bé els “accents”, petites ràfegues de sons i imatges impactants que s’intercalen cada pocs segons per mantenir la tensió.

Com veurem en els següents casos, aquestes convencions no sempre es respecten; de fet, part de la virtut dels tràilers més creatius és transgredir les normes i sorprendre, encara que això sempre és més arriscat.

Fallout 3 i el món que ja no és

La força evocadora de la música converteix un travelling d’un pla detall a un general en un poema audiovisual que transmet nostàlgia per un món passat fictici reduit a ruines per la guerra nuclear. El final deixa entrar en el pla la imponent figura d’un guerrer en servoarmadura, un dels habitants d’aquest nou món, i deixa a l’aire la frase “la guerra mai canvia”.

Gears of War, sublim contrast

Veure aquest tràiler a la televisió era tot una demostració inusual de pressupost publicitari a Espanya, tenint en compte, a més, que la quota de mercat de Xbox era notablement inferior a la de Playstation. La gràcia de la peça rau en el contrast entre la música melosa i calmada sobre les imatges d’un món fosc, violent i destruït on el protagonista s’enfronta a la desesperada contra monstruosos enemics. La cançó és una versió de Mad World del grup Tears for Fears feta pel cantautor nord-americà Gary Jules, el qual es va fer famós a partir d’això.

Dead Island, la tragèdia rebobinada

També usant una cançó suau i trista sobre imatges de terror, aquest tràiler dóna una volta enginyosa a l’escena que mostra, mostrant-la a càmera lenta i tirant el temps enrere. Per què el ritme no es faci lent i per ajudar a entendre millor els fets, s’hi intercalen segons a temps real a mode d’accents.

Un diorama de Halo 3

A partir d’una maqueta que mostra una escena d’enorme intensitat bèl·lica, els zooms dramàtics, els primers plans i tots els recursos de realització combinats amb la música aconsegueixen transmetre tota un seguit de moments èpics, traumàtics i de gran dinamisme quan realment es tracta de miniatures totalment estàtiques.

Halo 3: ODST, els altres herois

Després de l’esperada tornada del Jefe Maestro, Bungie ens va sorprendre amb un spin-off que presenta la guerra contra el Covenant des del punt de vista d’un cos d’elit de l’UNSC anomenat Orbital Drop Shock Troopers. El tràiler amb actors reals és un còctel dramàtic que combina escenes que recorden a pel·lícules com G.I. Jane, The Full Metal Jacket i Starship Troopers.

STAR WARS: The Old Republic – Knights of the Fallen Empire. La micropel·lícula

Aquest joc multijugador en línia compta amb un dels tràilers cinematogràfics més espectaculars, amb una història digna d’una pel·lícula i efectes especials de luxe. Poc a veure amb el joc, però com a tràiler, és magistral.

Metro Last Night, els darrers minuts de Moscou

Unes escenes ben rodades amb actors reals i vestuari soviètic li escauen molt bé a un joc que, llevat dels elements fantàstics, es basa en el que podria haver passat si la Guerra Freda s’hagués escalfat amb el plasma alliberat per les bombes nuclears.

The Witcher 3, un episodi de la sèrie que ens hauria agradat

Ambientació inquietant, diàlegs interessants, acció, un punt d’erotisme i una escala de grisos morals són ingredients clau d’aquest joc que apareixen ben representats al tràiler. Per la llarga durada i prescindint de la gramàtica dels tràilers, bé podria ser un episodi d’una sèrie com l’adaptació de Netflix.

Cyberpunk 2077, una visita guiada a la ciutat del crim

Tot i que posteriorment Keanu Reeves ha fet molt de rebombori, aquest tràiler és el més rodó en quant a ritme i et capbussa de ple en una fascinant selva urbana de neó, hologrames, cotxes voladors, cyborgs, robots, moda extrema i crestes. Així és com ens prometien el futur als anys vuitanta.

Death Stranding. Només sé que no sé res

Acabem no amb un sinó amb tots els tràilers de Death Stranding, el joc més enigmàtic de la història. Kojima és un mestre de la realització, que domina la subtilesa de l’ambientació sonora i sembra enigmes que generen les especulacions més complexes. Potser el joc en sí resulta una gran decepció, però els viatges d’àcid lisèrgic que ens regala cada tràiler ja valen la pena.