L’enclaustrament d’aquests dies ha suposat per a la majoria tallar en sec moltes relacions. No només pel fet d’estar confinats (tots tenim mòbil, portàtil, tauleta, etc.), sinó per ja no tenir ni tan sols excuses per trucar-nos. Què coi ens explicarem? Que encara no tenim febre? Que hem vist un ocell a l’ampit de la finestra? Ara bé, la COVID-19 ha deixat al descobert una subxarxa comunicativa que moltes vegades passa desapercebuda: la dels videojocs. En un moment d’isolament forçat ha resultat ser un espai social prou complet. A diferència dels llibres, les series o les pel·lícules, el videojoc pot presentar-se en forma d’híbrid entre la xarxa social i la proposta cultural. Això ho veiem amb un desplegament més normalitzat en el sector infantil i juvenil, molt abocat a propostes d’aquesta mena (Minecraft, Fortnite, etc.). Parlem d’una generació nascuda amb el joystick entre els dits i que salta del món real al digital com una granota de dins a fora de la bassa. Si un falla, tenen l’altre. Si a l’escola o a l’institut només es parla de la partideta de l’últim capvespre és perquè hi ha tot un munt de complicitats, imaginaris, filies i fòbies que discorren per la fibra òptica. El joc multijugador, que al capdavall és del que estem parlant, és un entorn que permet establir diàlegs dins d’un marc narratiu o competitiu i que, per tant, dóna bones excuses per a la trobada. Una aventura, un partit, un misteri, un repte lògic, una venjança, etc. Ja no parlem per parlar, parlem per fer o aconseguir això o allò. Una oportunitat de fugida del coronatema tot mantenint la vida social. Un remei antitedi. Ara que tothom vol trobar la cara positiva de la pandèmia, cosa que veig difícil, aprofitem per combatre aquest tòpic que titlla el jugador d’ésser solitari, inepte per a socialitzar o, fins i tot, de tenir tendències misantropes. Mantenir l’esperit lúdic, i fer-ho en companyia, és garantia de no acabar balancejant-te nerviosament en algun racó de la casa. En el pitjor moment apareix un espai inesperat per a la xerrera i la vivència compartida. On han fallat bars, cafès, estadis i mercats del peix, aquesta barraca encara aguanta.