Sempre he considerat la dansa un art majestuós, però la meva experiència a les pistes de ball es redueix a expressions d’agonia i estupefacció mentre el meu cos fracassa en l’intent de moure’s de manera sincrònica. Per fortuna, descobrir els jocs de ritme m’ha permès tornar a gaudir d’aquesta activitat des del confort del saló de casa i la familiaritat del videojoc. Què és el que entenem per un videojoc de ritme? La premissa clàssica es basa en prémer el botó exacte en el moment precís que marca el joc al llarg d’una cançó. PaRappa the Rapper i Guitar Hero representen el gènere de manera més arquetípica, però més recentment i en particular amb l’últim projecte de Simogo al mercat, ha quedat clar que l’ambició dels jocs de ritme inclou també la hibridació de formes i la fusió entre música, efectes visuals i mecàniques de joc. Actualment el gènere gaudeix d’un catàleg força ampli, però he seleccionat tres videojocs per il·lustrar algunes de les tendències que es poden observar en el mitjà.


Sayonara Wild Hearts

Simogo, 2019


Si l’expressió àlbum de pop interactiu no et crida l’atenció, potser ho faran les seves fonts d’inspiració. Traces d’obres tan divergents com Batman, Akira i Sailor Moon o Rez, Outrun i Wario Ware es mesclen harmònicament al llarg de les seves pantalles i malgrat això, Sayonara Wild Hearts aconsegueix crear-se una identitat pròpia amb una originalitat que és difícil de trobar fins i tot en l’actual ja eclèctica escena del videojoc. Un dels trets més distintius és la seva estètica de neó que, embolcallada d’un so pop molt europeu, acaba donant al joc un aire desvergonyit i amanerat. En última instància, jugar a Sayonara Wild Hearts és formar part d’un espectacle audio-lúdico-visual que sap aprofitar de manera extraordinàriament creativa totes les eines que ofereix el mitjà.


Thumper

Drool, 2016


L’estudi de desenvolupadors Drool es refereix al seu propi joc com a “videojoc de ritme de violència”, però per la seva estètica i música també se’l podria etiquetar alternativament com a videojoc de ritme psicodèlic. Thumper és una carrera d’obstacles frenètica on l’evasió i el gir, mitjançant la pressió o combinació de botons, esdevé un acte agonitzant. Els moviments, siguin exitosos o no, produeixen a la vegada una percussió concreta que, gràcies a l’excel·lent disseny de nivells, sona en perfecta sincronia amb la música i crea una sensació de simbiosi acústica molt difícil d’experimentar en els mitjans artístics que no gaudeixen de la interacció pròpia del videojoc.


140

Carlsen Games, 2013


140 és un joc de plataformes que utilitza el ritme com a mecànica essencial en la progressió de nivell. A cada avenç s’afegeix a la música una nova percussió que marca l’aparició d’un nou objecte en el mapa. A diferència dels altres jocs, el ritme a 140 dirigeix els moviments de l’entorn i no l’avatar i, per tant, el jugador haurà d’aprendre a actuar en els espais que es troben entre les percussions. L’autor, Jeppe Carlsen, és un dels creadors de Limbo. Per aquells que siguin estalviadors, cal esmentar que 140 és extremadament econòmic en tots els seus aspectes: els gràfics són minimalistes, amb formes geomètriques i colors saturats sense oblidar l’estètica, la conclusió del joc és possible en unes poques hores i el seu preu és assequible per a totes les butxaques.