Els videojocs com a eina de divulgació científica

De la mateixa manera que el paper o altres mitjans audiovisuals han contribuït a divulgar la ciència, també els videojocs poden ser un excel·lent transmissor del coneixement científic.

Divulgar el coneixement científic no és altra cosa que processar per fer més comprensibles per al gran públic els coneixements derivats de la ciència, sovint abstrusos, i difondre’ls de forma entenedora perquè resultin més accessibles als profans. Els assaigs, els documentaris televisius o els programes radiofònics, per citar uns quants dels formats més populars amb què s’ha divulgat i es divulga la ciència, han fet i fan una enriquidora tasca social.

L’entreteniment electrònic és, com bé indica el seu nom, una activitat eminentment recreativa, però alhora pot ser un bon vehicle per a altres finalitats. Sense menystenir la seva innegable naturalesa lúdica, quan ens referim a videojocs la finalitat principal dels quals no és estrictament l’esbarjo (sinó un objectiu terapèutic, educatiu, propagandístic, de recerca o d’altra mena), parlem de jocs seriosos –o ‘serious games’, en la nomenclatura anglòfona amb què originalment s’ha popularitzat arreu el concepte). Aquesta categorització pot incloure videojocs de gèneres ben diversos.

Potencialment i amb caràcter general, podem dir que els videojocs permeten de fer més accessibles i comprensibles els coneixements científics. Fins i tot quan una temàtica científica s’aborda de forma rigorosa en títols comercials, però, i malgrat que la possibilitat de divulgació no és anecdòtica ni menyspreable, necessàriament es veu condicionada, reduïda o subjugada per la necessària simplificació de conceptes en favor de les facetes narratives o jugables de la proposta interactiva, que acostumen a tenir en aquest àmbit un paper preeminent. Això no ocorre, no obstant, en l’àmbit dels videojocs seriosos, que, com hem vist, desdenyen aquestes facetes i en posen en valor altres per damunt del component lúdic. És per això que aquesta mena de videojocs poden ser una eina tan valuosa per divulgar la ciència.

Els videojocs seriosos poden ser una eina molt valuosa per contribuir a la divulgació científica.

A hores d’ara, la classificació dels jocs seriosos no està del tot consolidada, perquè no deixa d’ampliar-se’n el repertori. Hi ha, per exemple, els Advergames o jocs publicitaris, amb una finalitat promocional o propagandística, i els etiquetats com a Edutainment o jocs educatius, dissenyats amb l’objectiu de transmetre al videojugador uns coneixements que contribueixen al seu desenvolupament cognitiu o a l’exercici i perfeccionament d’habilitats; però també trobem els News Games, jocs periodístics que aborden temes d’actualitat, els Jocs per a la Salut, concebuts principalment per a la rehabilitació física, els Art Games, emprats per a l’expressió artística, els Simuladors… Actualment podríem classificar com a jocs educatius els videojocs seriosos que persegueixen la divulgació científica, tot i que seria idoni que ens hi poguéssim referir de forma específica, cosa que passarà si en un futur se’n multipliquen els referents i els podem agrupar agombolant-los sota una etiqueta pròpia.

Per les seves particularitats intrínseques, segons que apunten Óliver Pérez, Mercè Oliva, Fermín Ciaurriz i Frederic Guerrero-Solé, al seu article Jugar a científics: videojocs i divulgació científica, allò que diferencia la transmissió de coneixement a través dels videojocs respecte de com es produeix per mitjà d’altres representacions audiovisuals i el seu valor principal i intransferible com a mitjà de divulgació científica “és la seva capacitat per fer comprendre el funcionament de sistemes complexos a través de l’experimentació i de l’experiència”.

Ensenyament i divulgació científica a través dels videojocs a Catalunya

Com que encara són poques les propostes que tenen la divulgació científica com a leitmotif, paga la pena de centrar l’atenció en Científics en Joc, una iniciativa institucional promoguda a casa nostra per la Direcció General de Recerca, que deriva de Personatges en Joc, que va posar en marxa l’any 2009 l’aleshores Comissionat per a Universitats i Recerca del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, de vida efímera, en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya, i que més tard va continuar el Departament d’Empresa i Coneixement.

Premi al millor videojoc científic per L'aventura de Jordi Sabater Pi.

Sota el títol de Científics en Joc, la Generalitat de Catalunya organitza anualment un concurs escolar de disseny de videojocs científics per a alumnes de 5è i 6è de Primària que consisteix en la presentació d’una proposta de disseny a partir d’una figura rellevant de l’àmbit científic. Els alumnes creen una mena d’storyboard preliminar en què s’ocupen de narrar aspectes rellevants de la vida i, en especial, de la recerca dels personatges que trien: els defineixen en base a allò que aprenen sobre ells, determinen l’estètica i els escenaris de l’aventura interactiva i els reptes que es trobaran els protagonistes. El projecte guanyador es converteix en un videojoc, que desenvolupen els professionals i els estudiants d’ENTI-UB (Escola de Noves Tecnologies Interactives‎) en cooperació amb Eduscopi, entitat dedicada a l’educació i divulgació científica i tecnològica..

Com a novetat d’enguany, durant el concurs, les escoles fan trobades amb els investigadors, cosa que apropa encara més la ciència als joves estudiants i afegeix valor al concurs. ENTI, per la seva part, informa els escolars guanyadors de l’evolució de la seva proposta de disseny a mesura que avança el procés de desenvolupament del videojoc i formula suggeriments per adequar i optimitzar la proposta de disseny original. Quan el procés acaba, no només els alumnes guanyadors poden jugar el seu propi videojoc sinó que, a més, aquella proposta lúdica interactiva, juntament amb materials didàctics complementaris associats a la figura del científic que el protagonitza, queda a disposició de les escoles que en vulguin fer ús com a vehicle educatiu i de divulgació científica.

Científics en Joc no només és una proposta educativa i de divulgació de la ciència, doncs, és també un projecte proper a propostes d’Innovació Educativa basades en l’aprenentatge a través del disseny de jocs, com Institute of Play o Quest to Learn, basades no ja simplement en la introducció de la tecnologia a les aules sinó sobretot en el seu ús per al disseny de videojocs i en el funcionament dels jocs com a sistemes d’aprenentatge.

Cartell del 3r concurs de Científics en Joc.

En el marc de la campanya de la Direcció General de Recerca, s’han dedicat videojocs a Narcís Monturiol, inventor de l’Ictini, primer submarí tripulat i impulsat per propulsió autònoma amb un motor químic anaeròbic, a Miquel Crusafont, paleontòleg, a Creu Casas, farmacèutica, primera catedràtica de Botànica de l’Estat espanyol i una de les veus més importants en el camp de la briologia, a Eduard Fontserè, pare de la meteorologia a Catalunya, que també va desenvolupar la seva carrera professional en la sismologia i l’astronomia, a Joan Oró, bioquímic… o al naturalista i primatòleg Jordi Sabater Pi, entre altres. Aviat, com que enguany se celebra el centenari del seu naixement, també es dedicarà un joc al biòleg Ramon Margalef, un dels ecòlegs més importants del nostre país.

Com defensa Carlos A. Scolari a Interfícies per a saber, interfícies per a fer, les noves formes del coneixement i les simulacions digitals, els videojocs, com altres simulacions i interfícies, “són una tecnologia cognitiva —com l’escriptura— que remodela la nostra manera de pensar i actuar, per això els ambients de simulació tenen en potència una gran capacitat de posar en crisi les relacions educatives tradicionals i replantejar tot el procés d’ensenyament-aprenentatge”. Incorporar-los en la docència de forma coherent i entenimentada, per tant, o confiar-hi per divulgar la ciència, pot permetre que el coneixement arribi més lluny o que la ciència transcendeixi alguns àmbits en què encara costa que s’obri pas a hores d’ara.